La UIB demana ajuda a la població per fer un seguiment exhaustiu del cranc aranya, una nova espècie invasora
La Universitat de les Illes Balears ha posat en marxa una campanya informativa amb el projecte Biodibal per recollir informació sobre la presència del cranc aranya o cranc pla (Percnon gibbesi) a les Illes Balears. Aquesta campanya s’inclou en el Servei d’avaluació de l’estat d’aquesta espècie invasora, finançat amb 14.679 euros pel Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.
El cranc aranya, també anomenat cranc pla, és una espècie inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. L’espècie és originària de les costes americanes del Pacífic i de l’Atlàntic, i de la costa atlàntica africana.
A la Mediterrània, la primera detecció d’aquesta espècie va ser l’any 1999, gairebé simultàniament a l’illa de Linosa, a l’estret de Sicília, i a les Illes Balears. Des d’aleshores, s’ha estès pel litoral de la península Ibèrica, les costes de les mars Tirrena i Jònica, i cap a l’est fins a Turquia i Líbia.
Segons han detallat des de la UIB, a tot arreu ha constituït poblacions d’alta densitat en un espai de temps sorprenentment curt. Aquesta expansió ràpida per la conca mediterrània suggereix que els vaixells actuen com a vectors de propagació.
El cranc aranya habita la zona infralitoral, en zones rocoses amb poca vegetació. És una espècie molt poc selectiva quant a l’alimentació. Majoritàriament herbívora, s’alimenta d’algues, si bé de manera oportunista també pot alimentar-se de petits crustacis, cucs i petits caragols marins. A més, mostra una taxa de fecunditat alta. Per tot plegat, els investigadors assenyalen que podria desplaçar altres espècies nadiues de cranc.
Estat actual de l’espècie
Amb la finalitat de poder conèixer l’estat actual del cranc aranya a les Illes Balears, el grup de recerca d’Ecologia Interdisciplinària de la UIB, amb el suport del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, n’estudia la distribució actual així com l’impacte sobre la biodiversitat local.
Diferents estacions de seguiment n’analitzen la densitat i estructura poblacional. De manera paral·lela, l’equip d’investigadors completa el coneixement de la seva distribució. Fins ara, s’han visitat 145 localitzacions per confirmar la presència de l’espècie en tot el litoral balear, si bé queden territoris encara inexplorats per documentar-ne la presència, per la qual cosa la col·laboració ciutadana és molt important.
Què heu de fer si veieu un cranc aranya?
1. Feu-li una fotografia i apuntau-ne la ubicació.
2. Enviau-nos aquesta informació amb el dia i el nom de l’observador a l’adreça <info.biodibal@fueib.org>. També podeu fer-ho a través de la pàgina web <biodibal.uib.cat> o de les aplicacions mòbils disponibles a totes les plataformes