Possessions de sa Pobla (II): Son Ferragut

Continuem el nostre recorregut per les possessions de sa Pobla, i avui visitem la de «Son Ferragut». Situada als peus de la serra de Tramuntana, a prop del torrent de Sant Miquel, els seus orígens es remunten a l’època de la conquesta, quan el rei en Jaume dona aquestes terres a Pere Ferragut, cavaller de les muntanyes de Jaca.

Son Ferragut, és una de les principals i més antigues possessions de muntanya de sa Pobla, situada al nord del terme, els seus límits històrics eren al nord amb la Serra de Gaieta, a l’est amb Son Cladera, al sud amb la carretera d’Alcúdia i a l’oest amb Gaieta, el 1863 tenia 337 quarterades, tot i que modernament ha estat parcialment establida. Ha estat dedicada a pastures de boví, oví, porcí i caprí, hi havia vinya, figueral, garroverar, oliverar; les seves cases conservaven part de la factura medieval que tenia tafona. A les seves terres s’hi va obrir una pedrera de gran impacte paisatgístic, des de fa bastants d’anys sense activitat.

Història

Son Ferragut es documenta per primera vegada l’any 1321 amb el nom d’alqueria de Bernat Ferragut, confrontant amb Gaieta. No consta la seva denominació àrab, però es podria correspondre amb l’alqueria de Sila, o Axila del Repartiment.
Es tracta d’una de les finques locals de major valor en els cadastres dels segles XVI a XVIII, i els Ferragut de l’Alqueria fou una important família que ocupà els principals càrrecs de sa Pobla: batles, mostassafs, jurats, consellers municipals, consellers del Gran i General Consell… D’entre els seus membres més destacats d’aquesta família hi figuren el notari Ferragut, autor d’una consueta de Nadal al segle XVI i el Capità Pere, militar i benefactor.
L’historiador, pare Josep Obrador escriu sobre «una possible relació entre aquesta alqueria i Pere Ferragut de Jaca, que el 1249 disposava de 500 quarterades al districte d’Inca». També parla de Bernat Ferragut, que el 1310 tenia casa a sa Pobla.
L’any 1321 es va subhastar la possessió de Gaieta Gran, i en la seva descripció se cita el seu límit amb l’alqueria de Bernat Ferragut, qui el 1344 seria batle reial d’Huialfàs. Per altra banda, els Ferragut de l’alqueria serien membres del Consell del Regne des de 1461 fins a 1538.
Seguint repassant les referències històriques sobre la possessió de Son Ferragut, trobam que el 1539, en les escriptures de segregació de Son Sabater apareix el nom de Llorenç Ferragut com a confrontant de Crestatx, mentre que el 1578, en la relació d’Estims de les cases i terres de la vila de sa Pobla, pertany a Llorenç Ferragut, essent, amb la quantitat de 4.400 lliures, la tercera possessió en importància del terme, després de Talapi i les terres comunals.
El 1584, quan era propietari Miquel Ferragut, la possessió tenia celler, tafona i molí de sang. Les seves terres es dedicaven als cultius d’olivars, garrovers, vinya, lleguminoses, cereals, cànem i lli. També tenia ramat oví, porcí i cabrum a sa Marjal. El 1863 n’era propietari Joan Vanrell i tenia una extensió de 337 quarterades.

Descripció arquitectònica de les cases

Al «Catàleg del Patrimoni Històric de sa Pobla», es descriu com «Alqueria construïda amb un caràcter clarament defensiu a la falda de la muntanya, constituïda per una serie d’edificacions independents de diversos usos agrícoles que s’ordenen al voltant d’unes terrasses a diferents altures que dominen la vall, i protegides totes elles per un mur d’accés, presidit per un gran arc que originàriament lluïa l’escut familiar, avui desaparegut. Les edificacions estan construïdes amb murs de maçoneria irregular o ‘paredats’, encadenats amb paret de cantons de marès.
L’edificació principal que correspon a l’habitatge té l’accés mitjançant dos portals amb arc de cantonada. A la part inferior del conjunt s’ubica una tafona de peces de pedra de grans dimensions, la qual està datada el 1846.»

El Capità Pere

El dia 15 de juny de 1631, va néixer a Son Feragut, Pere Antoni Ferragut i Cànaves, el distingit «Capità Pere», que seria l’últim Ferragut propietari de l’alqueria, que, en morir sense descendència, donaria al monestir de Lluc les terres de Menut i Binifaldó.

Pere Antoni Ferragut Cànaves, conegut popularment amb el nom de Capità Pere, (Sa Pobla, 15 de juny de 1631- 27 de juliol de 1702) fou un capità de Sa Pobla. Nascut dins la família de Son Pere de Sa Pobla, una de les famílies més riques de la vila. Fou germà del propietari de la possessió poblera de Son Ferragut.
Fou capità de milícies ciutadanes i participà en les campanyes militars de Flandes amb Felip IV d’Espanya. Després fou nomenat comandant de la Capitania General de sa Pobla, que integrava els municipis de Campanet, Muro, Santa Margalida, Inca, Selva, Pollença i Alcúdia, a més de sa Pobla.
Fou un benefactor de la Mare de Déu de Lluc, a la que deixà dues possessions molt importants d’Escorca, Menut amb 492 quarterades i Binifaldó amb 518 quarterades, el 5 de gener de 1685 quan visità personalment el monestir de Lluc.[1]
Es casà amb Joana Serra i Joan, d’Alcúdia, de la família de Ca’n Serra, una de les millors famílies alcudienques i propietaris del casal de Ca’n Serra, al carrer de Serra. De la que va sortir més tard la branca (segona) dels Serra-Poquet, radicada a Sa Pobla i traslladada (XVIII) a Palma. Aquests Serra eren originaris de Sa Pobla i s’ubicaren a Alcúdia al S. XVI. També ho eren els Poquet, amb parentiu molt llunyà amb els Poquet -de Ciutat- que més endavant (XIX) mulleraren amb la darrera Santandreu de Sa Pobla i la darrera Serra-Verdal (Planes-Poquet). Va ajudar en la construcció de la parròquia de Sa Pobla.
Fou enterrat dins la capella de Sant Vicenç Ferrer, a la parròquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla.
El 1949 fou nomenat fill il·lustre de Sa Pobla.
El Carrer Capità Pere de sa Pobla porta aquest nom en honor seu.