El Govern reserva el 25 % de l’aigua a l’agricultura davant l’escenari de canvi climàtic
El Govern Balear ha reunit avui la Comissió per a la Resposta i Adaptació del Sector Agrari al Canvi Climàtic amb l’objectiu de coordinar mesures que augmentin la resiliència del camp balear davant els efectes de l’emergència climàtica. En aquesta trobada, presidida pel conseller Joan Simonet, s’ha validat el pla de treball per al segon semestre de 2025, amb la planificació hídrica i l’ús d’aigües regenerades com a línies d’acció prioritàries.
Durant la sessió s’ha presentat el Pla General d’Aprofitament i Optimització d’Aigües Regenerades amb Destinació al Regadiu 2023-2027, que preveu inversions en infraestructures, nous sistemes de reg, recerca aplicada i eficiència energètica. Simonet ha defensat la reutilització d’aquest recurs com “una aposta estratègica per garantir el futur del regadiu i protegir el territori”.
El director general d’Agricultura, Fernando Fernández, ha detallat l’estat de les infraestructures de reg i ha presentat un informe tècnic que estableix les necessitats hídriques mínimes i màximes dels cultius per illes, elaborat amb dades climàtiques del SIAR i el mètode FAO Penman-Monteith. Aquest document servirà com a base per revisar el Pla Hidrològic de les Illes Balears i per garantir una assignació eficient de l’aigua en escenaris d’escassetat.
Una reserva estable
Segons els nous càlculs, es preveu ampliar la dotació màxima de recursos hídrics destinats a l’agricultura: fins al 29 % a Mallorca, el 31 % a Menorca, el 21 % a Eivissa i el 19 % a Formentera. El Govern vol garantir una reserva estable d’aigua del 25 % per al sector agrari. També s’ha xifrat en 2,1 hectòmetres cúbics anuals l’aigua necessària per al manteniment del bestiar a l’arxipèlag.
Els càlculs han tingut en compte l’increment de l’evapotranspiració per l’augment de les temperatures i es preveu introduir noves variables, com l’eficiència dels sistemes de reg i l’efecte de la salinitat. Fernández ha remarcat que aquestes dades permetran una millor planificació territorial i reforçaran la seguretat de les comunitats de regants.
En paral·lel, s’han compartit actuacions per fer més sostenible la ramaderia, com la creació d’un banc de terres de pastura, la implantació del registre ECOGAN i la participació en projectes europeus sobre l’efecte de les pastures en la captura de carboni. L’IRFAP, per la seva banda, ha exposat línies de recerca sobre varietats resistents, gestió dels sòls i sistemes agroforestals.
Amb la Mancomunitat del Pla
En paral·lel, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua ha mantingut una reunió amb representants de la Mancomunitat del Pla de Mallorca per abordar les dificultats específiques que afecten el subministrament d’aigua a l’interior de l’illa, especialment durant l’estiu. El conseller Juan Manuel Lafuente ha remarcat que, si la situació empitjora fins a un escenari d’emergència per sequera, es podrien activar ajudes directes per al transport d’aigua potable mitjançant camions cisterna, destinades a municipis que no estan connectats a la xarxa de subministrament en alta.
Durant la trobada també s’han resolt qüestions tècniques i s’ha insistit en la necessitat de reforçar la cooperació entre administracions per garantir el subministrament en condicions d’eficiència i sostenibilitat. En aquest mateix context, el Govern ha anunciat una convocatòria de subvencions per a la millora de les infraestructures hídriques als municipis de menys de 100.000 habitants, dotada amb prop de 57,4 milions d’euros provinents del Fons per Afavorir el Turisme Sostenible.
Les ajudes, que poden cobrir fins al 100 % del cost dels projectes, estan destinades a actuacions com la renovació de xarxes, la reparació de fuites, la digitalització del control del sistema, la construcció de nous pous o dipòsits i la millora de la qualitat de l’aigua potable. L’objectiu és reduir pèrdues, augmentar l’eficiència i reforçar la capacitat de resposta davant els efectes del canvi climàtic i la pressió derivada del turisme.