Andreu Oliver (Can Majoral) : “Una DO de Mallorca no hauria de ser una estratègia de màrqueting”

Andreu Oliver és un enòleg i productor de vi a la finca familiar de Can Majoral, juntament amb la seva cosina Mireia forma part de la segona generació de la família que es dedica a la vinya, donant especial importància a les varietats autòctones i al cultiu ecològic.

Pregunta.- Quina és la història de Can Majoral?

Resposta.- Can Majoral va començar el 1979, quan la primera generació, els meus concos, van plantar la primera vinya. En aquell moment era només una afició, no hi havia cap intenció de comercialitzar el vi. Cadascú tenia la seva feina principal, i fer vi era una manera de gaudir amb família i amics. Durant els anys 80 es van plantar més vinyes, però sense vendre’n el producte. A principis dels 90, es va prendre la decisió de professionalitzar l’activitat: plantar més, registrar una marca i sortir al mercat. Des del primer dia es van establir tres objectius clars: fer vins bons, treballar amb cultiu ecològic i utilitzar només raïm propi. Quan es va crear la certificació oficial d’agricultura ecològica, ens hi vàrem adherir de seguida. Avui tenim vinyes a Son Reus, Son Roig a Algaida, amb unes 25 quarterades i una producció d’entre 60.000 i 70.000 ampolles anuals.

P.- uantes varietats de raïm cultiveu?

R.- Al voltant d’una dotzena, quan vam començar el que vam sembrar van ser varietats foranes, però a partir dels anys 90 vam fer un canvi i vam decidir apostar per varietats locals perquè en aquell moment vam veure que era el futur. Avui dia jugam amb les varietats autòctones, però encara en mantenim de foranes perquè també ens agraden.

P.- Com decidiu quina varietat plantar?

R.- Sempre fem primer una petita prova en una zona concreta per veure com s’adapta al clima i al cultiu ecològic. Si és resistent, el vi ens agrada i té bona sortida comercial, aleshores l’ampliem. Si no, deixem que la vinya completi el seu cicle, però no la replantem. Així hem descartat algunes foranes i fins i tot alguna autòctona que no s’ha adaptat bé.

“El canvi climàtic ha tingut un impacte en la nostra producció”

P.- El canvi climàtic ha afectat la producció?

R.- Sí, el canvi climàtic ha tingut un impacte molt clar en la nostra producció vinícola. Hem observat que les condicions meteorològiques cada cop més extremes i les temperatures més altes afecten directament el desenvolupament i la maduració del raïm. Algunes varietats foranes que en el passat s’adaptaven bé al nostre clima, ara tenen més dificultats per madurar correctament.

Les varietats autòctones, en canvi, tot i que també es veuen afectades, mostren una major resistència a aquestes condicions canviants, ja que estan més adaptades a les particularitats climàtiques de Mallorca. Això fa que siguin una aposta més segura per mantenir la qualitat i l’identitat dels vins locals, fins i tot en un context de canvi climàtic.

P.- Quines tècniques ecològiques feu servir per prevenir plagues i malalties?

R.- La nostra manera de treballar a la vinya es basa en tres pilars fonamentals. En primer lloc, cuidam molt la terra, perquè un sòl saludable és la base per tenir plantes fortes i resistents. Utilitzam adobs naturals que enriqueixen el terreny sense utilitzar químics que puguin desequilibrar l’ecosistema. Això ajuda a mantenir la biodiversitat i a promoure la salut natural de la vinya.

En segon lloc, el moment en què es fan les feines de camp és clau. Realitzam les tasques manuals i mecàniques en els moments més adequats del cicle vegetatiu, això fa que la planta estigui més preparada per defensar-se de possibles plagues i malalties, i que les intervencions siguin més efectives.

Finalment, per evitar que els problemes apareguin, apostam per tractaments preventius amb productes que estan autoritzats per a l’agricultura ecològica i que provenen de fonts naturals, com poden ser extractes vegetals o minerals. Aquests tractaments s’apliquen sempre abans que hi hagi qualsevol signe de plaga o malaltia, per anticipar-nos i mantenir la vinya sana.

P.- Per què aposteu per una mínima intervenció al celler?

R.- Apostam per una mínima intervenció perquè creim fermament que, quan el raïm és de qualitat, la tasca principal del celler ha de ser respectar i conservar aquesta qualitat sense modificar-la de manera artificial. La feina del celler consisteix a cuidar el raïm i el most amb la màxima delicadesa, per tal que el vi resultant reflecteixi fidelment les característiques pròpies de cada varietat i del territori on s’ha cultivat.

Per això, treballem cada varietat de manera respectuosa, evitant afegir productes artificials que podrien alterar el perfil natural del vi. A més, utilitzem quantitats molt baixes de sulfits, molt inferiors a les que es fan servir en l’agricultura convencional, perquè volem que el vi sigui el més pur possible i que mantingui la seva personalitat i expressió autèntica.

P.- Quines mesures preneu per reduir l’impacte ambiental de les instal·lacions?

R.- A l’hora de gestionar les nostres instal·lacions, tenim molt clar que la sostenibilitat ha de ser un element clau en tot el procés. Per això, apostem per aprofitar al màxim els recursos que tenim a l’abast per minimitzar l’impacte ambiental. Per exemple, utilitzem els fems propis de la nostra finca com a adob orgànic per enriquir la terra i evitar la necessitat de fertilitzants químics que podrien malmetre el sòl i l’aigua.

Pel que fa a l’energia, hem instal·lat plaques solars que cobreixen aproximadament un 40% del consum energètic del celler. Aquesta energia renovable ens permet reduir significativament la dependència de fonts no sostenibles i les emissions de CO₂ associades. Per a la resta del consum, apostem per proveïdors d’energia 100% renovable, assegurant que tota l’energia que fem servir sigui neta i respectuosa amb el medi ambient.

També prestem molta atenció a materials i pràctiques que ajudin a evitar el plàstic d’un sol ús i altres elements contaminants. Per exemple, en lloc d’utilitzar cordes sintètiques, optem per fils de llana, que són naturals i biodegradables. Aquest tipus de decisions, tot i semblar petites, sumen en el conjunt d’una gestió sostenible i responsable.

“Sempre hem cregut que Es Pla té unes caratcerístiques úniques”

P.- Què us aporta formar part de la DO Pla i Llevant?

R.- Vam ser dels primers en adherir-nos, fins i tot abans que es reconegués oficialment com a Denominació d’Origen, perquè sempre hem cregut que Es Pla té unes característiques úniques que val la pena protegir i posar en valor. Aquesta DO ens aporta un marc de qualitat i una visibilitat que ens permet diferenciar-nos, però sobretot ens dona sentit com a comunitat. Quan un celler de la DO rep un reconeixement o fa un pas endavant en l’excel·lència, això repercuteix positivament en tota la regió. Per això, participar activament en la DO significa treballar plegats per defensar i promoure un estil i un territori, i això és un avantatge per a tots. Ens permet compartir coneixements, establir estàndards comuns i donar força a un projecte col·lectiu que potencia el prestigi del vi de Mallorca. La DO Pla i Llevant no és només un segell legal; és un motor que impulsa la qualitat i el reconeixement dels nostres vins més enllà de la illa.

P.- Què en penses d’una possible DO única per a Mallorca?

R.- Només tindria sentit si es fes amb una normativa realment ambiciosa i representativa de tot el territori. No hauria de ser una simple estratègia de màrqueting per posar “Mallorca” a l’etiqueta, sinó un compromís seriós amb uns estàndards de qualitat i amb una identitat clara. Una Denominació d’Origen ha de servir per transmetre un estil propi i unes característiques que defineixin els vins que s’hi fan, i això implica establir criteris estrictes sobre varietats, pràctiques de cultiu, rendiments per hectàrea i processos d’elaboració. També hauria de recollir la diversitat de zones i microclimes de l’illa, perquè no és el mateix fer vi al Pla, a la Serra o a la zona de Llevant. Si es fa bé, podria ser una oportunitat per reforçar la imatge del vi mallorquí al món; si es fa només per unificar sota un mateix nom sense un criteri tècnic i qualitatiu, podria acabar sent contraproduent.

P.- Heu notat un augment de l’interès pels vins ecològics i locals?

R.- Sí, i de manera molt clara. Quan la certificació ecològica es va establir oficialment l’any 1991, nosaltres ja treballàvem amb aquests criteris i vàrem ser dels primers cellers a inscriure’ns. En aquell moment era gairebé una raresa, ja que el concepte d’“ecològic” no tenia la difusió ni la demanda que té avui, i calia fer molta pedagogia per explicar què volia dir i per què era important. Amb els anys, però, la consciència ambiental i l’interès per la salut han crescut molt entre els consumidors, i això ha fet que l’oferta i la demanda s’hagin multiplicat. Actualment, més de la meitat de la superfície de vinya de Mallorca està certificada com a ecològica, un canvi que fa només dues dècades hauria semblat impensable. Paral·lelament, hem vist com augmentava l’atracció per les varietats autòctones, tant entre el públic local com internacional. Els consumidors valoren cada vegada més poder tastar vins que reflecteixen la identitat d’un territori concret, amb raïms que no es troben en altres zones del món. Aquesta combinació —ecològic i varietats pròpies— s’ha convertit en un segell distintiu que ens diferencia i que molts ja busquen expressament quan trien un vi.

P.- Quin és el vostre mercat principal i com varien els gustos?

R.- Actualment, entre un 75 i un 80% del vi que produïm es queda a Mallorca. El mercat local és molt important per a nosaltres, tant pel turisme com pel consum de residents que valoren el producte de proximitat. La resta s’exporta principalment a Alemanya i Suïssa, amb presència també al nord d’Europa i, en menor mesura, als Estats Units. En general, els consumidors estrangers solen mostrar molt d’interès per les varietats autòctones, ja que són una novetat per a ells i representen una experiència diferent respecte als vins que troben habitualment als seus països. Pel que fa a les tendències, en els darrers anys hem vist un augment de la demanda de rosats pàl·lids, de color molt suau, inspirats en l’estil provençal. Els blancs frescos, amb bona acidesa i aromes nets, també són molt buscats, especialment a l’estiu. En el cas dels negres, la tendència és cap a vins més elegants i lleugers, amb menys presència de fusta i un perfil més afruitat i fàcil de beure, deixant enrere l’època en què predominaven els vins molt potents i marcats per la criança. Això ens ha fet adaptar algunes elaboracions per respondre millor a aquestes preferències sense renunciar a la nostra identitat com a celler.

Ha estat un any marcat per la sequera”

R.- Com pinta aquesta anyada?

R.- Ha estat un any marcat per la sequera, amb molt poques pluges durant el cicle vegetatiu de la vinya. Això ha provocat que la producció sigui més baixa del que és habitual, amb raïms més petits i menys volum de most. També hem notat una lleugera reducció del grau alcohòlic i de l’acidesa, conseqüència directa de les condicions climàtiques. Tot i això, el fruit ha arribat a la verema en un estat sanitari excel·lent, amb una concentració de sabors molt interessant. Preveiem que els vins resultants seran especialment aromàtics, amb una bona expressió varietal i una estructura equilibrada. Els blancs podrien mostrar notes més afruitades i fresques, mentre que els negres, malgrat tenir una graduació una mica més baixa, conservaran un bon cos i intensitat. Crec que serà una anyada que, si bé no destacarà per la quantitat, sí que ho farà per la qualitat i la personalitat dels vins.