Un temple important: Santa Maria d’Inca

Un dels temples religiosos més importants de la nostra illa és el de Santa Maria d’Inca. Cap al 1703 s’inicia el procés amb els primers contactes documentats de necessitat de restaurar l’antiga església de Santa Maria d’Inca, situada al mateix emplaçament, davant el seu greu estat de runa que amenaçava la seva integritat. Així, es comença la construcció de l’actual església parroquial de Santa Maria la Major dia 24 de gener de 1706 amb la posada de la primera pedra i no conclou fins a l’any 1843, que marca el final de la construcció de la façana principal, i l’any 1893 en què es finalitza la rosassa de la mateixa.

Formalment es tracta d’un temple que segueix les característiques pròpies del barroc mallorquí. Pel que fa a l’interior, la planta segueix la tradició gòtica de nau única amb set capelles laterals rectangulars, situades entre els contraforts, separades per pilastres de pedra amb capitells jònics. La capella del Sant Crist, primera entrant per la porta principal al costat de l’epístola, és de planta centralitzada amb forma de creu grega, amb coberta de canó als braços i cúpula sobre petxines al creuer, on trobem representats els evangelistes amb els seus signes tetramòrfics. L’absis té volta en forma de copinya. Pel que fa a l’exterior, tant la nau central com les laterals presenten coberta a dues vessants, essent la principal característica formal la sobrietat, típic de l’arquitectura religiosa barroca mallorquina, concentrant-se l’ornamentació als portals. El portal lateral, al costat de l’epístola, és d’influència manierista i està configurat per una obertura d’arc de mig punt emmarcada per dues pilastres que sostenen un frontó triangular inacabat a l’interior del qual trobem una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. Pel que fa al mobiliari litúrgic musical, fonts documentals, ens informen de l’existència de diferents orgues a la parròquia de Santa Maria la Major, concretament tres entre els segles XV i XVIII.