Els durs i complicats inicis del cultiu d’arròs a s’Albufera

La segona quinzena del mes de juny és l’època de sembra de l’arròs que es cultiva a sa Pobla, actualment en terra de regadiu. Un cultiu, el de l’arròs, que data de l’any 1900, conreat  fins ben entrats els anys seixanta del passat segle, com veurem al llarg d’aquest reportatge.

Dessecació de s’Albufera

La titànica obra de dessecació de s’Albufera, duta a terme pels anglesos entre 1863 i 1871 a través de l’empresa New Majorca Land Company, la majoria d’accions pertanyien a Joan Frederic Batemann i G. Hope, qui van confiar la responsabilitat tècnica als enginyers Green i Waring, va ser determinant perquè en les seves zones humides es procedís al cultiu de l’arròs i altres com el morer, ceba, o blat de moro…

Finalitzades les obres de dessecació, la promoció agrícola de s’Albufera es va iniciar de forma ràpida, però J.F. Batemann no es va plantejar el cultiu d’arròs, ni tampoc va aprofitar les 2.196 hectàrees dessecades, atès que la progressiva salinització de les aigües ho impedia. A més, es produïa com a efecte paral·lel a la sequera, la compressió de la massa tèrria, que va baixar de nivell fins a 80 centímetres respecte a la cota primitiva. Aquest efecte va afavorir la salinització i la consegüent reducció de la zona de cultiu a 400 hectàrees, que l’empresa va dedicar al cultiu d’ordi, cotó, remolatxa, cànem, blat i moniato. L’escassa o nul·la rendibilitat d’aquella explotació, va obligar a Batemann a l’abandonament de la finca.

Inici del cultiu de l’arròs

En un estudi publicat per Enric Cremades i Lluís Beneyto l’any 1901, es fa constar que existien totes les comportes necessàries i canals per a l’adequat reg de les plantacions d’arròs i que eren de construcció molt sòlida. Això confirma que els impulsors i autors de la dessecació de s’Albufera, distretament per la seva banda, trenta anys enrere havien estat els autèntics iniciadors de sistema de reg dels arrossars.

L’any 1900 era propietari de la finca Joaquín Gual de Torrella, qui, ja amb tota l’obra d’enginyeria utilitzable, però també en perill de deteriorar, va suggerir a l’enginyer del Servei Agronòmic de Balears, senyor Trasorras, que estudiés a la parcel·la d’es Colombar la fertilitat de la finca per al cultiu d’arròs.

Realitzades les proves aerotècniques, el rendiment estimat va ser de 1050 quilograms d’arròs per quartó. Tan excel·lents resultats van mobilitzar en 1901, un projecte d’explotació arrossera a gran escala, planificant la capacitat productiva, la contractació de mà d’obra, les tècniques agràries i el procés de recol·lecció, assecat i pelat del cereal en condicions per a la seva comercialització i consum.

Les aigües per al reg podien captar-se, en quantitat i qualitat dels aqüífers de s’Amarador, font de Sant Joan i de les marjals pròximes, sent les aigües de les marjals de sa Pobla les menys adequades, sobretot a partir del 15 d’agost, època en la qual els agricultors poblers començaven l’amarrament del cànem.

El cabal de 135.924 metres cúbics d’aigua dolça, utilitzat en la quantitat necessària, unit a la fertilitat dels terrenys, produïa 7.200 quilos d’arròs per hectàrea, és a dir 1.278 per quartó, un rendiment que superava les xifres mitjanes de la producció de València i Delta de l’Ebre, els esplèndids resultats de l’experiència o anàlisi de fertilitat efectuats n’és Colombar es va estendre, per encàrrec d’Agrícola Balear, a altres sectors de s’Albufera considerats perfectament aprofitables per al cultiu de l’arròs gairebé tots els terrenys de la finca, a excepció de les àrees més silícies ocupades per pinedes. Així, les zones que arribaven a una superfície de mil hectàrees, descomptant camins i canals, es van considerar com recomanables per a l’explotació arrossera, mentre 110 h. es destinaven al cultiu del “Morer”, 264 a terres arrendades, 154 al cultiu de ceba i blat de moro, 47 h de terres estèrils, 98 a pinedes i 59 ocupades per cases, canals, ponts i camins, completaven una extensió total de la finca de 1.774 hectàrees.

Arriben els valencians

L’empresa Agrícola Industrial Balear, SA, amb capital valencià, no solament es va sumar al projecte agronòmic, arrendant la finca, sinó que també ho va materialitzar. Així va resultar que de l’experiència de les primeres 100 hectàrees sembrades a n’és Colombar el 1900, en cinc anys va sorgir una realitat molt significativa, ja que l’ocupació dels arrossars es va estendre per es Colombar, és Cibollar i altres parcel·les de s’Albufera.

Aquella florent explotació, iniciada el 1901, va patir el 1906 grans inundacions que van destrossar tota la collita. La catàstrofe meteorològica, unida a l’escassa demanda d’arròs, va aconsellar als empresaris a l’abandó de la finca en 1908, recobrant de nou el control directe de les terres seu propietari Joaquim Gual de Torrella.

Les primeres plantacions es van experimentar amb la varietat bomba, que va oferir uns excel·lents resultats, mentre la varietat monquilí va començar amb uns rendiments superiors al primer. De l’assaig de fertilitat va resultar una producció conjunta de 5.143 quilograms per hectàrea (2.857 de monquilí 2.286 de bomba). Els derelictes de mercat, en aquell moment eren de 20 i 26 pessetes, respectivament, els 100 quilos amb closca. La palla no tenia preu i en tot cas podia comercialitzar per a la fabricació de paper de fumar, fem o per adobar el terreny. El cabal d’aigua de regadiu (1.573 metres cúbics per segon) discorria per un canal d’11,5 metres d’ample per 0,60 de profunditat.

Un treball dur

A mesura que un aprofundeix en l’estudi del primitiu cultiu de l’arròs, l’envaeix la curiositat sobre la duresa i sacrifici que havien de suportar els treballadors, jornalers de sol a sol, per dur a terme les tasques que requerien les rudimentàries tècniques agràries de cultiu necessàries, aplicades des d’abans de la sembra, fins a la recol·lecció. En primer lloc es procedia a la preparació de la terra, mitjançant la sega del canyís i violació del terreny, un treball manual realitzat per homes i dones, conreu amb parelles de bous i empraven barques per al transport.

Les seqüències del procés vegetal consistien en la producció del “planter”, arrencar-lo, transportar per al seu trasplantament i aplicació de cures. Elevació de 22.464 m cúbics d’aigua per hectàrea de regadiu, 864 quilos per hectàrees d’adobs minerals amb un 50% de sulfat amònic, l000 quilos de calç viva amb tova i cura criptogàmica. A més de la sembra i les tres passades de càvec per arrencar les males herbes, es procedia a la sega, es feien les garbes que es transportaven fins al camí o la barca, per escampar sobre l’era i procedir a la seva trilla mecànica. El gra amb la seva closca es posava a assecar per després ser transportat per muls a l’estació de tren de sa Pobla i d’allà, per ferrocarril, al molí o fàbrica peladora situada al Pont d’Inca, fins que anys més tard es van instal·lar dues empreses peladores a sa Pobla (Can Canterellas “Beia” i can Galmés) i una a Muro, procedent de l’Agrícola Industrial Balear.

Cal apuntar que totes les tasques de sembra, cultiu i recol·lecció es realitzaven de manera gairebé infrahumana, en uns terrenys més aviat inhòspits o malsans, l’ambient afectava la salut dels treballadors amb febres i infeccions transmeses pel mosquit Anopheles i altres insectes. Sobre el tema, el doctor pobler José Serra “Corró”, en un estudi publicat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, apuntava que sa Pobla “s’havia adaptat a l’ambient dels vapors humits i pútrids fins al punt que tal adaptació constitueix una segona naturalesa”. El cultiu de l’arròs va arribar a ocupar a més de la meitat dels jornalers de sa Pobla, que cobraven a raó de 2 pessetes la jornada els homes, 1,25 les dones i una pesseta els nens.

Crisi i noves tecnologies de cultiu

Malgrat el fracàs empresarial de la companyia valenciana els agricultors poblers i murers van seguir dedicant-se al cultiu de l’arròs en parcel·les menys extenses, anomenades ‘vells’ que explotaven en règim d’arrendament, parceria o en propietat. A mitjans dels anys cinquanta, l’extensió conreada era d’uns 140 quartons, que es van veure reduïts a només 40 als 60, fins a anar pràcticament desapareixent com a explotació comercial, reduint-se únicament al cultiu que uns pocs duien a terme a les veles per pur romanticisme i consum familiar.

La tenacitat de l’agricultor pobler ha fet possible, però, que avui puguem seguir consumint i enorgullir de produir tan preuat cereal, gran protagonista de la garantia