L’Azinar: Que el teu aliment sigui la teva medicina, i que la teva medicina sigui el teu aliment

A la imatge de portada, les cases de Can Bardí, a la barriada de Sa Figuera, del Port de Sóller, amb el seu tradicional rellotge de sol a la vella i ben conservada façana, instrument de mesura, des de temps molt remots, que assenyala les hores, mitjançant l’ombra d’un gnòmon, clavat dins d’un quadrant on hi han marcades les línies horàries.

Consumiu productes locals, o de proximitat, i millor ecològics.

Crec que tots, redactor i lectors, tenim (o hauríem de tenir) ben clar que la dieta habitual, i l’origen dels aliments (que haurien de ser de producció local, i com a molt de proximitat, i millor encara si són ecològics), que consumim diàriament, tenen un paper superfonamental en el manteniment de la nostra salut i, indubtablement, en la prevenció de malalties, com hem  anat defensant setmanalment en aquesta mateixa secció digital, des del 2005, és a dir ja fa vint anys, sense rodejos, ni canviar gens d’opinió, que indiscutiblement és la bona, així com van confirmant, any darrere any, moltíssims d’estudis mèdics i tècnics, de professionals de l’alimentació, que indiscutiblement en saben més que jo; reduint, com també hem aconsellat sempre, els greixos, sucre, alcohol, i totalment els productes ultraprocessats, plens d’additius químics i buits de nutrients beneficiosos.

Recordem que Hipòcrates (460 aC – 370 aC, metge grec, teòric pare de la medicina) ja defensava, fa 2500 anys, a l’antiga Grècia, una de les frases que han sobreviscut i sobreviuran a la història:

“Que el teu aliment sigui la teva medicina, i que la teva medicina sigui el teu aliment”.

No podem triar d’on venim, però sí, cap on anem.

Està ben clar que som nosaltres mateixos els que triem el nostre destí, i com deia, al seu moment, Sèneca (Luci Anneu Sèneca, escriptor romà, filòsof, polític humorista i dramaturg): “La major part de les nostres pors són il·lusions creades per la ment”.

La ment, conjunt de capacitats cognitives  (pensament, percepció, memòria, imaginació, consciència, memòria -els dos darrers, indiscutiblement els que en tenen, molts mal de trobar en els nostres dies-), teòricament, ho controla tot, i també és molt bona de controlar i d’enganar.

La meditació, us ho dic per experiència pròpia (em va ajudar a sortir de les profunditats), és un dels millors sistemes per controlar la nostra ment, l’ansietat i l’estrès.

Es pot començar per meditar deu minutets al dia, a qualsevol hora, que ens ajuden a estar relaxats i a fer front al nefast estrès (de cada dia més, en aquesta inconcebible societat que “vivim”) generat durant la inacabable jornada laboral, i a la que l’excés d’informació nefasta, propiciada per la caixa beneita, internet, mòbils, i moltes publicacions, tant en paper, com telemàtiques, pot afectar la nostra salut, si no es gestiona molt bé.

Necessitem també moments de desconnexió, per evitar depressions, diabetis i malalties cardiovasculars, que se sol convertir aquest maleït estrès.

El simple fet de donar les gràcies per alguna cosa que ens ha passat o han fet per nosaltres, fins i tot si es tracta d’una cosa senzilla, afavoreix la nostra malmenada salut.

Lamentablement l’era digital = pèrdua de tradicions.

En els temps que corren, són molts els padrins, padrines, pares i mares que viuen amb la preocupació, amb la por, de què passarà amb els seus estimats costums i tradicions, de si els seus fills i els seus nets aprendran tot allò que ells, sortosament, van aprendre algun dia dels seus avantpassats: receptes de cuina casolanes, com sembrar una tomatiguera, com exsecallar una olivera, o simplement com cordar una cadira… feines, des de sempre, habituals dins el camp.

Actualment, vivim en una era digital, farcida de noves tecnologies, que absorbeix pràcticament tot l’interès tant dels més joves, com dels no tan joves.

Aquesta era s’ha arrelat ja definitivament, darrerament amb la IA (intel·ligència artificial) tan dins la nostra societat que, avui en dia, ja no és estrany trobar-nos, en un dinar familiar, més de la meitat dels comensals utilitzant el seu telèfon mòbil, durant el temps del menjar.

On arribarem? El contacte familiar s’està perdent, els fills ja no tenen la mateixa confiança amb els seus pares que es tenia anteriorment. Lamentablement, els jovençans ja prefereixen fer les consultes al seu omnipotent mòbil, al seu omnipotent internet.

Elegeixen mantenir converses en línia amb persones a les quals no se’ls pot mirar als ulls i que no saben si realment són qui diuen ser, abans que demanar consell a les persones que, segur, mai els fallaran: la seva pròpia família.

És per això que molts ens preocupem pel futur que tindrà aquesta nova generació addicta als aparells electrònics.

Es perdrà la qualitat de les relacions, tant familiars com amistoses i amoroses, i ens trobarem en una era (a la que ja hem arribat) en la qual la confiança i l’estimació es guanyarà simplement a través d’un teclat i d’una pantalla de mòbil, tauleta o d’ordinador?

“Crec que ens quedem cecs, crec que estem cecs,

cecs que veuen, cecs que, veient, no volen veure”.

(José Saramago).