Voltes des Català i Es Fumat a Formentor
La nostra proposta d’avui ens traslladarà a la península de Formentor en un itinerari clàssic amb l’aroma del llegat de mossèn Alcover, l’apòstol de la nostra llengua. Fins i tot en alguna raconada o mirant el paisatge ens arribarà el ressò d’algunes de les seves famoses Rondalles. Cala Murta, les Voltes des Català, Es Fumat, Cala Figuera i Cap de Catalunya seran alguns dels topònims d’un territori fascinant i amb atractiu magnètic. Farem servir el vell camí que porta fins a Cala Murta i, a continuació, un tram del sensacional recorregut obert al segle XIX per facilitar la construcció i posterior proveïment del Far de Formentor. El punt culminant ho celebrarem al cim d’Es Fumat. Preparau-vos per una sobredosi d’escenografia paisatgística.
El punt de partida serà l’aparcament de Cala Figuera. Una mica abans hi ha l’aturada de l’autobús del TIB davant el començament de la baixada cap a Cala Murta. El servilisme dels nostres governants davant dels rics i poderosos propietaris de les finques de Formentor, ha fet que prohibeixin el pas en vehicle particular del dia 1 de juny fins al 30 de setembre, ambdós inclosos. Si aconseguiu una plaça a l’estibat bus del TIB que es disposa en aquestes dates, ho podeu intentar. Correu el risc de quedar-vos en terra. Per disfressar-ho de mesura de protecció ambiental, sí que és permès l’accés en bicicleta. Els indicadors i senyals orientatius són presents pràcticament tot el temps. El desnivell acumulat supera per poc els 600 metres. L’itinerari ens obliga a segments d’asfalt a l’inici i al final, combinant amb camins empedrats i de terra.
No oblideu ficar el mapa a la motxilla per millorar l’experiència i evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua. Consulteu la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes, deixant-ho per millor ocasió si s’anuncien condicions meteorològiques adverses. No és excessivament exigent, les costes són llargues però amb pendent ideal pel senderista. Per a tots els públics sempre sota un guiatge correcte i atent. A l’estiu les temperatures ho desaconsellen. És una matinal o vespertina amb bany a Cala Figuera molt recomanable.
Cases de Cala Murta
Des de l’aparcament de Cala Figuera tornareu per la carretera fins a trobar una sortida a mà esquerra que porta a les Cases de Cala Murta, amb Es Fumat protegint el vessant de tramuntana. Seguireu recte fins a trobar unes barreres tancades amb un espai a la dreta que permet passar als caminants. A l’ombra dels pins -i situats a l’esquerra del camí- veurem un conjunt de gàbies hipertrofiades a on ocasionalment s’allotjaven els joves que participaven en els campaments d’estiu. Aquest s’organitzaven per part de la Fundació Rotger Villalonga, propietària de les terres. Un gir ens permetrà iniciar el llarg descens cap a la mar.
Podrem veure elements associats a la finca, com ara corrals per animals, petites marjades, alguns estables, en el nostre caminar. El bosc encara conserva restes de l’afectació de la malaurada tempesta Juliet. A mig camí veureu a la banda dreta un enllaç amb una pista de terra. Aquesta us portaria, de seguir-la, bé a coronar alguns dels cims de la Península, bé a la part baixa de la vall en direcció a la platja de Formentor.
El torrent de Cala Murta anirà jugant amb el camí, passant d’un costat a l’altre. Arribareu a un portell que us obligarà a anar per la dreta seguint la llera de la riera per desembocar a la platja codolada de Cala Murta. Si teniu ganes i paciència, us recomanem seguir un petit tirany a la dreta que, en poc més de cinc minuts, us portarà a un mirador sobre El Castellet. Es tracta d’una formació rocosa que tanca la cala. Lloc recomanat per fer una aturada reparadora.
Voltes des Català
Retornareu a la platja pel mateix camí. Veurem a la dreta i sota les cases l’inici del Camí del Far. No us sorprendrà saber que l’Arxiduc Lluís Salvador ja esmentes aquesta obra mestra de pedra als seus escrits. Però, mira per on, ara no es pot anar per aquí. Haurem de retrocedir fins a la pista i just al costat dret i aferrat al pilar d’una barrera veurem una agressiva tanca metàl·lica que s’enfila. Sortirem del camí i enfilarem per amunt com es pugui. Bona sort a tothom! Hi ha un parell de tiranys més o manco ben marcats. En dos o tres minuts ja us haureu situat damunt el camí vell del Far. El tancament metàl·lic xapa de forma cruel i despietada la continuació natural cap a la mar.
Som a la part més enriquidora i apassionant de l’itinerari. El camí vell del Far s’enfila pels costers del vessant occidental del Puig Garballó en un conjunt de desenes de corbes que són anomenades les Voltes des Català. El sender té un grau variable de conservació. Pitjor al començament, millora quan més ens atraquem al Coll de Sa Bretxa. La seva amplada estava pensada per permetre el pas d’animals carregats. Els dos-cents metres de desnivell són una successió de llaçades i rectes que ens donen unes perspectives inigualables sobre la part oest de la península.
Arribats al xap del Coll de Sa Bretxa, constatarem que separa el Puig Garballó del següent objectiu, Es Fumat. Les restes dels pals d’una línia elèctrica retirada als anys seixanta encara són presents com els restes capolades pels temps d’un estrany artefacte.
A l’altre costat del Coll de la Bretxa s’obre una panoràmica nova i encisadora. Just davant la muntanya de la Roca Blanca i a la dreta, un comellar que condueix les aigües del Torrent de les Agulles fins a l’amagada Cala En Gossalba.
Es Fumat
Continuarem baixant les espectaculars llaçades del camí vell fins a remuntar i arribar al Coll de Sa Creu. Aquest separa els cims del Fumat i la Roca Blanca. Ara toca enfilar cap a Es Fumat. No tindrem dificultat a trobar i seguir un conjunt de fites i marques que ens porten cap al cim. Algunes plaques i algunes petites i senzilles grimpades ens permetran conservar les nostres habilitats escaladores. El premi serà l’arribada a l’ampla cuculla i el seu vèrtex geodèsic. La visió sobre gairebé tota la península i, especialment, sobre la part central de Tramuntana és difícilment descriptible amb paraules. Pugeu i ja em contareu.
La tornada –us costarà partir- la fareu pel mateix itinerari de pujada fins al Coll de Sa Creu. Allà continuareu amb un altre tram del Camí vell passant pel costat de la Roca Blanca fins a arribar a la carretera del Faro de Formentor, inaugurada l’any 1951.
Maleireu l’asfalt, però ho podreu compensar amb la vista sobre el Cap de Catalunya i la bonica Cala Figuera. Pareu atenció a la travessia del Túnel i la sempre dificultosa convivència amb vehicles automòbils, especialment els ciclistes. Ignoreu les indicacions per anar pel Pas de l’Escala de l’amo en Joan Cerdà. Posareu la vostra vida en perill. En pocs minuts més arribareu al punt de partida.
Si el temps acompanya, penseu a fer un descens i un bany reparador a la mar.
Temps aproximat unes tres hores sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Tramuntana Editorial ALPINA Nord
Aires de la serra mallorquina (Joan Riera)
Camí vell del Far de Formentor
L’admirable obra de recopilació feta per Joan Riera a la seva web www.airesdelaserramallorquina.blogspot.com , recull una descripció del procés de construcció del camí vell del Far. Citarem les seves paraules com a font autoritzada per la acurada recerca.
Esmenta que “Abans que es construís el far —diu Fernando Contreras— no hi havia cap tipus de comunicació amb el cap de Formentor. Conseqüentment, el 1857 el projecte s’inicià adequant un camí que partiria des de cala Murta, per un tram ple de revolts i de pedres, que havia de condicionar un recorregut de 17 quilòmetres adaptant-se a la complicada topografia de la muntanya.”
Afegeix, “Després d’un promontori —diu l’Arxiduc— que ens presenta una cova que té com un pont natural, apareix la cala Murta, on és millor fondejar a mà esquerra, amb un bell fons de bosc on hi ha una casa sense teulada […]. Des de la platja pedregosa condueixen a dalt quatre revolts, en el tercer està la casa esmentada; realment notable és la feina que s’ha fet aquí a un petit bancal situat al peu de la casa, el qual té una paret seca de les més ben encaixades de Mallorca, a dalt les parets esdevenen més tosques. El camí que parteix d’aquí du al far, prop de la casa de l’enginyer, que té un aiguavés, portal i finestres amb muntants de marès, com també són de marès els cantons; al costat creixen pins melis, però baixos”.
Continua, “Aquest antic camí ple revolts i de pedres, és el que volem recórrer. El traçat va salvant desnivell mitjançant llargues llaçades pels costers dels puigs Garballó i Fumat. El camí es va dissenyar amb un rost dolç, puix hauria de ser la via per a subministrar el combustible per les làmpades i els queviures dels faroners. Segons l’estat de la mar, s’havia de transportar tant el material de construcció com els homes que havien d’edificar el far per aquest nou accés. La pedra era de les pedreres de Binissalem i altres indrets. El material es desplaçava des de la badia d’Alcúdia (es Barcarès) i es desembarcava a cala Murta.”
