L’Alzinar: La felicitat és com un perfum primaveral

La felicitat és com un perfum…

Camps plens de flors, saludables passejades per les muntanyes, el cant celestial dels ocells, berenar tranquil·lament i, especialment, ben acompanyat, baix de l’encisadora ombra d’un agradable alzinar, amb els murmuris de l’aigua baixant rítmicament pels impressionants  salts dels torrents de la Serra de Tramuntana…

“La felicitat és un perfum que no es pot vessar en els altres sense aconseguir abans una bona dosi per a ell mateix”, com deia sàviament, al seu moment, l’escriptor i filòsof estatunidenc, Ralph Waldo Emerson (1803 – 1882).

I com ens recorda, aquests mateixos dies, Elisabet Silvestre, directora editorial de Benestar i Salut de “Cuerpo Mente”: “Siguem alquimistes del nostre paisatge interior, abonant-lo, regant-lo i il·luminant-lo des de l’autoamor”.

Indiscutiblement, la longevitat, i la felicitat, no es porten als gens, els hàbits tenen una influència molt més gran que els gens per prevenir malalties i viure saludablement molts més anys, com anem aconsellant, dissabte rere dissabte, en aquestes mateixes línies.

Aquestes darreres setmanes de primavera (l’estiu començarà dia 21 de juny) us convidem, de nou, a unir-nos, al renaixement de la Natura, amb un torrent de notes florals i vegetals, i afruitades, com no les havíem gaudit mai: la felicitat, i el perfum de les darreres setmanes de la primavera.

“De vegades és bo aturar,

i veure si el que vols per a la teva vida,

concorda amb el que fas d’ella…”

(Reflexions d’en Joan).

És temps de nispros.

I que ho són de bons, i millor collits i menjats directament dels nostres nisprers que, a pesar que ens soni rar, tenen el seu origen a la Xina, Japó i l’Índia, amb el seu clàssic color groc ataronjat, amb la polpa carnosa, sucosa i groguenca, amb el seu atractiu gust dolcet amb un toquet àcid, que ajuda a prevenir certes patologies, a causa de la seva aportació de minerals i vitamines, i el seu efecte astringent i tonificant sobre la mucosa de l’estómac, amb un contingut de prop del 75 % d’aigua, amb un elevat percentatge de potassi i fibra i baix en sodi i calories, que indubtablement ho converteixen en indispensable per perdre pes, en aquesta època abans platges i, que a més, gràcies a la seva aportació en pectina ens ajudarà a normalitzar els nivells de colesterol, dada molt important després dels quilos agafats de més, de cara a aconseguir la desitjada estilitzada figura que lluir sobre la sorra de les platges.

Només quatre nispros cobreixen quasi la meitat de les necessitats diàries de vitamina A del nostre organisme.

A més del seu gust insuperable, collits i menjats directament, fan molt bona combinació amb els kiwis i els plàtans, així com amb el formatge fresc, les ametlles i el iogurt natural.

“El 54% dels infants no menja fruita diàriament

i el 3,3% no en menja mai.

Es recomana consumir tres peces de fruita al dia

i evitar el consum de begudes ensucrades.

També és essencial berenar cada matí”.

(Dr. Bartomeu Marí).

Temps d’albercocs, i de fer coques, també d’albercoc.

L’albercoc és un fruit de polpa carnosa que adquireix un sabor dolç i que ens acompanya des de fa unes setmanes, durant tot l’estiu, fins a gairebé el setembre.

 Aquest fruit és ric en potassi i el seu elevat contingut en betacarotè, que és precisament el que li dona el color ataronjat característic, té efectes antioxidants que ajuden a reduir el risc de tenir malalties cardiovasculars, degeneratives i, fins i tot, càncer.

A més, té un alt contingut en vitamina A, que és essencial per al bon estat de la vista, la pell, els cabells, les mucoses, els ossos i el bon funcionament del sistema immunitari.

Tres albercocs madurs contenen la meitat de la dosi diària recomanada de vitamina A. També destaca per una gran quantitat de fibra, que teòricament millora el trànsit intestinal i té un efecte prebiòtic, és a dir, que nodreix la flora intestinal.

La millor manera de gaudir de totes les propietats nutricionals de l’albercoc és consumir-lo cru i al punt de maduració. Però també podem cuinar-lo de moltes maneres. La més habitual és la típica coca d’albercoc. L’elaboració de melmelada també és molt popular i s’usa en la pastisseria tradicional.

Si hi ha un poble a les Balears conegut pel seu albercoc i la indústria que aporta als seus pagesos, aquest és Porreres, que compleix les condicions idònies per al cultiu dels albercoquers. 

“La vida és un viatge, no un destí,

aprèn a gaudir del passeig”.

El saïm no és tan dolent.

El saïm de porc tampoc és tan dolent com ens han volgut fer creure quasi fins ara, segons es desprèn  dels recents estudis mèdics.

Sembla que, desgraciadament, tot va per modes i per interessos comercials, tal com va passar també amb l’oli d’oliva que, de la nit al dia, per prescripció mèdica (per pujar suposadament el colesterol i el risc d’infart), va passar a ser nefast, i ara resulta que és el millor del Món. Exactament igual com el tema dels ous, entre altres productes.

El greix de porc està exempt de greixos trans i sucres, amb baix contingut de sodi i ric en vitamines B, C, D, en calci, fòsfor i ferro, propietats de les quals si sabien gaudir els nostres enyorats padrins.

Segons experts nutreòlogues el greix de porc té una composició equilibrada entre greixos saturats (40%) i mono insaturats (45%). A més, ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars, a pujar el nivell de l’anomenat “colesterol bo” i disminuir el “colesterol dolent”.

“La clau és seguir sent joves fins a morir de vells”.

(Mario Benedetti).

Remeis casolans contra les formigues.

El bon temps i l’augment de les temperatures en aquests moments, ens torna portar ara, dins les nostres llars, una carretada d’insectes no desitjats, entre ells les formigues, cercant aliment per al seu consum i emmagatzematge.

Com les podem combatre, amb remeis casolans?

1. Amb suc de llimona, que els pertorba el seu sentit d’orientació.

2. Amb vinagre (imprescindible a les llars, pels seus múltiples usos), mesclat amb aigua, a parts iguals.

3. Bicarbonat de sodi i sucre, ben mesclat.

4. Farina de blat de les índies.

5. Pols de talc o guix.

6. Grans de cafè.

7. Pells trossejades de cogombres i cítrics (taronja, llimona, aranja, mandarina, clementina…).

8. Menta, alls pelats o trossejats, canyella molta, pebre bo, o herbes i espècies aromàtiques.

9. Branquetes i flors de lavanda.

10. Orenga.

“L’escola prepara als nins per viure en un món que ja no existeix”.

(Albert Camus).