Un documental de Marta Hierro i Núria Abad fabula amb el retorn del vell marí
La recuperació de la foca mediterrània, coneguda com a vell marí, és el fil conductor de L’Odissea del vell marí, el nou documental dirigit per Marta Hierro i Núria Abad, que proposa un recorregut entre la divulgació científica i el relat cinematogràfic d’aventura.
Impulsat per MOM Works, amb la participació de CaixaForum+ i IB3 Televisió, el film combina imatge real, arxiu i animació per reconstruir la història d’una espècie que durant segles va habitar totes les costes mediterrànies i que avui es troba al límit de la supervivència.
La presentació
L’estrena tindrà lloc el proper 18 de juny al CaixaForum Palma, en una sessió que comptarà amb la presència de les directores i un col·loqui posterior amb alguns dels experts que participen al documental. El mateix dia es podrà veure a la plataforma CaixaForum+ i, posteriorment, arribarà a IB3 Televisió el 29 de juny.
El projecte compta amb la col·laboració de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears i de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
La seva història
El documental ressegueix la trajectòria del vell marí des de la seva presència històrica a tota la Mediterrània fins a la persecució que, a partir del segle XV, en va provocar la regressió. Caçada per la pell i el greix, l’espècie va ser expulsada progressivament de les costes i obligada a refugiar-se en coves remotes, fins a quedar pràcticament al llindar de l’extinció.
Quan ja es donava per desapareguda, la descoberta d’una petita colònia al Cap Blanc, a Mauritània, va obrir una nova etapa en la conservació de l’espècie i va activar una missió científica internacional que encara continua avui.
Amb estructura de road movie científica, L’Odissea del vell marí segueix aquest rastre entre Mauritània i els últims refugis de Grècia i Turquia, acompanyant biòlegs, investigadors i conservacionistes que han dedicat dècades a protegir una de les espècies més vulnerables del planeta.
El film recupera episodis clau de la recerca científica, des de les expedicions de Théodore Monod i Eugenio Morales Agacino fins a la visita de Jacques-Yves Cousteau el 1948 o la tasca del biòleg Didier Marchessaux, mort mentre investigava la colònia en circumstàncies tràgiques.
Des de 1993
La narrativa contemporània arranca el 1993, quan un equip de biòlegs espanyols encapçalats per Luis Mariano González reprèn el projecte de conservació al país del Cap Blanc. Amb recursos limitats però amb continuïtat sostinguda, el grup impulsa un model pioner basat en la cooperació internacional, la protecció d’espais marins i el treball amb comunitats pesqueres locals.
El resultat d’aquesta feina prolongada és una recuperació lenta però significativa de la població del Cap Blanc, avui convertida en un dels principals indicadors d’esperança per al futur de l’espècie.
El documental també s’endinsa en els refugis del Mediterrani oriental, especialment a Grècia i Turquia, on encara persisteixen algunes poblacions estables. En aquests territoris, equips científics treballen en la protecció de coves, la rehabilitació de cries i el seguiment de les colònies salvatges, una tasca que el film recull com a part d’una xarxa internacional de conservació.
Un retorn?
La mirada s’estén també cap al futur i apunta a possibles escenaris de retorn a la Mediterrània occidental, amb iniciatives a Cap de Creus i Cabrera que estudien les condicions perquè el vell marí pugui tornar a les aigües de Catalunya i les Illes Balears.
El repartiment científic del documental inclou noms destacats com Luis Mariano González, Xisco Avellà, Àlex Aguilar, Joan Mayol, Manu San Félix, Toni Font, Jordi Sargatal, Panagiotis Dendrinos, Zafer Kizilkaya i Anastasia Miliou, entre altres especialistes.
Des del punt de vista formal, el film combina imatge real, material d’arxiu i animació amb un llenguatge visual d’inspiració il·lustrada i un to poètic i immersiu. L’animació de Luis Ozonas articula el relat amb les seqüències documentals, mentre que la banda sonora de Jaume Compte i Miquel Brunet reforça la dimensió mediterrània del viatge.
Més enllà de la història d’una espècie amenaçada, el documental planteja una lectura sobre la fragilitat dels ecosistemes marins i la pressió creixent sobre la biodiversitat en un context de crisi ecològica global.