L’Alzinar: Sigues tu sense més ni pus i somiem en una educació que exaltí els valors humans
En una època d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari.
(George Orwell).
No hi ha cap dubte que part de la naturalesa humana resideix en qüestionar els nostres actes i, molt especialment, els aliens, però en començar l’any sembla que encara tot pren una escala molt més gran, una dimensió molt més alta i molt més forta.
Ahir vespre, pocs minuts abans de les 12-00’ hores, molts de nosaltres (a més de la gresca) estàvem pensant en què volem fer durant els mesos vinents del 2023, quins seran els nostres objectius, els nostres desitjos, o descobrir en què vàrem fallar l’any passat.
En un valuós apunt, la neurocientífica Carolina Leaf (Harare – Zimbabwe, 1963), ens diu que reconèixer el què significa la felicitat per a tu, i mirar-la més com un estat, no com creus que has d’actuar, és part d’assolir allò que coneixem com a “felicitat”.
És a dir que la felicitat no es defineix en actes, sinó en l’oportunitat de crear una mentalitat plena de possibilitats que ens brindin un estat de pau i d’amor.
Per tant, si aquest començament d’any no tens encara clar un pla pel 2023, no et preocupis, no et desmoralitzis… Sempre, si és necessari, tenim la possibilitat de començar a qualsevol moment.
Les màgiques campanades del 2023.
Quan un any acaba i en comença un altre és el millor moment per manifestar-nos els nostres més bons desitjos, les nostres esperances, els nostres bons propòsits i les nostres bones intencions…
Enguany, un any més, l’alegria semblà de nou col·lectiva i l’alcohol va fer els seus lògics efectes a l’hora de les màgiques campanades…
Desgraciadament, foren molts els que practicaren la bojor de xerrar sense dir res…, foren molts els que començaren l’any amb una ressaca impressionant…
On se’ns va perdre el rumb?
Tot s’ensorra de cada vegada més, les solucions llargament apreciades per la humanitat ja no solucionen res de res, hi ha crisi en tots els àmbits (menys dins els sectors d’opulència, d’explotació, i d’injusts privilegis), guerres, revoltes i manifestacions…
Part de la nostra humanitat inclosa, ja fa bastant de temps, els nostres pobles, la nostra Illa, passa fam, molta fam, en un planeta que és capaç d’alimentar àmpliament a tots els seus fills.
I que fem nosaltres, moltes vegades, ens esglaiem i no volem mirar, no vagi a ser que ens asseiem culpables de menjar, mentre altres ni tan sols tenen aigua per beure?
On se’ns va perdre el rumb? Quina va ser la desviació?
Hem de mirar bé, estar atents, per no afavorir aquells elements de la cultura que són expressió d’aquesta desviació.
Un punt de vista des del cim de la muntanya ens permet veure millor. I aquest cim és l’ànima de la humanitat, no la teva ni la meva, sinó la de tots, l’única.
Pensem, somiem, en un sistema econòmic que administri els recursos i els faci circular harmoniosament cap a tots i a tots els llocs del planeta.
Pensem en una educació que aconsegueixi exaltar els més alts valors humans i els sembri a la ment i els cors de tots.
Pensem en la relació amb tots els altres regnes de la Natura, en harmonia perfecta, per a tots.
Pensem amb la pau, pensem amb l’amor!
Dies de festa.
Aquests són dies de festa, però per desgràcia aquestes dades no són fàcils per a tothom.
La llum (juntament entre moltes d’altres superanimalades, que no poden ser consentides de cap de les maneres) passa factura a moltes famílies que no podran ni encendre les estufes, mentre les grans, les tot poderoses elèctriques, i els seus dirigents (molts d’ells expolítics de les portes giratòries) guanyen una fortuna, i s’embutxaquen, sense cap mena de vergonya, una milionada.
Els preus dels pisos no s’aturen de pujar i exclouen a molta gent de tenir un habitatge i una vida digna.
Canvia’t aquest any nou.
Canvia’t aquest any nou, que avui comencem, i sigues la sorpresa per a tots, i que aquesta sorpresa els faci brillar els ulls, transforma’t en la besada que enyoren, en la carícia amb què somien, la seguretat en què confien, perquè, ho saps bé, la teva donació és la seva capacitat futura de donar… No ho podem oblidar!
Però SI oblidem per a sempre als que practiquen la bojor de xerrar sense dir res…, comencem aquest any nou amb esperança i molta, molta, il·lusió!
L’esperat gener.
El gener és el primer més de l’any, amb una durada de 31 dies, i el que sempre, desgraciadament i històricament, acumula més casos de depressions.
El seu nom ve del llatí ianuarius, (del Déu Janus) que, com comentàvem a edicions precedents, no existia al primitiu calendari romà, sent afegit, juntament amb el febrer, al segle vuitè abans de Crist, baix del comandament de Numa Pompili.
Dites populars del gener.
Al gener, tanca la porta i encén el braser.
El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.
Mes de gener, mes malfeiner.
Passat el gener lloga jornaler, que si feina vol fer, no et doldrà el diner.
Pel gener així que matineja ja vespreja.
El sol de gener emmascara més que un carboner.
Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.
Gener florit, abellar ric.
Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.
Si vols ceba de diner, planta-la pel gener.
A l’hivern, el millor amic és un bon abric.
Pel gener els gats cerquen muller.
La lluna de gener i el sol d’agost són els millors de tots.
Pel gener mana la lluna i pel juliol mana el sol.
Glaçades de gener la terra estoven bé.
Aigua al gener, tot l’any va bé.
Aigua de gener, cada gota val un diner.
Aigua de gener, poc blat al graner.
De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé.
Gener polsós, febrer plujós.
Gener abeurat, febrer gelat.
Gener amarat, mig any assegurat.
Vols conèixer el gener? Mira l’ametller!.
Pel gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
Els nostres horts.
Encara que dins el gener, els nostres horts, horts urbans, jardins i olivars, es trobin en un dels seus moments més tranquils de l’any, podem aprofitar per començar ja a sembrar (o fer planters) de les plantes vivaces que floriran a la primavera.
És el temps ideal per dedicar-nos principalment a les plantes de fulla caduca (plantar, trasplantar i podar), arbres, fruiters, rosers i hortènsies. Adobar amb compost i fems totes les plantes de fulla perenne, i les de fulla caduca que no hàgim abonat abans.
Podem començar a fer els planters de tomàtigues, pebres, síndries, melons, carabasses i carabassons, trasplantar maduixes, sembrar patates primerenques, moniatos, ciurons, remolatxa, faves, carxofes, porros, pèsols, cebes, raves, ravenets, api, pebrot, alfals, albergínia, bròquil, alls, bledes, calçots, espinacs, pastanagues, escarola, cols de tots tipus, colfloris, enciam, borratja, begònies, sàlvia, pensaments, margalideres, julivert i garrovers.
És bon temps d’empeltar, en quart creixent, ametllers (empelt d’estaca), melicotoners, pomeres, pereres, codonyers i pruneres. És temps de fer planters de pinyols de taronges, llimones, mandarines, clementines, aranges (pomelos) i nous.
És temps de collir col de Brussel·les, api, endívia, escarola, espinacs, aglans, taronges, mandarines, murtons, alguns esclata-sangs i altres saborosos bolets, i fulles de llorer per assecar i emprar a la nostra cuina.
És hora de posar les lloques a covar.
Poda.
És un bon moment per a podar els rosers, realitzar la poda de formació i manteniment d’arbres ornamentals, i els nostres ametllers, pomeres, pruneres, pereres, codonyers i albercoquers, abans que floreixin. Pel que fa a la poda de fruiters, durem a terme les tasques de formació i fructificació.
Podar i sembrar parres per la conversió de Sant Paul, el 25 de gener, bon dia també per sembrar alls, que segons els nostres avantpassats tenien intensificats els seus principis medicinals, si es posaven dins la terra aquest dia.
Retornar a la senzillesa.
Any nou, vida nova. A pesar que el que has de canviar ets tu i jo, no l’any.
L’estrès i la manca de temps, juntament amb la febre consumista de comprar i comprar (els que encara els queda algun euro), d’acumular (recordeu que l’any 2025 entrarà oficialment l’euro electrònic dins la Comunitat Econòmica Europea, i que després de coexistir una mica amb l’euro físic actual, aquest darrer desapareixerà, i amb aquest acte tots els dobbers negres haguts i per haver), de tenir els armaris plens d’electrodomèstics i estris de tota mena, que originalment s’havien fet per simplificar les nostres vides, però que acaben plens de pols i sense utilitat, són uns dels problemes greus de la societat actual, i més en aquests moments d’accentuada crisi (i la que està per arribar, segons els entesos), manca de treball i incomprensible augment d’imposts, en què sembla que els més poderosos volen acabar amb els més desfavorits!
Perquè no retornar a la senzillesa, la sobrietat i l’autenticitat de la vida que portaven els nostres padrins, que vivien més anys, més forts i més sans.
La meva padrina materna, Jerònima Calafat Mercant, arribà plena de salut, als 97 anys, sense haver visitat mai un metge.
Amb menys aparells, guanyaríem espai, estalviaríem dobbers, gaudiríem del temps i guanyaríem salut. Guanyaríem salut perquè menjaríem millor, amb més calma, fent els menjars tradicionals mallorquins, la insuperable dieta mediterrània; el que afegit a deixar aparcat, el major temps possible, el nostre cotxe, o la nostra moto, i caminar o gaudir d’una passejada amb bicicleta, per dins la muntanya, o inclòs per les afores de la nostra població, retrobaríem la veritable felicitat, el veritable luxe del silenci, de l’espai i del temps.
I perquè no plantejar-nos també fer els nostres desplaçaments habituals, de distàncies curtes, amb bicicleta?
Descongestionaríem les ciutats, les carreteres, no contaminaríem, i gaudiríem de molts de plaers desgraciadament ja oblidats per a la majoria.
Torró casolà, el discret encant de la senzillesa.
Un Nadal, un Cap d’Any i uns Reis sense torrons sembla que no són festa. Cada menjada en aquestes dates, acostuma a adornar-se amb una bona selecció de torrons i altres dolços.
Les neules i els torrons són, des de fa molts d’anys, uns dels elements destacats de la rica gastronomia nadalenca. Les neules semblen encara ser molt més antigues que el torró, dos il·lustres representants de la rebosteria illenca més històrica i internacional.
Fa un parell d’anys que recuperàrem una vella tradició perduda, apresa de la padrina Jerònima: fer torró casolà, amb les ametlles de collita pròpia, de s’olivar de Sa Figuera. Res més fàcil: moldre les ametlles amb el molinet artesanal de la meva àvia, després d’escaldar-les i llevar-los la pell. Ajuntar a parts iguals sucre i ametlla molta, afegir-hi llimona ratllada, suc de taronja i un poc de canyella. Sobre una neula posem un poc de la massa preparada i la compactem amb el dors de la cullera donant-li forma de mitja circumferència. Tanquem el torró amb la segona neula un poc humida amb saborós vi dolç.
No diguis no puc. Intenta-ho!
I ja que diumenge passat us donàrem remeis casolans i un bon floc de pensaments, avui saludarem el nou any simplement amb una sèrie de consells que et poden ajudar a tenir una millor salut i felicitat, amic lector:
- Viu en pau i contagia la pau als altres.
- Posa’t a caminar. Camina sense més ni més, camina conscientment mirant i deixant-te mirar per les coses i per les persones.
- Contempla els estels del vespre.
- Mira una flor amb atenció.
- Si dius: bon dia, o bona nit, somriu.
- Si regales alguna cosa, somriu.
- Si reps un regal, somriu.
- Somriu sempre!
- Digues-li a algú que l’estimes molt. Permet que t’estimin.
- Escolta als altres.
- Viu amb els ulls oberts a la realitat.
- Torna favors. I demana ajuda quan la necessitis.
- Oblida el rancor. Accepta un complert.
- Perdona’t i sé capaç de perdonar.
- Somia despert: pensa que sempre pots millorar i mira que pots fer ja.
- Viu des de l’esperança.
- Respira a fons, profundament.
- Comparteix amb els altres.
- Saluda a la gent.
- Canta tot sol. Canta amb els altres.
- Comença amb il·lusió el dia a dia.
- Estima’t sempre una mica més.
- Viu en pau. Construeix la pau.
- Sé feliç. I sé tot per a tots.
“Les nines no volen ser princeses, ni els nins astronautes.
El que aprenen de petits condiciona seriosament el que volen ser de grans.
Ajuda’ls a qüestionar els rols.
Que els Reis enguany també ens portin igualtat”.
I que el 2023 et vingui carregat de coses bones, sobretot de salut, i que aquestes gelades, matutines i vespertines, com deien els nostres padrins, es converteixi en una bona collita, un any ple de prosperitat i de fruits, i una benedicció per a les nostres minvades reserves hídriques i pels nostres conreus, sense esvorancs, forats i mossegades als marges, cantals al bell mig del pas, esllavissades, còrrecs i xaragalls, i podem veure totes les coses, inclòs el nostre malmenat avenir, amb nitidesa i cristal·lí, com les impressionants i gelades aigües que baixen aquests dies pel frondós i meravellós torrent del nostre estimat Barranc de Biniaraix.
I que tot el dolent del 2022 es converteixi en benvolences, bonior, bona entesa i delit de convivència, d’amistat i amb serenor d’esperit per a nosaltres, i per a tots vosaltres, amics lectors, i pel restant de tot el món.
Però el canvi d’any (any nou vida nova) mai ha garantit res en absolut…
Som nosaltres els que hem de canviar i no l’any!
En conseqüència, i seguint les teories d’un dels millors defensors dels drets civils, Martin Luther King: “No etposis acontemplar total’escala,simplementdonael primer pas”.
És necessari, fins i tot, que prenguem de cada vegada més seriosament l’elecció de comprar sempre productes locals, que donem suport als pagesos mallorquins, és una obligació que tenim tots els que volem que les coses canviïn aviat.
Us animem a comprar de cada dia més productes locals, o de quilòmetre zero, si no en trobem de locals, si pot ser ecològics i artesanals, que recolzeu als comerciants del vostre barri i de la vostra ciutat.
Així tot redundarà en bé de tots!
I per descomptat, que els esperats Reis, els nostres Reis Mags d’Orient, ens portin amor, salut, treball digne, salaris i pensions justos, justícia social, serveis públics com pertoca, alegria, felicitat, pau, força per defensar els nostres de cada dia més malmenats i minvats drets i IGUALTAT (en lletres molt grosses) per a tots!
“Si només volguéssim ser feliços, seria fàcil aconseguir-ho.
Però en realitat desitgem ser més feliços que els altres,
i això és molt més difícil d’aconseguir,
perquè creiem que els altres són més feliços del que realment són”-
(Montesquieu)