La mar Balear registra la pitjor ona de calor marina des de 1982, amb anomalies de fins a 5,2 graus
El mar Balear travessa una ona de calor marina sense precedents, amb anomalies tèrmiques que superen els 5 °C per damunt la mitjana històrica, segons dades recollides pel Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB). El fenomen es manté gairebé de forma continuada des del novembre de 2024, però s’ha intensificat de manera excepcional des del mes de maig d’enguany, amb registres rècord de temperatura superficial del mar.
Segons l’anàlisi del SOCIB, basat en dades satel·litals del Servei Marí de Copernicus, que avui mateix ha donat a conèixer, el dia 7 de juliol de 2025 la temperatura mitjana superficial de la mar Balear va assolir 28,4 °C, mentre que el 3 de juliol es va registrar la màxima anomalia tèrmica, amb +5,2 °C respecte del període 1982–2015, el valor més alt des que existeixen dades satel·litals. També la boia de la Dragonera va assolir els 31 °C l’1 de juliol, igualant els màxims d’estius anteriors.
El mes de juny ha estat el més càlid des de 1982, amb una mitjana de 24,5 °C i una anomalia mensual de +3,1 °C. Durant gairebé tot aquest mes, l’ona de calor va mantenir una categoria de severitat 2, un fet inèdit per la seva durada i intensitat.
Efectes del canvi climàtic sobre la mar Mediterrània
Aquesta situació extrema s’emmarca en una tendència clara: el Mediterrani s’encalenteix més ràpidament que la mitjana global, fet que afavoreix onades de calor marines més llargues, freqüents i intenses. Aquest encalentiment té efectes devastadors sobre els ecosistemes, com ara l’estrès tèrmic sobre la posidònia oceànica, la pèrdua d’oxigen, els canvis en la distribució d’espècies i l’alteració de les cadenes tròfiques, afectant també l’activitat pesquera.
A més, l’augment de temperatura superficial incrementa el potencial de fenòmens meteorològics extrems, com les precipitacions intenses associades a huracans o DANAs. Segons l’IPCC, per cada 1 °C d’increment, les pluges prop d’un huracà poden augmentar fins a un 7 %.
La vigilància del SOCIB
Per analitzar aquests canvis i anticipar-ne els efectes, el SOCIB desplega una infraestructura científica única, amb nou instal·lacions i una xarxa de plataformes fixes i mòbils, com satèl·lits, boies, gliders, radars costaners i el vaixell oceanogràfic B/O SOCIB. A través d’aquests sistemes, genera dades obertes, validades i d’alta qualitat, essencials per a la comunitat científica, les administracions i la ciutadania.
Entre les eines destacades hi ha la plataforma Sub-regional Mediterranean Marine Heatwaves, que permet representar les onades de calor marines amb mapes diaris i sèries temporals, i els models de predicció com el WMOP (circulació i temperatura), el SAPO (dinàmica del onatge) i el BRIFS, que detecta meteotsunamis a Ciutadella.
A la costa, el sistema MOBIMS monitoritza l’evolució de platges com Son Bou, Cala Millor o Muro, mitjançant càmeres, sensors i campanyes de camp. D’altra banda, el radar d’alta freqüència operatiu a Eivissa i Formentera des de 2012, mesura corrents marins amb una resolució de 3 km.
Totes aquestes dades s’integren al Repositori de Dades Meteoceàniques del SOCIB, certificat internacionalment i reconegut per la UNESCO, que garanteix l’accés obert, la fiabilitat i la reutilització científica de la informació.