Truc, retruc i envit: El popular joc de cartes torna a guanyar força

Durant dècades, una partida de truc després de dinar o al final d’una jornada de feina ha format part de la quotidianitat de molts de pobles de Mallorca. Al voltant d’una taula, una baralla de cartes i unes quantes hores per davant, el joc ha estat molt més que una simple forma d’entreteniment. També ha servit per reunir generacions, crear vincles i mantenir viva una tradició que, en els darrers anys, ha hagut de fer front a un canvi d’hàbits i a la competència d’altres formes d’oci.

Ara, però, el truc sembla haver recuperat part de l’empenta perduda. Així ho explica Gabriel Pons, president de l’Associació SomTruc, que considera que la situació actual a Mallorca és positiva després d’un període de davallada. “Jo crec que la salut del truc a Mallorca és bona”, assenyala. Pons recorda que el joc va viure una etapa especialment bona durant els anys vuitanta i noranta i també fins al 2008, però que posteriorment va entrar en una etapa més complicada.

“Entre el 2008 i el 2020 hi va haver una davallada important. Va ser com una mena d’apagada del truc, perquè era una cosa que s’havia d’afrontar bastant i ningú no en va dur les regnes”, explica. Durant aquell període, segons el president de SomTruc, es varen deixar de fer activitats i el joc va perdre part de la seva embranzida. La situació, però, va començar a canviar progressivament amb la implicació de persones que varen voler tornar a donar-li impuls.

“A poc a poc va anar revivint. Hi va haver gent jove que va ser molt valenta, que va voler posar-se un poc al capdavant i tornar a fer reviure el truc”, apunta Pons. El procés no ha estat immediat, però considera que actualment el joc gaudeix d’una situació “bastant bona” i d’una “bona salut”.

El relleu generacional, una peça clau

Una de les dades que més sorprèn Pons és precisament la incorporació de jugadors joves. El president de SomTruc reconeix que fa una dècada hauria estat més pessimista davant la capacitat del truc per atreure les noves generacions. “Si m’ho haguessis demanat fa deu anys, t’hauria dit: “Mira, els joves estan enganxats al mòbil i no van d’això””, recorda.

La realitat actual, però, l’ha fet canviar de perspectiva. “M’he enduit una sorpresa bastant gran, perquè hi ha molts de joves que s’estan incorporant al truc”, afirma. Pons considera que aquesta incorporació és un dels elements més importants per garantir la continuïtat del joc, tot i que admet que encara queda feina per fer.

La presència dels joves, a més, es fa especialment visible en determinades trobades. “Si t’hagués de dir una proporció, en algunes trobades la proporció de joves és majoritària”, explica. Ara bé, alerta que aquesta realitat no es pot extrapolar automàticament al conjunt del món del truc. Que en una trobada concreta un 60% dels participants siguin joves “no vol dir que, a nivell de totes les trobades que es fan, el 60% de totes les persones que juguen al truc siguin joves”.

L’objectiu, per tant, és anar més enllà d’una incorporació puntual. “El que nosaltres voldríem és que realment estigués ben ficat dins la cultura i que hi hagués un percentatge alt de gent jove que sabés jugar al truc”, assenyala. I resumeix aquesta aspiració en una idea: “Voldríem assegurar que gairebé fos una cosa cultural, que si has nascut a Mallorca sabessis jugar al truc”.

Més reconeixement institucional

El president de SomTruc també considera que el truc hauria de rebre un major reconeixement institucional. Pons assegura que en els darrers temps hi ha hagut una certa predisposició per part de les administracions. “L’any passat em varen demanar subvencions i no em vaig sentir rebutjat en aquest aspecte”, explica.

Tot i això, considera que encara existeix un buit a l’hora d’entendre la naturalesa del truc. Una de les dificultats és que, en determinats àmbits, es pot arribar a interpretar com un joc d’atzar.

“Hi ha un buit, perquè la gent el pot interpretar com un joc i el pot malinterpretar com un joc d’atzar, com podria ser un joc de casino”, assenyala. Pons defensa, en canvi, que el truc és “un joc tradicional” i, sobretot, “un joc de pensar”.

En aquest sentit, considera que la seva naturalesa és molt diferent de la dels jocs basats exclusivament en l’atzar. “És molt més que qualsevol altre tipus de joc basat totalment en l’atzar, on sí que hi pot haver el risc que una persona entri o caigui en una ludopatia”, argumenta.

El truc que es juga cada dia

Més enllà dels grans tornejos, Pons reivindica sobretot la dimensió quotidiana del truc. I aquí és on atorga un paper fonamental als bars i als espais de reunió dels pobles.

“Jo crec que els bars han estat els que han fet sobreviure aquest joc”, afirma. L’associació aposta per impulsar més tornejos, però Pons considera que aquests no són necessàriament l’element principal per garantir la pervivència de la tradició.

“La realitat del truc és aquella partida després de dinar, quan després d’un dia de fer feina vas a fer un truc”, explica. És aquesta pràctica quotidiana, segons ell, la que realment permet que el joc continuï formant part de la cultura popular.

“Un torneig, evidentment, és guapo, reuneix molta gent i fa que molta gent es torni a trobar, però el que és el truc dins la cultura és més el truc del dia a dia”, afirma. Per això considera que un bar, un local de gent gran o qualsevol altre espai on sigui possible jugar té una importància especial.

“Diria que aquests espais són més importants que no un torneig en si mateix. Perquè d’un torneig no crearàs cultura, però del que passa dia a dia, sí”, sentencia.

Una eina per connectar generacions

Aquesta dimensió quotidiana té també una conseqüència social. Una de les particularitats del truc és que permet compartir taula amb persones de diferents edats i procedències, i això pot generar vincles que difícilment sorgirien d’una altra manera.

“Quan vas al bar, et trobes amb qui et trobes, i el millor és que hi hagi un veterà que jugui amb un jove”, destaca Pons. Aquesta combinació, afirma, pot crear “una unió que potser no s’hauria produït si no hi hagués dues persones que volen jugar al truc”.

La partida també és una manera de mantenir les amistats i afavorir la trobada presencial en un moment en què bona part de les relacions es desenvolupen a través de les pantalles. “És una bona excusa per no haver de quedar sempre a través del mòbil o fer-ho tot telemàticament”, assenyala.

I és precisament aquesta capacitat de connectar persones de diferents edats un dels aspectes que Pons considera més interessants. “No només parlam d’una relació entre generacions, sinó que crec que el truc fa que aquest vincle social es mantengui”, apunta.

Les xarxes, una nova eina de difusió

Si els bars han estat tradicionalment un dels principals espais de transmissió del truc, les xarxes socials poden convertir-se ara en una eina complementària per donar-lo a conèixer.

Pons explica que l’Associació SomTruc ja compta amb persones joves que ajuden a difondre les activitats a través de les xarxes. També destaca la utilitat de WhatsApp per fer arribar la informació sobre els tornejos.

“Quan tens un cartell d’un torneig de truc, abans, si no hi havia un lloc físic on veure’l, ja te podies perdre aquella informació. Ara, en canvi, a través de totes les xarxes socials que podem utilitzar, podem fer arribar aquesta informació a molta més gent”, explica.

Per això, considera que les noves tecnologies poden tenir un paper positiu en la difusió del joc i en la capacitat d’arribar a persones que potser mai no haurien entrat en contacte amb el truc.

Un joc que també evoluciona

Tot i que les normes s’han mantingut en bona part, Pons considera que la manera de jugar sí que ha experimentat una evolució. “A nivell de normes està igual”, afirma, tot recordant que encara hi ha pobles on es conserva alguna variant més antiga, com el “flop”, tot i que ja no és habitual.

On sí que detecta canvis és en les tàctiques. Segons la seva percepció, el truc actual és més agressiu que el de fa unes dècades. “Abans no sé si era un joc més “roquer”, més conservador, i ara tenc la sensació que és més agressiu”, assenyala.

Aquesta evolució es traduiria en una major predisposició a les apostes i als farols. Pons, però, matisa que es tracta d’una percepció personal i que no pot assegurar que el canvi sigui generalitzat.

“Jo crec que el truc sempre és dinàmic. Sempre hi ha noves modes, noves jugades que es descobreixen”, explica. La capacitat d’adaptació i l’aparició de noves maneres de jugar formen, segons ell, part de la mateixa naturalesa del joc.

Una mateixa essència més enllà de Mallorca

El truc, a més, no és exclusiu de Mallorca. Pons assenyala que també es practica a València, a diferents països de Llatinoamèrica i al nord de Catalunya, així com en altres territoris.

Les regles i les cartes poden variar segons el lloc, però la dinàmica es manté. “La dinàmica és la mateixa, tot i que poden canviar algunes coses”, explica.

Com a exemple, assenyala que a Menorca es juga amb dosos, mentre que a València es juga amb algunes diferències respecte de la modalitat mallorquina. A Llatinoamèrica, segons explica, la manera de jugar s’assembla més a la valenciana.

“És la mateixa dinàmica, però canvien un poc les cartes amb què juguen”, afirma. Unes diferències que, al seu parer, no impedirien que un jugador habituat a la modalitat mallorquina pogués adaptar-se amb facilitat a altres variants.

“Soc optimista que la cosa vagi més i millor“

Després d’un període de davallada i posterior recuperació, Pons mira cap al futur amb optimisme. “Jo crec que el futur és bo”, afirma.

Per explicar aquesta confiança, recorre a una imatge: “Jo crec que és com una bola de neu que va rodolant i es va fent cada vegada més grossa”. El procés de recuperació, segons explica, ja ha començat, i les iniciatives que s’han posat en marxa poden servir per consolidar-lo.

“Ara s’han intentat crear un poc aquestes iniciatives perquè torni a brotar, però jo crec que a partir d’aquest brot pot anar a més”, assenyala. I acaba resumint aquesta perspectiva amb una declaració clara: “Jo som optimista que la cosa vagi més i millor”.

Una tradició que també activa les neurones

Per a aquells que mai han jugat al truc, Pons té diversos arguments per convidar-los a seure davant una baralla. El primer és el component cultural i la connexió amb les generacions anteriors.

“El truc és inherent a la cultura balear i mallorquina”, afirma. Per a una persona d’aquí, considera que jugar-hi pot reforçar “Aquest sentiment de pertinença que ens lliga amb els nostres avantpassats”.

Però el valor del joc no és només cultural o social. Pons també posa l’accent en la dimensió mental del truc. “És una bona excusa per passar-t’ho bé, però és que, damunt, t’actives les neurones”, explica.

La partida obliga a pensar, estar atent i prendre decisions, i el president de SomTruc considera que aquesta activitat pot tenir un valor positiu. “Jo crec que fer diàriament coses d’aquest tipus és una salut brutal”, afirma.

I és precisament la combinació de tots aquests elements —cultura, diversió, socialització i activitat mental— la que, al seu parer, pot servir per atreure nous jugadors. “Amb l’excusa que vas, t’ho passes bé, socialitzes i, damunt, a nivell de salut i d’agilitat mental crec que et dona moltíssim”, conclou.

El repte, ara, és que aquesta recuperació no quedi limitada a una nova fornada de jugadors o a determinats tornejos, sinó que el truc torni a ocupar un espai natural dins la vida quotidiana dels pobles. Que continuï havent-hi una taula, una baralla i quatre persones disposades a jugar-hi. I, sobretot, que les noves generacions aprenguin que darrere d’una partida també hi ha una part de la història i de la cultura de Mallorca.