Un seguiment científic del litoral en el que hi pots participar
La fundació Ibiza & Formentera Preservation i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han posat en marxa una iniciativa per acostar la recerca marina a la ciutadania i convidar-la a participar en l’estudi de la salut del litoral balear. Per primera vegada, la fundació cofinança el Coastal Health Monitoring Scheme (CHMS), el programa de seguiment ambiental desenvolupat pel Grup de Recerca d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB, que analitza l’estat dels ecosistemes costaners de les Illes Balears.
Fruit d’aquesta col·laboració, durant els mesos de juliol, agost i setembre s’organitzaran quatre jornades obertes al públic a Eivissa i Formentera, en les quals els participants podran acompanyar l’equip científic durant una jornada real de mostreig, conèixer les metodologies de treball i descobrir la biodiversitat marina que s’estudia.
Les activitats tenen un caràcter divulgatiu i estan obertes a qualsevol persona interessada, sense necessitat de coneixements previs. Durant les sessions s’explicarà com s’obtenen les dades que permeten avaluar la salut del litoral, quines espècies i hàbitats es monitoritzen i quines són les principals amenaces que afronta el medi marí.
La primera cita serà el 18 de juliol a la Punta des Molí, a Sant Antoni, seguida d’una jornada el 25 de juliol a s’Argamassa, a Santa Eulària des Riu. El programa continuarà el 29 d’agost al Pou des Lleó, també a Santa Eulària, i conclourà el 18 de setembre a s’Illa de s’Aigua Dolça, a Formentera. Les activitats són gratuïtes, però requereixen inscripció prèvia.
Espècies que actuen com a sentinelles del litoral
Segons explica el director del CHMS i investigador principal del Grup de Recerca d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB, el doctor Samuel Pinya, el programa va molt més enllà d’elaborar un inventari de la fauna marina.
L’investigador destaca que la majoria dels organismes que s’estudien són espècies bioindicadores, és a dir, animals i organismes que permeten conèixer l’estat de salut dels ecosistemes abans que els canvis siguin perceptibles a simple vista. Entre aquests hi ha els cogombres de mar, la mida i abundància dels quals aporten informació sobre l’acumulació de matèria orgànica als sediments i, indirectament, sobre la pressió humana o l’aportació de nutrients procedents de terra. Igualment, una elevada densitat d’eriçons de mar acostuma a indicar un desequilibri ecològic relacionat amb una menor presència de peixos depredadors.
Per aquest motiu, Pinya defineix aquestes espècies com a “veritables sentinelles del litoral”, capaces d’alertar de processos de degradació abans que siguin evidents.
Una xarxa de 50 punts de seguiment
El Coastal Health Monitoring Scheme es va crear l’any 2021 amb l’objectiu d’avaluar de manera continuada la salut i la capacitat de resiliència dels ecosistemes costaners davant els efectes del canvi climàtic i les pressions humanes.
Actualment disposa d’una xarxa de 50 estacions de seguiment repartides per les Illes Balears, quinze de les quals es troben a Eivissa i Formentera. Cada any s’hi duen a terme campanyes de mostreig estandarditzades que permeten analitzar l’evolució de la biodiversitat i diversos indicadors ambientals.
El programa estudia grups especialment sensibles a les alteracions del medi marí, com ara eriçons, estrelles i cogombres de mar, esponges, mol·luscs, crustacis i peixos litorals. També analitza la presència de microplàstics i metalls pesants en espècies d’interès ecològic i comercial, així com diversos indicadors sanitaris de la fauna marina.
Des de la seva posada en marxa, el CHMS ha documentat episodis de mortalitat massiva d’equinoderms, el declivi d’algunes espècies d’esponges associat a l’augment de la temperatura de l’aigua, l’expansió d’espècies tropicals al Mediterrani i una presència cada vegada més elevada de microplàstics en organismes marins.
Per a la directora de Programes d’Ibiza & Formentera Preservation, Itziar Arratibel, la incorporació de la fundació al projecte permet reforçar un programa científic de referència a les Balears i, alhora, acostar la recerca a la societat. Segons assenyala, la sensibilització i la participació ciutadana són eines essencials per conservar el patrimoni natural i garantir una millor gestió del litoral pitiús.