La Quaresma i “La Jaia Corema”, velles tradicions

Just fa una setmana que, amb l’enterrament de la sardina el passat Dimecres de Cendra, es va posar fi al Carnaval i es va donar pas a la Corema, com anomenem a Mallorca el període de set setmanes que ens condueixen al començament de la Setmana Santa. I va començar el seu passeig particular, amb les seves set cames, la Jaia Corema  o Jaia Serrada com també se l’anomena, descrita així per la cançó o glossa popular:

Dos braços

set cames

nas gros

peu petit

Sa jaia Corema

ja torna a ser aquí

amb unes graelles

i amb un bacallà

cada setmana

una cama perdrà

   Són divers els comentaris i històries que conten del significat de la jaia Corema i la seva tradició a Mallorca vessades sobre el tema que ens ocuparà per prestigioses plomes prou coneixedores de la nostra cultura popular. Una tradició de Quaresma que es manté a les escoles de Mallorca consisteix en cada divendres durant 7 setmanes els nens li arrenquen una cama al ninot o figura que representa la Jaia, confeccionada per als mateixos alumnes i mestres.

   A continuació farem un resum d’algunes descripcions que se’n fan o historietes que es conten referent a la Jaia Corema.

   Antany, començava la Quaresma i a Mallorca es mantenia  en moltes cases i  sobretot a les escoles una bonica tradició. Avui, encare, molts col·legis tenen penjada la imatge de la  Jaia Corema (àvia Quaresma) amb les seves set cames, que representen les set setmanes de Quaresma. És la representació gràfica de la Quaresma, període de penitència que va des del Dimecres de Cendra fins al Diumenge de Pasqua, quaranta-un dies en què antigament estaven marcats pel dejuni i l’abstinència.

   Segons mossèn Antoni Maria Alcover (religiós, escriptor modernista, professor, lingüista, folklorista i publicista Mallorquí) parla així d’aquesta  tradició: “La Jaia Serrada (o Corema) era una anciana de paper, cartó o fusta pintada, que representava la Pasqua, prima i esquerdada, amb un bacallà en una mà i un manoll de pastanagues en l’altra, i amb set cames i set dents, que representaven les set setmanes de Quaresma. El primer dia de Quaresma penjaven aquella anciana en la cuina o en el menjador, i cada diumenge li tallaven una cama de les set que tenia, fins que el Dissabte Sant es quedava sense cap cama i rebutjaven el que quedava d’ella; però a mitjan Quaresma ja li efectuaven una operació, d’on li venia el nom que portava de serrada; i era que el dijous de la quarta setmana, quan ja havia passat just mitja Quaresma, baixaven l’anciana i la serraven per la meitat, perquè ja havia transcorregut mitja Quaresma”. El dissabte de Pasqua, retiraven o cremaven el que quedava de la figura.

Un altre comentari diu: Es tracta d’una velleta lletja i arrugada que té set cames. Sol anar vestida com una pagesa antiga mallorquina, amb unes faldilles molt amples i a una mà sol dur un bacallà i a l’altre unes graelles. A vegades en comptes de les graelles du un cistell amb verdura. Sol ser dibuixada en un cartó o cartolina, però a vegades també té volum i és un ninot, fet amb roba vella farcit de cotó, papers arrugats… Encara ara a molts infants petits els fa un poc de por per la seva presència estrafolària.

   Aquesta jaia Corema és la reminiscència d’una jaia, de paper o de fusta, que era present a moltes de cases, sobretot allà on hi havia infants, que penjava a la cuina o al menjador i que servia com a calendari per recordar quantes setmanes quedaven d’austeritat. Després de les disbauxes i excessos del període de Carnestoltes, l’església imposava quaranta dies de dejuni i abstinència durant els quals no es podia menjar carn, s’havia de menjar poquet i només plats senzills i no es podien fer festes ni celebracions. «La Jaia Corema era el personatge popular que s’havia barallat amb el rei Carnestoltes i havia guanyat, de manera que donava pas al restabliment de l’ordre.»

   Els diumenges, el pare de família, o a vegades la mare, arrabassava o tallava una cama de la iaia i quedaven visibles les cames restants que simbolitzaven les setmanes que quedaven de Quaresma. En alguns llocs, en arribar a la meitat de la Quaresma, tallaven o serraven la jaia pel mig, i per això també se la coneix com a jaia Serrada. En arribar la Pasqua cremaven la part que n’havia quedat i això simbolitzava la fi d’una època. La jaia Corema s’utilitzava per fer por als infants i coaccionar-los per menjar verdura o peix. Aquests costums varen ser vigents fins ben entrat el segle XX i de mica en mica, amb la laïcització de la societat, varen anar desapareixent fins que es va arribar a menjar de tot durant la Quaresma i les jaies de les set cames varen desaparèixer de les cases.

   Curiosament, la Jaia Corema va desaparèixer de les cases però no de les escoles. Normalment, no s’utilitza per fer por als infants i s’ha desvinculat del seu significat religiós. Se l’ha suavitzat i per fer-la més simpàtica cada vegada que li tallen una cama, de la sabata o del mitjó en surt un regal per als infants, normalment confits o caramels i els infants li canten cançonetes com aquesta: “Jaia Corema, peu petit, caga enterra i pixa en el llit”.  O bé: Dos braços, set cames, nas gros, peus petits, sa Jaia Corema ja torna a ser aquí. Amb una graella i amb un bacallà, cada setmana una cama perdrà”. Això ja no es fa en diumenge per raons òbvies, sinó que es fa en divendres, que és el darrer dia escolar de la setmana.

   Està tan infiltrada aquesta jaia a les escoles que fins i tot hi ha editorials que si els compres els llibres de text te’n regalen un pòster per penjar a l’aula. A molts mestres els agrada aquest personatge perquè els ajuda a comptar fins a set, del dret i a l’inrevés. Quantes cames té? Quantes n’hi queden? Set, sis, cinc… Per molts infants és una més d’aquestes coses estranyes que passen a l’escola i que no tenen cap relació amb la vida de fora, ja que no hi ha res similar a les cases, ni als barris, ni a les botigues… Per les famílies que venen d’altres tradicions culturals és una pràctica estranyíssima això d’anar-li tallant les cames a una vella fins a deixar-la coixa del tot.

   La Vella Quaresma és  la representació gràfica de la Quaresma. Té la forma d’una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d’una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (on és coneguda com a Jaia Corema o Jaia Serrada) o menorquina (S’àvia Corema) o com una vella catalana. Fins i tot era tradició a Itàlia (La Quaresima Saggia). A les mans duu o bé dos bacallans;  o bé un bacallà i una graella.

   Es deia que era l’encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma; se’ls amenaçava dient-los: “Si menges carn, sa Jaia Serrada vindrà i se t’endurà.»

   Durant els dies de carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita; la vella Quaresma acabava guanyant i s’abandonaven les lleis del rei Carnestoltes; els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, l’ordre i la calma. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix.