Xesc Sans: “Per a mi fer de pagès és vida plena”

Xesc Sans és pagès a la finca familiar de Ca’n Ros i president de l’Associació de Pagesos i Ramaders de Calvià. Té garrovers, ametlers, oliveres i ovelles i des del 99 ha apostat per l’ecològic. Explica que s’estima més dur poques finques i fer la feina d’un altre manera, collir de forma manual i no llaurar més de l’imprescindible. Pensa que, de cara al relleu generacional, els pagesos no només s’han de queixar sinó que també han d’explicar els caires positiu de la feina.

Pregunta.-M’agradaria començar parlant de la teva feina de pagès.

Resposta.- El que més destacaria de fer de pagès és que puc treure un sou amb poques hectàrees. Un que es dedica professionalment al camp avui en dia sol dur moltes finques, i moltes hectàrees equivalen a més subvencions, però jo m’estim més una feina al detall. Quan duus un espai reduït pots optimitzar molt més els costos, per exemple, jo guany més sense tenir un homo llogat. Tenc 54 anys i he collit tota l’ametlla i la garrova tot sol, i sé que  arribarà un moment que no podré.

Jo vaig començar a fer de pagès perquè a ca nostra teníem unes finques i no només guanyes el que ingresses sinó el que deixes de pagar, perquè faig un manteniment del nostre patrimoni. Puc dir que amb només 14 hectàrees de secà jo trec un sou, i d’això n’estic molt orgullós. Poder treure un sou fent el que t’agrada, mantenint el teu patrimoni i vivint be, a mi me conforta.

Per a mi fer de pagès és vida plena. Me compensa, sempre ho he fet i no ho deixaré de fer. Avui en dia qui fa de pagès és perquè vol i perquè li compensa per altres coses, i crec de cara al relleu generacional no només ens hem de queixar, també hem d’explicar els caires positius de la feina. Vaig sentir que s’han incorporat 725 joves els darrers 5 anys, i autònoms pagesos jo al poble no en conec cap que ho hagi deixat. Jo te don aquesta visió, es vera que tenc altres ingressos, però més del 50% ve de l’agricultura.

“Puc dir que amb només 14 hectàrees de secà jo trec un sou i d’això n’estic molt orgullós. Poder treure un sou fent el que t’agrada, mantenint el teu patrimoni i vivint be, a mi me conforta”

P.-També has optat per l’agricultura ecològica.

R.- Des del 99 faig agricultura ecològica. A Mallorca el que hem d’intentar és la diferenciació en qualitat, i com a qualitat no conec res millor que el distintiu ecològic.

P.-Encara hi ha molts de pagesos que no veuen els beneficis, o que no els hi compensa optar per l’agricultura ecològica?

R.-Amb la garrova no hi ha molta diferència de preu, però amb l’ametlla és quasi el doble, i això que amb ecològic no treus la producció de convencional perquè els adobs químics fan als ametlers produir més. A més, l’agricultura ecològica té un límit de subvenció per persona, i a un que duu moltes finques no li interessa perquè la subvenció no et compensarà per la producció que perdràs. Però no interessa tenir pagesos només pel guany, interessa tenir pagesos convençuts. 

El preu de l’ametlla amb ecològic està més o manco bé, però en convencional veus que hi ha molts d’ametllers amb ametlles penjades. Les ametlles es cullen amb màquina i en queden moltes a l’arbre. No es té una cura de l’ametller, és ja conreu de segona. L’has de mantenir però no hi ha una il·lusió amb l’ametller. 

P.- Això ha estat un canvi. Ha canviat el fet de posar la garrova per davant l’ametlla. 

R.- Jo fa 3 anys que començ per collir la garrova: pels robatoris, perquè no es banyi, perquè no baixi el preu…. això de la garrova no se quan durarà però és un al·licient molt gros pel pagès. Vaig tenir la sort de que quan la garrova anava barata fa 25 anys vaig sembrar garrovers i ara en trec el profit. Aquests garrovers si jo fes agricultura convencional amb abono químic en farien moltes més, això és així perquè jo ho he tocat amb les mans. Jo vaig començar al 99 amb l’ecològic i fins el 99 hi havia anys que treia 18-15 mil quilos, ara he superat això amb ecològic, però perquè he sembrat molts de garrovers.

P.-Tens garrovers, ametllers, i oliveres. Com van les oliveres?

R.- Tenc l’olivar antic de muntanya. Les oliveres de muntanya són fortes i van bé, el que passa és que no són productives com les que es sembren a una plantació. Antigament l’olivera es sembrava allà on no hi podia haver un altre cosa, damunt un roquissar si podies fer un poc de marget. L’olivera és molt rústica i lo bo que té és que com tenim ovelles, tot l’any fa menjar per les ovelles. A l’hivern es mengen la fulla de les branques que tallam, durant la primavera i estiu creix l’ullastre d’abaix que l’ovella es menja, i llavors quan comencen a caure olives, si n’hi ha de picades, se les mengen i t’ajuden a controlar la plaga. L’olivar va molt bé amb ovelles, també te fa llenya, és un arbre que duu la seva feina, però és un arbre que no es morirà, te fa guapo a la finca i pels animals es convenient. Hi ha hagut anys bons d’oli, que n’he pogut vendre, però d’altres et quedes en l’autoconsum.

P.-Vens el teu producte directament als consumidors?

R.- La garrova tota va a la cooperativa perquè necessita un procés, i d’ametlla si que en venc una part, no és una part important. Els pagesos som acceptadors de preus i amb la venda directa, tu poses el preu, t’hi mires un poquet més. Però és simbòlic, ara molta  gent ja no fa torró o no torra bessons, hi ha la cultura de comprar-ho tot manufacturat.

“Ja sabem que el llaurar és el mes fàcil, i de vegades s’ha fet per inèrcia, però mantenir una coberta verda en segons quines èpoques de l’any crec que és mes favorable per la qualitat del sol”

P.-Està canviant la feina al camp amb el pas dels anys?

R.-Es tendeix a la mecanització, està clar. Però hi ha feines que manualment es coneix la diferència. El collir ametlla s’ha mecanitzat en el 99 per cent, jo encar agaf les ametlles amb garrot i teles perquè veus els ametllers nets i no es perd tanta collita, però a màquina surt molt més barato. Jo pens que sobretot a l’agricultura ecològica s’ha de fer el mínim ús possible de la maquinària, perquè la maquinària també té uns efectes secundaris. Sobretot si tenim terreny en pendent, el llaurar aquest terreny afavoreix l’erosió. Ja sabem que el llaurar és el mes fàcil i de vegades s’ha fet per inèrcia, però mantenir una coberta verda en segons quines èpoques de l’any crec que és mes favorable per la qualitat del sòl. Jo llevat d’uns bocinets molt concrets, no llaur. El no llaurar fa que segons quines plantes que no es mengen les ovelles, o bé les hagis de segar o arrabassar, hi ha gent que pensa que és una feinada, però no es tanta de feina, ho fas a estones quan et va bé, i et compensa en el sentit que ja no has de recollir pedres, ja no te fa seregalls quan plou, no veus arrels d’arbres tretes. No es que jo recomani no llaurar en general, sinó que s’ha d’estudiar finca per finca, no s’ha de llaurar per costum ni perquè ho fa el veïnat, s’ha d’estudiar cada finca concreta.

P.-Ets president de l’Associació de Pagesos i Ramaders de Calvià. Quina és la situació de l’associació?

R.- Es va constituir l’any 2001, va estar uns anys aturada, i el gener de 2020 vàrem fer una reactivació amb una nova junta, en aquesta nova època hi ha un grup de WhatsApp que intenta ser un punt d’informació dels socis. Tenim 55 socis, l’associació sempre té una funció dins del poble, i els pagesos units sempre feim més força. Hem tengut reunions amb l’Ajuntament pel tema dels furts de les garroves, també quan es fa la fira ens demanen si volem fer cap activitat, ens consulten quins cursos ens interessarien més..

P.-Com està el sector primàri a Calvià? Es un municipi que associam molt amb el turisme.

R.- El sector primari existeix i crec que com a sector ens hauríem de creure que feim una funció bastant important. Hi ha el tòpic de que és un municipi turístic, però l’activitat turística es desenvolupa més a la franja litoral. Hi ha unes zones amb petites parcel·les, i llavors hi ha bastantes possessions grans. Les possessions grans paisatgísticament es conserven millor, solen mantenir més l’estètica tradicional. Es podrien dur millor, és clar que si, però això ho marca la rendibilitat. A màquina no pots fer segons quines coses i el que va més enrere són les feines manuals. 

P.-Quines són les vostres demandes? Hi ha col·laboració amb el sector hoteler i el de la restauració? 

Se n’ha parlat moltes vegades, és una demanda històrica, però no s’ha arribat a concretar que un hotel del nostre municipi doni xot de Calvià. Crec que és complicat però si això no se fa és perquè potser el turista que tenim aquí no ho demana. A lo millor el turista d’aquí demana unes vacances a la platja i no pagar molt, no hem de donar només la culpa als hotelers. Hi ha cadenes com Garden Hotels que si ho fan, però no tenen hotels a Calvià. Però bé, tot pot arribar.