Quan un sofà abandonat es converteix en una obra d’art
Un sofà enmig d’una plaça, un carrer o un passeig marítim. Sense parets, sense museu i sense cap explicació aparent. Durant uns instants, qualsevol vianant podria pensar que es tracta d’un simple acte d’incivisme. Un més! Un moble abandonat a la via pública, com tants d’altres que apareixen cada any a diferents punts de les Illes Balears.
Però en aquesta ocasió hi ha una diferència. Al costat del sofà, una cartela expositiva identifica la peça: L’oblit domèstic (2026). Autor: anònim. Materials: escuma, tela i incivisme.
La provocació és deliberada.
El Consorci de Residus i Energia de Menorca i el Consell Insular de Menorca han convertit un dels exemples més habituals de degradació de l’espai públic en una exposició temporal itinerant que utilitza els recursos de l’art conceptual i del street marketing per llançar un missatge clar: els residus voluminosos no haurien d’acabar mai al carrer.
Convertir el problema en espectacle
La iniciativa va néixer coincidint amb el Dia Mundial del Reciclatge, celebrat el passat 17 de maig, i ja ha començat el seu recorregut pels diferents municipis de l’illa.
La primera aparició de L’oblit domèstic va tenir lloc a la plaça Pare Camps des Mercadal. Dies després, la instal·lació reapareixia al carrer de la Mar de Fornells. La idea és que continuï desplaçant-se per altres localitats menorquines, sorprenent els ciutadans i generant conversa allà on s’instal·la.
La proposta juga precisament amb la familiaritat del problema. Sofàs, matalassos, electrodomèstics o mobles abandonats formen part d’un paisatge urbà tan habitual que sovint passen desapercebuts. La campanya pretén revertir aquesta normalització.
«Aquesta peça no hauria d’estar exposada aquí. Ajuda’ns a buidar la sala», es pot llegir a la descripció de l’obra.
La frase resumeix l’essència de la intervenció: obligar a mirar allò que moltes vegades s’ignora.
Un problema que no desapareix
L’abandonament de residus voluminosos genera conseqüències que van molt més enllà de la simple imatge de deixadesa. Aquests objectes deterioren l’entorn urbà, afecten la convivència ciutadana, poden dificultar el pas de vianants i comporten riscos ambientals i de seguretat.
A més, quan els residus es deixen fora dels canals establerts, es complica notablement la seva correcta gestió i el seu posterior reciclatge.
Des del Consorci recorden que la majoria d’aquests abandonaments es podrien evitar fàcilment. Tots els municipis de Menorca disposen de serveis gratuïts de recollida de voluminosos, als quals se suma la Xarxa de Deixalleries de Menorca, preparada per gestionar aquest tipus de materials i moltes altres fraccions especials que no poden dipositar-se als contenidors convencionals.
Per reforçar aquest missatge, la instal·lació incorpora un codi QR que dirigeix directament a la informació sobre aquests serveis.
L’art com a eina de conscienciació
La campanya destaca per la seva aposta per un llenguatge poc habitual en les iniciatives de sensibilització ambiental. En lloc de recórrer a missatges informatius convencionals, converteix el residu en objecte expositiu i el carrer en una sala d’art improvisada.
La fórmula cerca provocar una reacció emocional i una reflexió immediata. Allò que habitualment és percebut com un element molest o invisible adquireix de sobte protagonisme. El sofà deixa de ser un simple objecte abandonat per convertir-se en una pregunta oberta sobre la responsabilitat compartida en la gestió dels residus.
No és casual que l’autor de l’obra sigui «anònim». Tampoc que entre els materials aparegui l’«incivisme». La intervenció apunta directament a una conducta concreta i a les seves conseqüències col·lectives.
Una exposició que vol desaparèixer
Paradoxalment, l’èxit d’aquesta exposició temporal consistiria a deixar de tenir sentit. Que els sofàs abandonats, els matalassos i els electrodomèstics deixassin de formar part del paisatge quotidià de pobles i urbanitzacions.
Mentrestant, L’oblit domèstic (2026) continuarà apareixent en diferents racons de Menorca recordant una idea tan simple com contundent: allò que abandonam al carrer no desapareix. Continua ocupant un espai que és de tothom.