Els megaincendis deixen de ser una excepció a Espanya
Els grans incendis forestals ja no són episodis extraordinaris. La seva freqüència, intensitat i capacitat destructiva han canviat fins al punt que els experts consideren que Espanya ha entrat en una nova etapa en què els sistemes tradicionals d’extinció han deixat de ser suficients. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi El problema dels incendis forestals a Espanya: tendències, impactes i mitigació, elaborat per la Reial Acadèmia d’Enginyeria (RAI), que adverteix que el país afronta un problema estructural que exigeix un canvi profund de les polítiques forestals i reclama un Pacte d’Estat específic per afrontar-lo.
L’informe, promogut pel Grup de Treball de Medi Ambient i Clima de la RAI sota la iniciativa de l’acadèmic Luis Gil i elaborat per l’investigador Víctor Resco de Dios, arriba en un moment especialment delicat. L’inici de l’estiu està marcat per diverses onades de calor, una elevada sequera en moltes zones de la Península i un risc molt alt d’incendi en nombrosos territoris, incloses les Illes Balears. Les conclusions de l’estudi dibuixen un escenari preocupant: els incendis del futur ja són aquí i cada vegada són més difícils de controlar.
El model basat en apagar focs ha arribat al límit
Durant dècades, la política forestal espanyola s’ha sustentat en una estratègia centrada principalment en l’extinció. Els dispositius d’emergència s’han professionalitzat, s’han incorporat nous mitjans aeris i terrestres i la capacitat de resposta ha millorat de manera notable. Però aquesta estratègia, segons els autors de l’estudi, ja no basta.
Els investigadors sostenen que l’actual model ha assolit els seus límits perquè intenta combatre incendis que cada vegada disposen de més combustible, evolucionen més ràpidament i es desenvolupen sota unes condicions meteorològiques molt més extremes que fa només unes dècades. La conclusió és clara: continuar invertint exclusivament en l’extinció no permetrà reduir el risc si abans no es gestiona el territori.
L’informe defensa una estratègia preventiva basada en la gestió activa dels boscos, la reducció del combustible forestal acumulat i la recuperació dels usos tradicionals del territori.
Menys incendis, però molt més devastadors
Una de les dades que més sorprenen és que el nombre d’incendis no ha augmentat. De fet, disminueix. El problema és que els que aconsegueixen escapar del control inicial tenen una capacitat de propagació molt superior.
Després de més de vint anys en què la superfície cremada havia anat disminuint, els investigadors detecten un canvi de tendència a partir de 2019. Els anys 2022 i 2025 van superar les 300.000 hectàrees cremades, unes xifres que no es registraven des de finals del segle XX. Aquest fet evidencia que el principal repte ja no és evitar les ignicions, sinó impedir que els focs es converteixin en grans incendis forestals.
Aquesta nova realitat també implica que una part important dels recursos d’extinció queda desbordada davant episodis que evolucionen molt ràpidament i que sovint obliguen a prioritzar la protecció de les persones per damunt de la defensa del bosc.
El canvi climàtic accelera un problema que fa dècades que es prepara
L’estudi identifica dos grans factors que expliquen aquest canvi de comportament.
El primer és el canvi climàtic. L’augment de les temperatures, les sequeres més prolongades i els episodis de calor extrema generen unes condicions molt favorables perquè qualsevol incendi adquireixi una gran intensitat.
El segon factor és la progressiva acumulació de combustible forestal. L’abandonament de moltes activitats agrícoles i ramaderes, la reducció de l’aprofitament forestal i la manca de gestió dels boscos han provocat que grans extensions estiguin ocupades per matollars densos i vegetació seca que actuen com un combustible continu.
Segons l’informe, la intensitat mínima dels incendis a la península Ibèrica ha augmentat entre un 30 i un 40% durant aquest segle. Aquest increment és especialment significatiu durant la nit, quan tradicionalment els equips d’extinció aprofitaven unes condicions més favorables per estabilitzar els focs. Ara, molts incendis mantenen una elevada activitat durant tota la nit, reduint considerablement les oportunitats de control.
Els megaincendis es multipliquen
Els investigadors alerten que Espanya ja està experimentant una nova generació de grans incendis.
Cinc dels deu incendis més extensos registrats des de 1968 s’han produït des de l’any 2022. Entre ells destaca el foc d’Uña de Quintana, a Zamora, que l’any 2025 va superar les 40.000 hectàrees cremades.
Aquestes dimensions fan que molts d’aquests incendis escapin de la capacitat operativa dels dispositius convencionals.
A més, cada vegada són més freqüents els anomenats incendis piroconvectius, fenòmens extrems capaços de generar la seva pròpia meteorologia. Les enormes columnes de fum i calor alteren l’atmosfera i poden originar vents erràtics, tempestes seques o focus secundaris situats a quilòmetres del front principal. Quan això succeeix, les tasques d’extinció es compliquen enormement i els responsables de l’emergència sovint es veuen obligats a retirar els efectius per motius de seguretat.
El problema no són els pins
L’estudi també intenta desmuntar algunes idees molt arrelades.
Encara que la majoria de les ignicions continuen tenint origen humà, els llamps s’han convertit en la principal causa dels megaincendis, ja que solen produir-se durant episodis meteorològics extrems i en zones de difícil accés.
Igualment, els investigadors assenyalen que el combustible principal dels grans incendis actuals no són els pins ni els eucaliptus, sinó els extensos matollars i la vegetació abandonada que s’acumula durant anys sense cap tipus de gestió.
Aquesta conclusió reforça la necessitat de recuperar activitats agrícoles, ramaderes i forestals que contribueixin a mantenir un paisatge més divers i amb discontinuïtats naturals capaces de frenar l’avanç del foc.
Un problema que va molt més enllà del medi ambient
Els autors insisteixen que els incendis forestals han deixat de ser únicament una qüestió ambiental.
Les conseqüències afecten directament la salut pública, la protecció civil i l’economia. L’estudi calcula que durant la campanya d’incendis de 2025 la contaminació provocada pel fum va estar relacionada amb la mort prematura de 1.622 persones. Al mateix temps, prop de 40.000 ciutadans van haver de ser evacuats de casa seva.
Els impactes també arriben a les infraestructures, les comunicacions, el turisme, la disponibilitat d’aigua i la qualitat dels ecosistemes. A més, els grans incendis alliberen enormes quantitats de diòxid de carboni, dificultant els objectius de reducció d’emissions.
Per als territoris rurals, aquests episodis també impliquen pèrdues agrícoles, ramaderes i forestals molt importants, així com una disminució de l’activitat econòmica i una acceleració del despoblament.
Invertir abans del foc
Davant aquesta situació, la Reial Acadèmia d’Enginyeria defensa un canvi de paradigma.
La principal mesura consisteix a gestionar el combustible forestal abans que es produeixin els incendis. Segons els càlculs recollits en l’informe, cada euro destinat a aquestes actuacions pot estalviar prop de quatre euros en danys posteriors.
Entre les actuacions prioritàries figuren els aclariments forestals, les cremes prescrites, el manteniment de mosaics agrícoles, la recuperació del pasturatge extensiu, l’aprofitament de la biomassa i la promoció d’una bioeconomia capaç de donar valor als productes forestals.
Els investigadors recorden que els incendis formen part dels ecosistemes mediterranis i que l’objectiu no és eliminar-los completament —una fita impossible— sinó evitar que evolucionin cap a episodis catastròfics.
Un Pacte d’Estat amb finançament estable
Com a proposta principal, l’estudi planteja la creació d’un Pacte d’Estat específic sobre incendis forestals.
La iniciativa preveu una inversió estable de 3.000 milions d’euros anuals destinada a desplegar una estratègia sostinguda en el temps basada en vuit grans eixos: la gestió del combustible forestal, la millora dels sistemes d’alerta i emergència, la restauració de les zones cremades, la reforma de la legislació i la fiscalitat forestals, l’impuls de la bioeconomia, el reforç de la investigació i la innovació, així com una major cultura d’autoprotecció entre la ciutadania.
Els autors insisteixen que aquestes actuacions no poden dependre exclusivament dels pressupostos anuals ni de les emergències de cada estiu, sinó que requereixen una planificació continuada durant dècades.
Un debat que també interpel·la les Balears
Les conclusions de l’informe tenen una lectura especialment rellevant per a les Illes Balears. Tot i que la dimensió dels incendis és inferior a la registrada en moltes comunitats peninsulars, l’arxipèlag comparteix bona part dels factors de risc descrits pels investigadors: temperatures cada vegada més elevades, períodes de sequera més llargs, acumulació de combustible vegetal i un progressiu abandonament d’espais agrícoles que durant segles havien actuat com a tallafocs naturals.
La fragmentació de la propietat forestal, l’expansió de les urbanitzacions en zones boscoses i la necessitat de compatibilitzar la conservació ambiental amb una gestió activa del territori són reptes que també formen part del debat a les Illes.
L’estudi de la Reial Acadèmia d’Enginyeria conclou que les decisions adoptades durant els pròxims anys seran determinants. Si no es modifica l’estratègia actual, els grans incendis continuaran augmentant en intensitat i freqüència sota un escenari de canvi climàtic que cada estiu posa més a prova la capacitat de resposta dels serveis d’emergència. La lluita contra el foc, conclouen els investigadors, començarà molt abans que aparegui la primera columna de fum.