Xisco Simón

177 Articles Published | Follow:
Descontrol a l’entrada del Parc de Es Trenc – Es Salobrar La nul·la vigilància en el vial d'accés a l'aparcament de Na Tirapel, del Parc Natural d’Es Trenc – Es Salobrar, per part de l’administració provoca molèsties, brutor, embussos i saturació en tot el camí, donat que els visitants incívics ignoren els cartells de “Complet”. Fins a tres indicadors assenyalen el desviament per anar a les platges d'Es Trenc des de la carretera MA-6040 que comunica el poble de Campos amb la Colònia de Sant Jordi. En els mesos d'estiu i major afluència turística és habitual que, a partir del migdia, l'aforament del pàrquing situat a l'espai natural de Na Tirapel s’ompli. En aquell moment uns cartells amb llegendes de “Complet” i “Completo” (en les dues llengües oficials de la comunitat) són penjats per tal d'advertir als visitants. Davant la falta de vigilància la majoria ignora l'avís i s'interna a l'estret camí. En els gairebé dos quilòmetres i mig d'estreta i polsegosa pista han d'evitar els vehicles que intenten sortir alhora que gestionen els clots i bassiots. En arribar a destí –i constatada en primera persona que, tal com advertien els cartells, no hi ha lloc per estacionar el vehicle– se'n tornen pel mateix camí. No menys de quinze minuts entre l'anada i la tornada. Això sí, poden gaudir de l'esplèndid paisatge natural d'Es Salobrar i de la feina a Sa Salinera en ambdós viatges. Els caps de setmana i els festius la hora del col·lapse s’avança. Una visita personal a l'indret tingué per objectiu contrastar la informació. Ens situàrem a la cruïlla a les 12:30 d'un dimecres laborable. Dels indicadors penjaven els cartells de “Complet / Completo” en brillants i visibles colors. Tres en total. Una petita columna de cinc vehicles s'apropa provinent de Campos. Quatre cotxes es fiquen sense fer gens de cas de l'avís. En els minuts que seguiran la tònica serà la mateixa. Grups de vehicles –la majoria amb adhesius que els identifiquen com vehicles de lloguer– es fiquen sense fer cas a l’advertiment. Aviat topen amb els que intenten sortir. La pista és estreta i provoca embussos, bocinades i qualque gest alterat i descortès. Un moment tragicòmic esdevé quan no menys de nou vehicles volen sortir i cinc volen entrar. El primer de la fila decideix aturar-se per tal que la parella que transporta pugui consultar el seu mòbil. Tranquil·lament, sense frisar i aparentment sense adonar-se de l'embús que estan provocant. Quan aquest redactor s'atraca a un vehicle per indicar-li el llampant advertiment del fet que el pàrquing està complet, la finestreta s'abaixa i el jove conductor estranger proclama "We dont care!" (No ens importa). Els seus acompanyants esclaten a riure. La seva actitud contrasta amb les cares de frustració i els gestos d'impotència del que intenten abandonar l'indret. Una columna de pols s’eleva senyalant el recorregut del camí i la previsible inutilitat del seu esforç. Residents, visitants i empresaris del sector hoteler i de la restauració de la zona ens han expressat la seva preocupació i alarma. Consideren que existeix un desistiment de funcions per part de l'administració del Parc Natural de Es Trenc – Es Salobrar. Opinen que els visitants apreciarien un sistema ordenat que eviti la saturació i les situacions desagradables. Reclamen la instal·lació de càmeres per vigilar els accessos i la presència de vigilants per informar els visitants i dissuadir els possibles infractors. Lamenten la mala imatge que se’n puguin dur els visitants d’aquesta privilegiada àrea natural. La contesta per part de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural a la pregunta "Preveu la direcció del Parc controlar de forma més eficaç l'accés (situant un vigilant, ubicant barreres o d'altra manera) per evitar aquestes aglomeracions?", ha estat “...respecte al tema del trànsit i embussos, les competències d'aparcar, regular, restringir, etc. en la via pública és competència municipal.” L’ajuntament de Campos seria, d’acord a la contesta, el responsable últim segons la conselleria. Cal recordar que aquest vial és l'única manera d'arribar a aquest segment del Parc si es requerís la intervenció dels equips d'emergència: bombers, serveis sanitaris o policia.
Descontrol en l’entrada del Parc d’Es Trenc – Es Salobrar
Emilio Alonso
Emilio Alonso Sarmiento, muntanyenc i polític a cavall entre els segles XX i XXI
Cap a Na Costitxa i el Camí de Sa Partió
El Parc de Cabrera convida a una activitat gratuïta a la qual és pràcticament impossible assistir A les 7 hores del dia 19 d'agost l'equip del Parc Nacional marítimo-terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera va enviar un correu electrònic a la seva llista de subscriptors. Anunciava una activitat d'observació astronòmica a desenvolupar els pròxims dies 30 i 31 d'agost. S'esplaiaven dient "Serà una oportunitat magnífica per observar el firmament des d'un lloc privilegiat per l'escassa contaminació lumínica que hi ha a l'arxipèlag." A més, "L'activitat és gratuïta, però les places són limitades”. Ofereix un enllaç electrònic en què es podien fer les inscripcions. Cal recordar que el Parc està sota la responsabilitat, compartida amb l'estat, de la Conselleria del Mar i el Cicle de l'aigua. El que en principi podia ser una activitat tremendament atractiva pels amants de la ciència que estudia els cossos i fenòmens celestes esdevé un objectiu pràcticament inabastable al públic en general, llegint una nota addicional inclosa al text que diu: "Important: Participar en aquesta activitat implica passar la nit a Cabrera. A causa del tancament de refugi aquesta temporada, només serà possible pernoctar a l'illa al camp de boies de fondeig. El desplaçament fins a Cabrera i la reserva de boia per pernoctar al Parc va a càrrec dels participants. La plaça estarà condicionada a presentar el justificant de reserva de boia”. És a dir, per assistir a l'activitat s'ha de disposar d'un vaixell per poder amarrar-lo a una de les boies disponibles a l'arxipèlag. Segons un estudi publicat l'any 2015 per ANEN, una de cada 227 persones disposa d'una embarcació a escala nacional. Per poder fer nit a Cabrera, la mateixa hauria de disposar d'espai i equipament per dormir, cuinar i gaudir d'un mínim d'higiene personal. Tot el qual només està disponible per a embarcacions amb una eslora –i preu d'adquisició- sensiblement superior. No just la disponibilitat d'un vaixell adequat limita de forma important la possibilitat de gaudir de l'activitat. Per fer la inscripció s'ha de presentar el justificant de reserva de boia. I quan es consulta el quadrant de boies disponible no hi ha disponible cap boia pels dies 30 i 31. És a dir encara que tinguis una embarcació, no la pots fondejar a Cabrera. En l'hipotètic cas que existís disponibilitat, el preu està entre els 18,60 € i els 208,64 € per dia. Entre 40 i més de 400 euros de cost addicional per accedir a l'activitat gratuïta. El procés indica que les reserves just es poden fer amb una anticipació de 20 dies com a màxim. L’enviament de la comunicació de la proposta s’ha fet amb 11 dies d’anticipació. Un tècnic del Parc Natural de Cabrera ha manifestat telefònicament que són conscients de les dificultats per participar en la proposta pel públic en general, enfora de les condicions ideals. Manifesta que les dotze places de les quals disposa el refugi estan ocupades per personal que treballa en la millora del parc, fent camins, marges i altres construccions. Indica que la previsió és que l'alberg estigui tancat al públic en general fins que el projecte de millora culmini el 2025. Així i tot, mantenen l'activitat programada. En podran gaudir just els que en aquells dies estiguin fondejats al Port de Cabrera. Cal recordar que les embarcacions que fan servir la rada en les dades previstes tenen una presència destacada de banderes i tripulacions estrangeres. La prevista activitat serà desenvolupada per Carlos Oliver, monitor astronòmic Starlight, i per Tomeu Mas, de l'Associació Astronòmica de Mallorca. En el moment de redactar aquesta notícia no ha estat possible contactar i obtenir resposta dels departaments de comunicació de la conselleria i el parc.
El Parc de Cabrera convida a una activitat gratuïta, però a la qual és pràcticament impossible assistir-hi
Anem a l’Església de Sant Miquel de Campanet
De Vilafranca a l’Ermita de Bonany pel Camí de Son Morei
Torre de Sa Calobra o des Bosc i Avenc de Sa Figuera
Planícia des de Banyalbufar
Un col·loqui en els 100 anys de la desaparició de George Mallory a l’Everest i la seva amistat amb Robert Graves
Celebració Sant Bernat de Menthon 2024 al Puig Major El cim del Puig Major -el més alt de Mallorca i les Balears amb 1.436 metres- serà el privilegiat escenari, el proper diumenge 16 de juny, de la tradicional celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs. Els participants seran recollits de matinada a diferents punts de concentració per facilitar el transport col·lectiu. La Base Militar de l'Esquadró de Vigilància Aèria (EVA 7) a la Vall de Son Torrella, serà el punt de reunió final. Des de la seva entrada s'iniciarà l'ascensió fins al capdamunt, superant uns 600 metres de desnivell. Si les condicions meteorològiques són favorables, els senderistes gaudiran de la sortida del sol. A partir de les 6:30, el pare Pere Orpí celebrarà una eucaristia dedicada al protector dels muntanyencs i al record dels practicants absents. Una berenada en la que es compartiran els queviures que cadascú portarà a la motxilla finalitzarà l’acte, abans de la baixada fins al punt d’inici. A continuació es retornarà als assistents als seus llocs de partida, finalitzant la trobada cap el migdia del diumenge. L'acte disposa de l'autorització i col·laboració de les autoritats responsables de les instal·lacions militars. L'organització està a càrrec del Grup Excursionista de Mallorca (GEM), la secció de muntanya del Club Pollença, la secció excursionista del Foment de Turisme i la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada (FBME). Per participar-hi és obligatori inscriure’s a les planes web de les entitats organitzadores i satisfer una quota per suportar les despeses organitzatives. Una celebració que data del 1952 A iniciativa de Benigne Palos –reconegut com un dels pares de les actuals activitats senderistes a Mallorca- es va celebrar la primera missa a l'església de Sant Gaietà. Palos va llegir una notícia al diari “La Vanguardia” que anunciava aquesta celebració a Catalunya. Segons declarà posteriorment "... se'm va ocórrer que podria ser una bona raó per reunir una vegada cada any els afeccionats a l'excursionisme: l'organització d'una missa per celebrar la festa del Sant (15 de juny)... des del 1952 ens hem arremolinat a l'ombra del patró". A partir de l’any 1970, i a iniciativa del històric integrant del GEM, Pep Canals, la missa es celebra després de contemplar la sortida del sol. Les celebracions han recorregut gran part dels cims de la Serra de Tramuntana sense oblidar altres llocs significatius. Parlem de l'església de Sant Pere d'Escorca a l'entrada del Torrent de Pareis. O del Salt de la Bella Dona, en el Camí Vell de Lluc. De l'Ermita de Bonany i la seva relació amb la figura de fra Juníper Serra. Sense oblidar el Cap de Menorca, amb el seu dit apuntant cap a l'illa germana. Els capellans oficiants de les eucaristies també han tingut un protagonisme especial per la seva relació amb la muntanya i la defensa de la cultura i identitat pròpies. Destaquen els noms de Josep Vanrell, Rafel Joan i Pere Estelrich. El d'enguany, Pere Orpí, és un prevere i destacat escriptor i divulgador de la cultura popular mallorquina. Ha guanyat el Premi Ciutat de Palma en la categoria de poesia i ha rebut el guardó Aina Moll de l'Obra Cultural Mallorquina pel conjunt de la seva obra. També tradicionalment ha estat ocasió per reconèixer públicament i retre homenatge a destacats muntanyencs. En una llista no exhaustiva podem recordar Benigne Palos, Pare Rafel Joan, Foment del Turisme, Jesús Garcia Pastor, Príam Villalonga, Josep Mascaró Passarius, Tomeu Canals o Melcior Rosselló. Origen de la festivitat de Sant Bernat de Menthon Sembla que a cavall dels segles X i XI va viure a Savoia -una regió fronterera entre les actuals França, Itàlia i Suïssa- el fill d'una noble família propietària del castell de Menthon. Segons indica Wikipedia "... va dedicar (...) 42 anys de la seva vida a predicar el cristianisme entre la gent dels Alps, on sobrevivien encara molts costums pagans. Va rebre l'encàrrec de reobrir el pas del "Mons Jovis" (Muntanya de Júpiter o Montjoux, avui el coll del Gran Sant Bernat) i, per fer-ho, diu la llegenda que lluità contra un dimoni al qual, finalment, va llençar cingle avall. En veure els perills que passaven els que travessaven les muntanyes (la zona era un lloc de pas que travessava els Alps entre Aosta i el Valais suís), especialment els pelegrins que anaven cap a Roma, va fer construir, l’any 962, els albergs als punts més alts dels passos del coll del Gran Sant Bernat, entre la vall d'Aosta i el Valais (a 2.470 metres d'altura, que el fa el lloc habitat més alt d'Europa), i el coll del Petit Sant Bernat, entre la vall d'Aosta i la Tarentèsa. Els albergs estaven destinats als viatgers i pelegrins que havien de pujar-hi per travessar la serralada, ja perquè estiguessin cansats o perquè s'hi haguessin perdut." Va deixar els albergs a la cura dels monjos agustins, que van edificar i instal·lar monestirs a l'efecte. Havia nascut la Congregació Hospitalera dels Canonges Regulars del Gran sant Bernat, dedicada a ajudar aquells qui s'havien perdut o eren víctimes d'allaus. S'ajudaven amb gossos ensinistrats, els famosos sant Bernat. Malgrat la llegenda, mai portaren un barrilet amb conyac per reanimar els pelegrins perduts. La celebració el 1924 dels primers Jocs Olímpics d'hivern a Chamonix –situada a l'altre costat del Val d'Aosta i en ple cor dels Alps- va impulsar la seva entronització per part de l'Església catòlica. El papa Pius XI (1857 – 1939) el va proclamar patró de la regió dels Alps, dels esquiadors i dels alpinistes l'any 1923. La seva festivitat és el 15 de juny. També se'l coneix com a Bernat d'Aosta o de Montjoux.
Els muntanyencs celebren diumenge la festa del seu patró, Sant Bernat de Menthon, en el cim del Puig Major