L’Alzinar: És temps de tomàtigues, gelats, fruita, calor i més calor

Per Sant Jaume (avui, 25 de juliol), patró dels pelegrins, cavallers i capellers, es cullen les prunes de frare llarg, i el bon nap, segons els vells pagesos, ja ha d’estar sembrat; i per Sant Cristòfol (10 de juliol) ja començaren a cantar les granotes. Sant Jaume és el patró dels municipis illencs d’Alcúdia, Algaida, Calvià, Binissalem, Sa Pobla, s’Estanyol, Santanyí, Porto Colom i Es Port des Canonge.

Un emotiu record aquest dia cap al meu pare, Jaume Oliver i Sastre, apòstol del cicloturisme, amant i col·laborador de tot l’esport hagut i per haver-hi, organitzador de tants i tants esdeveniments esportius, recreatius i culturals, premi Cornelius Atticus del Govern Balear, insígnia d’or de la Federació de Ciclisme de les Illes Balears…  Ens deixares massa prest.

Diu el refrany, la saviesa popular, que “per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana”.

Demà, dilluns ens arriba la festa de Sant Joaquim, Sant Xim, patró dels padrins i Santa Aina, que és la patrona de miners, cosidores, joiers i ebenistes, entre altres oficis.

Divendres, dia 30 és Sant Abdó i Senén  protectors de la pagesia i els hortolans.

En aquests moments és el millor temps per fer la bugada (neteja) d’edredons i flassades, què ja no emprarem fins al llunyà hivern.

I la forta calor i humitat (què no ens diguin que no hi ha canvi climàtic!), ens segueixen capolant dia a dia. Les garroves ja són totes ben negres, i les ametlles ja comencen a obrir-se. Els incrèduls que no creguin en el canvi climàtic que passin a fer una volta per s’Olivar de Sa Figuera. A més, convidats a fer unes bones herbes casolanes, o una cerveseta!

Els gelats, aliment d’estiu

Marco Polo divulgà la primera recepta gelatera tornant de l’Orient Llunyà. Possiblement foren els xinesos els que varen inventar els gelats, tan apreciats en aquests mesos d’estiu, fent els italians la seva gran divulgació.

Els ingredients de qualitat permeten que dins un gelat de tipus mitjà es trobin proteïnes (2 a 6%), grasses (2 a 10%), aigua (60 a 75%), vitamines i minerals. Es calcula que el seu valor calòric correspon a una caloria per gram.

Una alternativa molt interessant, en aquests moments de tanta calor, és prendre gelat artesanal fet en casa, amb els mitjans tradicionals. Molts recordem encara aquelles velles gelateres de fusta (en tinc una en perfectes condicions de funcionament), que omplíem de gel i sal, estant els components del futur gelat dins un recipient metàl·lic enmig del gel. Tot el que havíem de fer era donar voltes i més voltes per homogeneïtzar la mescla, desfer els grums i que la textura quedés uniforme, per al final delectar-nos amb un producte alimentari apetitós, saludable, refrescant i fàcilment digerible.

La fruita i la calor.

Hi ha multitud de perjudicis i mala informació sobre l’alimentació. El de menjar la fruita abans o després de les menjades, és un d’ells. Els metges recomanen, almenys, prendre 2 o 3 racions de fruita al dia, però no ens indiquen habitualment en quin moment s’han de prendre.

Si no tens cap problema de salut, pots prendre-la quan vulguis, quan tinguis costum o quan et sembli més agradable. Sense prejudicis, a pesar que molts de naturistes aconsellen menjar-la abans de fer les menjades i no després.

Si el teu problema és d’excés de pes, la fruita, com els altres aliments, aporta les mateixes calories independentment de quan la prenguis. Si l’elimines de les menjades principals, no la substitueixis per unes altres postres i pren-la el matí i com a berenar. Tota  opció és vàlida mentre no l’eliminis de la teva alimentació.

I no t’oblidis aquests dies de fer una volteta per Vilafranca i voltants, hi ha uns melons i unes síndries que són pura glòria per a la vista, el paladar i la nostra pròpia salut.

I a pesar dels problemes, els problemes econòmics, i la maleïda Covid, no oblidis que tens molta sort de viure a Mallorca. Pensa que dins un món format per més de 7.600 milions de persones, encara n’hi ha més de 800 milions en la pobresa extrema. Massa gent que passa gana i mor de fam, davant la impassibilitat dels que ho podrien solucionar. I un món, el més immediat a nosaltres, on sense arribar pràcticament a n’aquest extrem hi ha grans diferències entre els que neden en l’abundància (no saben el que han de fer els maleïts dobbers) i els que ho passen molt, molt malament.

El malbaratament alimentari és la prova fefaent que, malgrat que els progressos amb el menjar no fem les coses prou bé.

És temps de tomàtigues.

Calor, humitat i més calor, de cada dia augmenten els graus al nostre termòmetre. Conseqüent-ment per tenir esment, i gaudir, del nostre petit hortet, els millors moments són les primeres hores del matí, amb la fresca de l’alba o les darreres del capvespre.

És el moment per dedicar-nos a mantenir tot el que durant la primavera hem anat sembrant i trasplantant, de recollir els fruits, de tenir cura,  regar i de fer créixer les nostres plantes.

Durant aquest mes seguirem recollint els preciosos i vitamínics tomàquets (tomàquet cherry, tomàquet de pera, de tres cants, negre de Crimea, i com no els tradicionals mallorquins de ramellet, entre d’altres), les albergínies, pebres (els meus encara són molt petitons, les vaig sembrar molt tard, però ja comencen a treure petits fruits).

Estarem bastant ocupats amb el cultiu de les tomàtigues, repassant els tutors i canyes de torrent, de pescar o de bambú, que han d’estar ben clavats, subjectes a la terra, perquè les plantes, amb els seus fruits, ara ja són més grans i pesades i ens poden portar un bon ensurt si tomben, les hem de continuar guiant i subjectant, preferentment amb ràfia, que té cura i no danya la tija de les plantes.

És molt important netejar les nostres plantes de les fulles groguenques que s’estan morint, llevant també a les tomaqueres els xucladors o mamons, que són petites branques o tiges que li surten prop de terra o en les aixelles.

I contra les plagues, que ja fa temps han començat a aparèixer, per culpa de la forta calor i humitat, hem de tenir sembrades plantes aromàtiques, alls i flors (i si podem alguna planta de maria; mà de sant) en el nostre hort, que atreguin insectes beneficiosos com les marietes i repel·leixin els insectes maliciosos.

Per atacar les plagues hem d’emprar sempre productes ecològics com el sofre i l’extracte d’ortiga, polvoritzant, després d’amagar-se el sol, a la fresca, per no fer mal a les plantes,  banyant les dues cares de les fulles.

A gaudir de la vida, amics lectors, què són dos dies!