L’Alzinar: Saludable i vitamínica verdolaga

Saludable i vitamínica verdolaga.

La llum i les fortes temperatures que, ja ens han arribat abans del previst, fan el pas a uns fruits, unes verdures, especials i saborosos, molts d’ells salvatges, sucosos, lleugers i, a més, molt nutritius, que afavoreixen el nostre benestar i la nostra salut.

La verdolaga, que encara per molts, desgraciadament, és una mala herba, dona a les ensalades un saborós toc àcid i picant, aportant (per una ració de 60 grams) el 28 % de les necessitats diàries de magnesi, i el 15 % del ferro, a més de la vitamina C de la mateixa verdura, tots ells tan necessaris, i més en aquesta dura època, quasi estival.

És una planta herbàcia anual molt ramificada, amb tiges (òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum i porta una gemma terminal que s’encarrega del seu allargament), de  fins a 40 centímetres  de llargada, o més, que habitualment creixen arrapades a terra, de consistència carnosa, vermellosa, d’on surten fulles gruixudes, d’1 a 3 centímetres, suculentes, senceres, en forma d’espàtula, sèssils (el terme sèssil s’utilitza en botànica per a expressar la falta d’un òrgan que serveixi de peu o suport).

Les flors, que ja comencen a despuntar, a la foto de portada feta, com de costum, a s’Olivar de Sa Figuera, són de color groc i, també són sèssils, no arribant a 1 centímetre d’amplada i són solitàries o surten en petits grups. La floració s’esdevé entre maig i octubre.

A més de ser un superaliment, la verdolaga és molt vital, i es reprodueix vegetativament per esqueix amb molta facilitat, sempre que disposi d’aigua, és a dir que no és necessari comprar llavors, si volem gaudir d’ella.

Conreada o silvestre s’utilitza per a l’alimentació humana, i com a planta ornamental, hi ha varietats cultivades amb flors d’uns 5 centímetres de diàmetre, i també com a planta medicinal.

La verdolaga crua té un 93% d’aigua, un 3% d’hidrats de carboni, un 2% de proteïnes i conté greixos insignificants. En una quantitat de referència de 100 grams, la verdolaga aporta 20 calories i quantitats riques (20% o més del valor diari, DV) de vitamina E (81% DV) i vitamina C (25% DV), amb un contingut moderat (11–19% DV) de diversos minerals dietètics. La verdolaga és una font rica d’àcid alfa-linolènic, un àcid gras essencial amb omega-3.

La verdolaga ens ofereix unes propietats nutritives importants, entre els seus nutrients es poden destacar, com hem dit abans, els àcids grassos omega-3, vitamines A, B i C, calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi i magnesi, essencials per a la nostra salut, i es pot collir en qualsevol època de l’any, però, s’ha d’agafar ben tendra, i abans que floreixi.

Tradicionalment, la tija i les fulles crues de la verdolaga eren part de les amanides dels nostres padrins, en les zones rurals. Combina bé amb tota classe d’herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga. També es pot menjar cuita com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums: se’n poden fer unes meravelloses truites, barrejant-la amb ceba, espinacs, ou… . I perquè no, amb unes saboroses i també saludables fulles d’herba-sana. Es pot conservar també confitada, durant uns mesos, amb vinagre i sal.

Les fulles i els brots queden sobretot bé en amanida. Cuinada, és una mica pesada. Les flors són decoratives i les llavors, una vegada assecades i moltes, poden ser un additiu amb gust de nou per a la farina.

Figues flors, hidratants i regeneradores.

“Si no plou per primavera, figues flors té sa figuera” diu el refranyer popular mallorquí. Aquestes figues primerenques que, com aquests darrers anys, a causa de les fortes temperatures, han avançat bastant la seva maduració, no són sempre les millors, però, com que són les primeres, les trobem boníssimes.

“Ses figues i ses amors, ses primeres són ses millors”.

La figaflor és la del primer esplet de les figueres (que en soler fer dos cada any), i maduren entre finals de juny i el juliol. L’altra collita de figues se sol fer a mitjans d’estiu.

Les calorades intenses i feixugues, els vents tropicals, i la manca de pluges, sembla que han acabat ja,  amb les agradables nits i matinades fresquetes, i els constipats d’estiu és el pitjor que ens pot visitar aquests dies (fa dues setmanes que en duc un d’aferrat, i no hi ha manera…).

La  composició de les figues flors i les figues habituals, també és diferent, les primeres de mida són sempre molt més grans i de gust no tan dolces. La seva forma de pera i el seu color verd és una altra diferència destacable.

Les figues, com ens predicaven els nostres padrins, són una gran font de beneficis per al nostre cos, són l’aliat infal·lible contra el restrenyiment, ja que contenen molta fibra (soluble i insoluble) i molt de potassi.

Es poden menjar collides directament de l’arbre (són les millors), fresques, seques o integrades en plats dolços i salats, amb iogurt, en ensalades o fins i tot en farcits. A més, pots incorporar-les en coques (per xuclar-se els dits) o bé fer-ne melmelada, sense passar-nos amb el sucre!

Posseeixen gran quantitat d’aigua i són riques en hidrats de carboni (sacarosa, glucosa, fructosa), i per això el seu valor calòric és elevat. Pel que fa a altres nutrients, contenen una quantitat moderada de provitamina A, d’acció antioxidant. Aquest nutrient es transforma en vitamina A en el nostre organisme a mesura que aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, els cabells, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunitari, a més de tenir propietats antioxidants. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós, per a l’activitat muscular normal i intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament d’intestí, nervis i músculs, forma part d’ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

Per Santa Magdalena l’ametlla és plena.

Dimarts, dia 22 de juliol, serà, si hi arribem vius, la festivitat de Santa Magdalena, a la que segons els pagesos: 

Quan érem al·lots ens enfilàvem a la soca, o damunt un paretó per agafar els ametllons, i en pegàvem panxades.

Avui en dia, els entesos, ens recomanem estar un poc alerta, ja que la pell conté cianur, en petites quantitats (però que ens pot donar mal de panxa), verí que va desapareixent a mesura que s’asseca.

A més que, com  a causa de les altes temperatures (no volem parlar de canvi climàtic), tot ha avançat la seva maduració, per davall els ametllers ja està tot ple d’ametllons foradats, les rates estan muntant, també, les seves gresques.

Com les altres rates, les humanes, les de dues cames, que aquesta setmana ja ens porten robades tres tabaqueres, quatre Shiso (alfàbrega japonesa), dos rotllos de requilla nous, un rotllo de 100 metres de tubària de Polietilè Alimentari P-100 (Mesures: 25 mm, Model: Tub. Alimentari 10 atm, Rotllos: 100 metres), tot nou, sense estrenar, i alguna cosa més que segurament m’ha quedat dins el tinter.

Si algú em podia donar alguna referència, o foto, estaria molt agraït i content, ja que podria donar les gràcies personalment al malparit de torn.

“Ja només falta que ens prohibeixin pensar,

per no ofendre als imbècils”.

“El secret de l’existència no consisteix només a viure, sinó a saber perquè es viu”.

(Fiodor Dostoievski).