Possessions de sa Pobla (III) Crestatx
Segons el filòleg Joan Coromines, el nom de Crestatx deriva del llatí «Castra», referit a la possible existència d’un campament romà. Centrant-nos en l’històric lloc o paratge pobler així batiat, Crestatx apareix documentat el 1256. Era llavors una gran propietat que limitava amb Pollença, sa Torre de Vernissa, el torrent de Sant Miquel, Son Cladera, Son Ferragut i s’Obac.
L’extensa finca es fragmentà per primer cop el segle XII donant lloc al Molinàs, o després en el segle XVI, quan apareix Son Sabater. Actualment, la possessió est troba totalment parcel·lada, i les cases en estat d’abandó.
Josep Obrador Socias, en el seu llibre sobre Crestatx diu que el 1245, el rei Jaume estableix a Berenguer Roig, una casa que posseïa a Crestatx, estant les terres dividides entre aquest i Guillem de Foie. A la mort de Berenger es va subhastar la seva meitat part, i va obtenir la finca Pere Ferrandis per la quantitat de 4.150 ‘sous reials’.
Entre 1280 i 1300, sent propietari Falcó de Valls, s’hi estableixen més de 20 famílies. Pere Ferrandis cedeix a Ramon Martorell casa amb corral, vinya i hort.
Cal recordar que Crestatx, va ser el primer nucli de població, abans que el Rei Jaume II, l’any 1300 fundes la vila d’Huyalfàs, que amb el temps es convertiria en la vila de sa Pobla. Per tant, és totalment legítim que els poblers considerem Crestatx com el nostre bressol.
L’any 1445, Antònia i Joan Mir ja posseeixen una porció de Crestatx, però l’adquisició per part de la família es va realitzar entre 1618 i 1621, quan Antoni Mir compra al seu nebot Joan la part restant.
La finca, com va estar durant 240 anys, estava ja definida el juliol de 1700 essent propietat de Francesc Villalonga Mir, segons consta a l’Arxiu del Regne de Mallorca ERC-1151, foli 368. El 1863 tenia una extensió de 140 Has. I el 1943, conservava 128 Has. de superfície. En el cadastre de 1994 l’alqueria, propietat de Francisca Bosch, conserva la mateixa superfície de 128 Has.
L’any 1922 la finca i cases de Crestatx va ser adquirida pel prestigiós advocat alemany Bernd Sagasser, actual propietari de la finca de Crestatx, que ocupa 22 hectàrees de terreny. La compra es va fer efectiva a l’inici de l’any i a sa Pobla va créixer la incertesa dies abans de l’arribada del romiatge del pancaritat de la segona festa de Pasqua, per si el nou amo posava traves a la utilització dels terrenys de la seva propietat, a on multitud de poblers celebren la tan tradicional festa del pancaritat. Les gestions personals dutes a terme pel llavors batle de sa Pobla Llorenç Gelabert amb el nou propietari dels terrenys, feren que aquest no poses cap impediment perquè es dugués a terme dita celebració.
La compra de la finca de Crestatx no afecta l’ermita, documentada ja en 1285 i que està registrada en la parròquia de sa Pobla i és propietat del Bisbat, emplaçada al costat de l’esplanada annexa i la zona d’aparcaments.
La nova propietat de la finca de Crestatx està gestionant els permisos per realitzar un projecte agro-sostenible en les 22 hectàrees de terreny. L’explotació agrícola consistirà en la sembra de varietats autòctones d’oliveres, ametllers, garrofers i hortalisses, a més de conservar algunes zones vegetals ja existents, com el bosc d’ullastres.
Les cases de la finca, situades a escassos metres de l’ermita de Crestatx, es rehabilitaran i es preveu reconvertir-les en un centre de divulgació de l’agricultura mallorquina. També es restauraran els nombrosos elements etnològics que encara resisteixen el pas del temps, com dos enormes safaretjos, la clastra principal i diversos arcs, entre altres.
Breu ressenya de l’ermita.
Com ja queda dit, l’església de Crestatx apareix documentada el 1285, sent, per tant, anterior a l’establiment de la vila de sa Pobla -primer Huyalfàs-. Aquell primer edifici formava part del conjunt d’esglésies de repoblació que s’alçaren poc després de la conquesta catalana, com la de Sant Miquel de Campanet, Sant Pere d’Escorca o Santa Anna d’Alcúdia.
El 1984, per iniciativa del vicari Parera, es va acordar ampliar l’oratori i s’encarregaren el panols a Miquel Alcover i Sureda, prevere de Manacor. Executa les obres, que començaren el mes d’abril de 1895 i finalitzaren el setembre de 1906, el mestre picapedrer Jaume Rosselló «Gris», amb un cost total de 4.772 pessetes, segons resa en una làpida de pedra de Santanyí col·locada en el frontispici de l’ermita actual,
Descripció arquitectònica de les cases
Segons el ‘Catàleg del Patrimoni Històric de sa Pobla’, «Les cases de Crestatx estan construïdes al voltant d’una clastra a la qual s’accedeix a través d’un arc carpanell construït posteriorment a la construcció original. L’edifici principal consta de dues altures, amb murs de maçoneria irregular i paret de cantons de marès a les cantonades. Les construccions annexes són de data més recent.
El conjunt té una vocació productiva vinculada a l’activitat agrícola, per això l’habitatge principal no té la rellevància d’altres cases de possessió reformades al llarg dels segles XVIII i XIX.»