El Puig Major, patrimoni viu que ens reclama responsabilitat
El Puig Major no és només el punt més alt de Mallorca. És el nostre símbol natural més poderós, un laboratori de vida únic on conviuen espècies que no trobam enlloc més del món. És també un mirador privilegiat de la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, i un tresor que hauria de ser motiu d’orgull col·lectiu.
La seva riquesa biològica és extraordinària. Entre penya-segats i roques aparentment estèrils hi creixen plantes endèmiques com la viola de la Serra o el rotaboc, testimonis silenciosos d’una evolució mil·lenària. Aquí, on la vida sembla impossible, la natura ens regala un mosaic d’adaptació i resistència. El Puig Major és, per això, molt més que muntanya: és ciència, coneixement i identitat.
Tanmateix, aquest patrimoni viu no està exempt de perills. El canvi climàtic amenaça l’equilibri d’un ecosistema fràgil; les espècies invasores alteren l’hàbitat de les natives; i la pressió humana —tant l’excursionisme massiu com l’explotació poc respectuosa— posa en risc la continuïtat d’aquest tresor natural.
No ens podem permetre que el Puig Major sigui només un símbol en fotografies o un decorat de postal. Hem d’entendre’l com el que és: un patrimoni col·lectiu que necessita gestió, recerca i protecció real.
És imprescindible que les institucions facin una aposta clara per reforçar la conservació d’aquest entorn, i altres molts també, i que la ciutadania assumeixi que estimar Mallorca passa, també, per respectar la seva muntanya més alta. No podem quedar-nos de braços plegats mentre el nostre cim més emblemàtic veu amenaçada la seva biodiversitat.
El Puig Major ens interpel·la a tots. Ens recorda que som hereus d’un llegat natural excepcional i que tenim el deure de transmetre’l en les millors condicions a les generacions futures.
La muntanya més alta de les Illes ens demana, simplement, responsabilitat.
Imatge: J. Serra