Rememorant els 90 anys de la Unió Esportiva Poblense (IX)
Cap a la consolidació a Segona B. Temporada 1983-84
Amb el fitxatge de Llorenç Serra Ferrer pel Reial Mallorca, el Poblense es va fer amb els serveis d’Antonio Oviedo com a entrenador per aquella segona de temporada de militància a la Segona divisió B, quins objectius eren anar consolidant-se a la categoria. Oviedo, a més d’haver estat destacat futbolista als primers anys gloriosos del Mallorca a Primera divisió, també havia complit una bona tasca com a entrenador del conjunt mallorquinista les temporades 1979-80 a la 1981-82, aconseguint dos ascensos consecutius, de Tercera a Segona B (1979-80) i de Segona B a Segona A (1980-81), uns èxits que l’avalaven com un entrenador experimentat.
En l’aspecte esportiu, la directiva del Poblense va planificar aquella temporada, mantenint l’estructura de l’equip de la temporada anterior, encara que prescindís de jugadors d’elevat cost econòmic, com Calsita i Picazo, i d’altres com Planas i Martí Munar, quins compromisos laborals eren incompatibles amb la pràctica d’un futbol que requeria un règim d’entrenament semiprofessional. Els reforços arribaren amb la incorporació de joves futbolistes procedents de la mateixa pedrera o d’altres clubs illencs. La incorporació, cada temporada, de futures promeses era l’encertada política de fitxatges del Poblense.
La plantilla blaugrana i equips rivals
Després de les corresponents baixes i altes, la plantilla per afrontar aquella temporada 1983-84, va quedar conformada per aquests jugadors: Porters; Pardo, Mesquida i Bennàssar. Defenses; Jaume Pons, Aguiló, Soria, Hidalgo, Sahuquillo, Salas, Gaspar, Santi, Serra, Comas i Crespí. Migcampistes; Pep Bonet, Callejón, Tomàs, Dani Varela, Mestre i Grau. Davanters; Tolo Ferrer, Rosselló, Moranta, Berto. Obrador, Mairata, Caldés i Payeras. Entrenador, Antonio Oviedo. Massatgista, Pedro Zamacona.
Aquella temporada, el Poblense va tornar a militar al grup segon de la categoria, integrat pels equips: Parla, Zamora, Eivissa, Linense, Albacete, Lorca, Alcalá, Calvo Sotelo, Alcoyano, Ceuta, Portuense, Jerez, Córdoba, Badajoz, Jaén, Hospitalet, Antequerano, Aragón (filial del Zaragoza) i el Manacor, que havia ascendit per primera vegada a la categoria.
En l’aspecte econòmic s’havia confeccionat un pressupost similar al de la temporada anterior -uns 23 milions de pessetes. Cent trenta-sis mil euros- El balanç de l’anterior temporada s’havia saldat amb un dèficit de 8 milions de pessetes (quaranta-vuit mil euros), si bé en el mateix hi figuraven incloses partides corresponents a les millores efectuades a l’estadi, com l’enllumenat artificial, cobertura de la grada de preferent o la ressembra del terreny de joc.
Gràcies a l’aixecament de la clausura del camp imposada la temporada anterior a rel dels incidents del partit contra el Granada, es va poder començar la temporada al Poliesportiu Municipal. Tant de bo, ja que a diferència de l’anterior temporada, el Reial Mallorca havia comunicat al club pobler la seva decisió de no cedir-los el Lluís Sitjar per disputar-hi els partits que li restaven de sanció; una negativa que va ser rebuda de molt malgrat per part de la directiva i afició blaugranes. Malgrat la decisió del Mallorca, la majoria dels clubs illencs oferiren les seves instal·lacions, en un gest de solidaritat.
En una campanya amb alts i baixos, quant a resultats, es varen complir els objectius de salvar la categoria, quedant l’equip classificat a la dotzena posició, si bé no fou suficient per disputar la Copa del Rei.
Es va aguantar el tercer assalt. Temporada 1984-85
Amb un pressupost que ja fregava els 26 milions de pessetes (uns cent cinquanta mil euros) i un dèficit arrossegat de temporades anteriors que superava els 12 milions (setanta-dos mil euros), el Poblense es disposava a afrontar el tercer assalt a la Segona Divisió B, gràcies als esforços econòmics dels membres de la directiva, que aquell estiu de 1984 es va veure, com cada any envolta en la tasca de nou fitxatges per tal de reforçar una plantilla que havia quedat sensiblement debilitada amb la fuita de jugadors del pes de Pep Bonet i Tolo Ferrer, que foren fitxats pel Reial Mallorca, de manera poc ortodoxa, i també per les baixes, per diferents motius del porter Jaume Pardo i dels jugadors Callejón, Berto i Nàjera.
La incorporació de joves promeses com Duró, Miquel Mesquida, Capó, Vilches, Peiró i d’altres de reconeguda experiència a categories superiors, com el porter Tomeu Bennàssar, els davanters Jordi Morey i Sebastià Franch -tots tres de retorn a l’equip que els havia catapultat futbolísticament- ajudaren a la confecció d’una plantilla que va resultar prou competitiva i capaç de superar els molts d’obstacles que s’imposaren al llarg de la temporada.
Els equips que integraven el grup en el qual militava el Poblense, tornava a destacar pel potencial econòmic i l’historial de la majoria dels mateixos: Alcalá, Badajoz, Orihuela, Antequerano, Linense, Albacete, Atl. Marbella, Hospitalet, Algeciras, Jerez, Jaén, Linares, Parla, Ceuta, Manacor, Alcoyano, Rayo Vallecano i Talavera.
Manacor- Poblense, Poblense- Manacor
Especial atenció futbolística i passió entre les dues aficions despertaren aquella temporada, els enfrontaments -«»derbis illencs«»- entre el Manacor i, el Poblense, tant a la primera com a la segona volta del campionat. A la primera volta, el Poblense va visitar el camp de Na Capallera i es va veure superat pel Manacor pel resultat de dos gols a zero, i a la segona volta, a sa Pobla, hi va haver repartiment de punts, amb empat a un gol, que li fou suficient al Manacor per salvar la categoria. Tal circumstància va fer pensar a alguns sectors futbolístics amb un possible arreglo entre els dos clubs, cosa que sempre va ser negada pels responsables de les dues entitats. Cal assenyalar, que amb el Manacor hi jugava el que més tard seria el millor futbolista balear de la història i un dels més destacats d’Espanya, Miquel Àngel Nadal.
Els dos partits entre el Poblene i el Manacor, foren els que més interès i expectació despertaren entre els aficionats dels dos històrics del futbol balear, i també entre els aficionats al futbol de tota Mallorca en general, que ompliren en gran nombre les graderies dels dos recintes esportius, proporcionant als dos clubs els millors ingressos en taquilla de tota la temporada.
Vaga de futbolistes professionals
La temporada 1984-85 serà recordada a la història del futbol espanyol per la vaga que protagonitzaren els futbolistes professionals de tots els equips de l’estat, la jornada del 10 de setembre de 1984.
Després d’intenses reunions entre els representants dels clubs de Primera Divisió, Segona i Segona B i el sindicat de futbolistes AFE, els jugadors professionals decidiren no jugar cap partit fins que fossin ateses les seves reivindicacions -tretze peticions en total- entre les quals destacaven: La publicació d’una ordenança laboral per futbolistes professionals. Abolició del Reial decret que regulava les relacions laborals dels futbolistes professionals. Inclusió dels mateixos al Règim General de la Seguretat Social, i la creació d’un fons de garantia salarial.
Així, el Poblense es va veure afectat per aquella vaga, ja que afectava els futbolistes professionals del conjunt pobler, els quals no prengueren cap postura concreta davant aquella situació. El capità de l’equip Jaume Pons va manifestar que, segurament, ells si, jugarien el diumenge, ja que la majoria de jugadors no tenien llicència professional. El Poblense havia de retre visita a Alcalá de Henares, en terres madrilenyes, i davant el caire seriós que havia arribat al tema en l’àmbit nacional, els jugadors professionals del club acordaren afegir-se a la vaga.
Davant aquella postura, l’entrenador Antonio Oviedo, va decidir viatjar pràcticament amb dos equips per si la vaga es desconvocava a darrera hora o si es duia a terme. Així, viatjaren a Madrid els futbolistes que tenien fitxa professional i els «amateurs» i juvenils que l’entrenador va considerar idonis per confeccionar una alineació o l’altra. Per tal circumstància tingueren l’oportunitat de debutar a Segona B, els jugadors José María, a la porteria, a més de Esteva Payeras, Domingo Remolà, Miquel Pol Reus, Màgic Díaz, Jaume Serra «Marrón», i Miquel Àngel «Rito», mentre els professionals Sahuquillo, Pons, Aguiló, Soria, Franch i Tomàs, presenciaren el partit des de la graderia. El partit va acabar amb el resultat d’empat a un gol, marcat per Tomeu Obrador per part del Poblense.
Plantilla de la consolidació
Amb alguna dificultat es va haver de vèncer al llarg de la temporada, el Poblense assegurava matemàticament la conservació de la categoria algunes jornades abans del final de la competició amb l’empat a un gol en el camp del Linarejos, quedant classificat a la catorzena posició, després de la tercera temporada consecutiva a Segona divisió B, categoria a la qual l’afició ja s’havia habituat i l’equip s’havia consolidat.
Els futbolistes que al llarg de la temporada 1984-85 vestiren la samarreta del Poblense, foren: Porters; Tomeu Bennàssar, Miquel Bennàssar «Molondro» i José Maria. Defenses; Jaume Pons, Soria, Aguiló, Rafel Capó, Salas, Duró, Gaspar, Sahuquillo, Esteva Payeras, i Serra «París». Migcampistes, Tomàs Gibert, Miquel Mesquida, Dani Varela, Obrador, Cantallops, Miquel Àngel «Rito» i Remolà. Davanters; Jordi Morey, Pep Moranta, Mairata, Toni Rosselló, Alorda Jaume Serra «Marrón», Soler, Vilches, Peiró i Baza. Entrenador Antonio Oviedo. Massatgista Pedro Zamacona.
Continuarà