Quan la calor no és igual per a tothom: les persones grans i l’estrès tèrmic a les ciutats

Amb estius cada vegada més llargs, més intensos i amb temperatures que s’enfilen abans que mai, la calor s’ha convertit en una preocupació creixent especialment a les ciutats. L’asfalt, el ciment i la manca de vegetació fan que els nuclis urbans siguin punts calents on conviure amb la calor pot esdevenir una font d’estrès i de risc, especialment per a les persones grans.

Una recerca liderada pel grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), adscrit a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha posat el focus en com viuen la calor les persones de més de 65 anys a dues capitals europees: Madrid i Varsòvia. La investigació, publicada a la revista Geoforum, ha permès entendre com la percepció i la gestió de la calor urbana varien segons l’edat, el gènere i el context social i cultural.

Un 89 % de les persones enquestades a Madrid i un 71 % a Varsòvia consideren que el canvi climàtic afecta la seva vida diària”

Els equips de recerca van triar Madrid com a exemple d’una ciutat del sud europeu acostumada a les temperatures extremes, mentre que Varsòvia representa un cas de ciutat continental on l’escalfament global és un fenomen més recent però creixent. Durant els estius de 2021 i 2022, es van fer entrevistes grupals, tallers, observacions i una enquesta tèrmica a més de 2.100 persones grans.

Els resultats són contundents: un 89 % de les persones enquestades a Madrid i un 71 % a Varsòvia consideren que el canvi climàtic afecta la seva vida diària. Però la recerca no es va limitar a quantificar. L’objectiu principal era entendre com s’experimenta la calor i com s’hi fa front des d’una perspectiva humana i social.

“Els sistemes d’alerta i els protocols contra la calor són molt reduccionistes”, explica Paloma Yáñez, una de les investigadores del projecte. “No tenen en compte les diferències físiques, socials i culturals de les persones, ni la varietat de maneres amb què cadascú s’adapta a la calor”.

Pitjor per a les dones

Una de les troballes més rellevants de l’estudi és la diferència entre homes i dones. Elles no només parlen més de les afectacions que pateixen amb la calor —com sudoració, mal de cap, inflor o pèrdua de gana— sinó que, segons les dades, les pateixen en major mesura. Les investigadores apunten que això no significa que els homes no en tinguin, sinó que poden ser menys propensos a expressar-les per motius culturals i estereotips de gènere.

A més, les dones grans continuen sent, sovint, les principals responsables de les cures a l’estiu, malgrat les condicions adverses. Això agreuja el seu estat de salut i el risc de patir conseqüències físiques derivades de les onades de calor.

Malgrat les dificultats, moltes persones grans desenvolupen estratègies pròpies d’adaptació”

El treball posa també en valor la saviesa pràctica acumulada amb els anys. Malgrat les dificultats, moltes persones grans desenvolupen estratègies pròpies d’adaptació: ventilar les cases de nit, abaixar persianes durant les hores de més sol, evitar sortir al carrer en els moments de màxima temperatura o preferir el ventilador a l’aire condicionat per estalviar energia.

“Aquest coneixement, que sovint es transmet de generació en generació, és una eina clau per afrontar el canvi climàtic”, defensa Yáñez. “Ens pot inspirar, especialment en un moment en què la dependència de l’aire condicionat sembla l’única solució”.

Tanmateix, les persones grans reclamen més atenció institucional. Denuncien mancances estructurals a les ciutats: espais públics massa durs i poc verds, habitatges sense aïllament, parcs tancats quan més falta fan i una manca de teixit social que dificulta alçar la veu.

Agents actius

La pandèmia de la COVID-19 va deixar una empremta emocional profunda, especialment entre la població gran. Per això, recomanacions com “quedar-se a casa” durant les onades de calor desperten recels. Les persones entrevistades reclamen ser vistes no només com a vulnerables, sinó com a agents actius amb coneixement i capacitat per afrontar els canvis.

Aquesta recerca, que també compta amb la participació de la Universitat de Varsòvia i l’Institut d’Etnologia i Antropologia Cultural de Polònia, s’emmarca en les missions de recerca de la UOC relacionades amb la transició ecològica, la cultura crítica i el benestar planetari. A més, contribueix a avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, especialment en els àmbits de la salut, la sostenibilitat urbana i l’acció climàtica.

Perquè, en un món que s’escalfa cada cop més, escoltar les veus de qui ja ha viscut molt pot ser clau per imaginar una convivència més justa i adaptada amb la calor que ha vingut per quedar-se.