L’ahir de les festes de Sant Jaume a sa Pobla
El pregó de festes pronunciat per Maria Antònia Roig Rodríguez que va glossar sobre el món educatiu a sa Pola, i la imposició de l’Escut d’Or de la Vila, aquest any atorgat a la Llar de Memòria per la seva tasca sociosanitària duta a terme durant 29 anys, encetaren les festes populars de Santa Margalida i Sant Jaume 2024, que en múltiples i variats actes per totes les edats i gustos, es perllongaran fins al pròxim dia 31 d’aquest mes de juliol.
Per les persones, poblers i pobleres, que pertanyen a les generacions de mitjan segle passat, l’arribada de les festes de Sant Jaume, inevitablement, ens transporten a uns inesborrables records de joventut, que ens submergeixen dins una gojosa nostàlgia. Eren dies de festa pels adolescents, pels jovençans i pels més majors, que cadascun gaudia a la seva manera, d’acord amb la seva edat i condició.
Agonitzava el juliol amb els seus crepuscles esplendorosos escampant la seva meravellosa llum sobre les marjals pobleres, vestides amb el verd mantell de la planta mongetera bevent de dins els solcs l’aigua vigorosa que feien aflorar les sínies, els molins, i més tard les bombes submergides, de la fosca profunditat dels pous. Les patates recollides al mes de maig, ja eren consumides pels anglesos. La palla era al sostre i el blat dins el sac. I com un alè d’aire fresc, com un oasi reparador, arribava Sant Jaume per escampar joia festiva damunt un poble que ho celebrava amb alegria, entrega, goig, joia i generositat.
Però, com eren les festes de Sant Jaume de la centúria de 1900 fins a la primera dècada del 2000? Com les vivien els poblers i pobleres? Quins eren els actes o esdeveniments programats pel divertiment i esbarjo d’aquelles, no tan llunyanes, generacions? Aquests interrogants són els que tractarem d’escodrinyar a través dels programes de les festes de Sant Jaume que tenim al nostre abast a l’arxiu municipal, des de principis del segle XIX fins als nostres dies, i de qualque altre document que ha arribat a les nostres mans.
La publicació d’aquesta sèrie d’articles que encetem avui no té altra intenció que la de desempolsar i recordar a unes generacions, les més madures, com visqueren aquelles festes de Sant Jaume, donar a conèixer quines i com eren les diversions d’antany als joves d’avui, i deixar-ne constància per les actuals generacions i les que ens precediran.
Publicat al “Boletín de Información Municipal”, que el llavors eficient secretari de l’Ajuntament de sa Pobla, Alejandro Cuéllar Bassols va publicar entre els anys 1953 a 1963, hi trobem una curiosa nota extreta del Llibre d’Actes i datada el 15 de setembre de 1889, que diu així:
(…) Por lo visto aquel año las fiestas de San Jaime fueron sonadas porque el Sr. Alcalde -a la sazón don Juan Serra Caimari- hizo hincapié de que los gastos habían sido muchos y que por tal motivo era del parecer que se hicieran constar con todo pormenor, a fín de que al rendirse cuentas por los mayordomos de la fiesta o producto obtenido del baile público llamado de San Jaime supieran a que atenerse.
Los gastos fueron, entre otros los siguientes: 39,42 ptas. importe del aceite suministrado para las ‘luces a la veneciana’ con que se adornó la Plaza Mayor. / 5,25 ptas. Por el refresco suministrado por Tomás Llull a las “bailarinas”, la víspera de la fiesta mayor. Creemos que debía tratarse de las danseres mallorquinas, muchachas de esta población. / 20 pts. Fueron satisfechas a Jaime Serra Serra como gratificación por haber permitidolidiar un torete de su propiedad, el día 24 de julio, víspera de la fiesta. / Vemos luego el pago de 40,50 pesetas por el hospedaje y comida de los toreros, músicos y bailarinas durante los días 24 y 25 de julio. 4,50 pts. a Julián Barceló Gayarra por pastas suministradas a las bailarinas el día 24.
A través de estos datos, con sólo un poco de imaginación puede uno reconstruir aquellas añejas fiestas de San Jaime que hicieron las delicias de nuestros abuelos.”
Repassant els programes publicats per l’Ajuntament, a més de constatar l’abismal diferència dels esdeveniments lúdics i culturals que protagonitzaven les festes d’antany, també comprovem l’evolució, els canvis, que al llarg d’aquests més de cent anys han anat experimentant el contingut de les nostres festes d’estiu per tradició i excel·lència.
Ens situem l’any 1897, primer “Programa y relación de gastos de las fiestas de San Jaime en 1897” que es guarda a l’arxiu municipal. Consta de portada, amb l’anunciat esmentat i tres fulls manuscrits amb una cal·ligrafia perfectament llegible, on figura la proposta d’actes a celebrar presentada pels membres de la comissió de festes a l’Ajuntament i l’import de les despeses d’aquests, així talment redactat:
Los que suscriben, individuos de la comisión de festejos designada por el Ayuntamiento de este pueblo, en sesión de siete del actual, después de estudiada la forma en que deben llevarse a cabo las fiestas dedicadas al Santo Patrón de España, los días 24, 25 y 26 del mes que cursa, y a fin de introducir cierta novedad, saliendo de los rutinarios moldes de años anteriores; teniendo por otra parte en cuenta la cifra consignada en Presupuesto, proponen el siguiente
Programa
Número 1- El día 24,a las cinco de la tarde, corrida de toros al estilo del país en las inmediaciones de la población.
Número 2- Fuegos artificiales por la noche del día expresado a cargo del acreditado pirotécnico de Manacor Sr. Gelabert, iluminándose la plaza de la Constitución y casas consitoriales.
Número 3 – Baile público al estilo del país.
Número 4. Día 25 – A las diez de la mañana una banda de música esperará en la estación del ferrocarril la llegada de los ciclistas palmesanos, quienes recorrerán las principales calles de la población.
Número 5- A las once carreras de hombres y caballerias.
Número 6- A las cuatro y media, carreras de velocípedos en la plaza de la Constitución, donde se ha improvisado un velódromo en las mejores condiciones posibles, dado el escaso tiempo de que se ha dispuesto, los materiales de los que ha tenido que echarse mano y el área del local en que se ha instalado. Con la adjudicación de premios costeados por la Corporación Municipal, a saber:
Primera: Medalla de plata y 15 pesetas en metálico.
Segunda: Quince pesetas y diez pesetas.
Tercera: Cincuenta pesetas y treinta pesetas.
Cuarta: Un jersey o camiseta de biciclista.
Quinta: Treinta pesetas.
Sexta: Carrera de cintas.
Número 7- A las ocho y media, iluminaciones, concierto de bandas de música y baile al estilo del país.
Día 26.
Se repetirá todo el programa del día 25, excepción hecha de las carreras de los velocipedistas y concierto de bandas.
A continuació exposen a l’Ajuntament, la manera administrativa de fer front a les despeses que suposen a les arques municipals, la celebració de tots els actes programats:
Si para atender a los gastos que tengan lugar para realizar el programa anunciado, no fuese suficiente el crédito consignado en el capítulo y artículo respectivo del Presupuesto, proponen los infrascritos se eche mano del fondo de Imprevistos.
El Ayuntamiento, sin embargo de estar autorizados los proponentes para realizar los festejos de que se trata, acordará lo que tenga por conveniente, sin perjuicio de rendir en su día la debida cuenta.
La Puebla veinte y uno de Julio de 1897
La Comisión, Lorenzo Bennasar Antonio Serra
Signat i rubricat.
Passades les festes, la comissió va confeccionar la relació detallada de les despeses ocasionades per les diferents celebracions, que sumaren un total de 495,40 pessetes. Les partides més importants corresponien als dèficits de la cursa de toros (121,40) i pel ball.
Continuarà.