Les Verbenes de Felanitx, cent anys de la festa més gran de l’estiu
L’horabaixa del 22 d’agost de 1925, Felanitx vivia -sense saber-ho- un moment que, amb els anys, esdevindria històric. Aquell vespre, coincidint amb les festes de Sant Agustí, el camp de futbol de Sa Torre acollia una celebració per recaptar fons per al club local Es Cerol, l’equip dels sabaters. Era una bauxa popular, amb música, ball i un ambient que combinava l’esperit esportiu amb les ganes de festa. Ningú no ho sabia encara, però aquella vetllada seria recordada com la primera Verbena de la història de Felanitx.
En realitat, les arrels d’aquestes celebracions es poden rastrejar dècades enrere. Durant el segle XIX i els primers anys del XX, les famílies benestants del poble organitzaven vetllades musicals i balls privats per Sant Agustí. Hi participaven músics locals i forans, s’hi recitaven poemes i s’hi interpretaven peces de piano, àries d’òpera i jotes populars. Eren reunions elitistes, sovint celebrades en casals senyorials, que combinaven cultura, ostentació i relacions socials. Amb la irrupció del futbol i la creació de nous espais de trobada, aquelles vetllades privades es transformaren en una festa col·lectiva i oberta, que de seguida va arrelar entre la població.
El llibre
Per commemorar aquest segle d’història, l’Ajuntament de Felanitx ha impulsat l’edició del volum 100 anys d’aquella primera música. Notes per a la història de les Verbenes de Felanitx un segle després del seu naixement (2025), un llibre coral coordinat per Joan Círia i Maimó on hi han participat autors i estudiosos com Bàrbara Sagrera, Magdalena Estelrich, Gori Vicens, Maria Mesquida, M. Rosa Cons, Maria del Carme Pino, Margalida Ferrer, Maria Artigues, Antoni Pizà, Pere Estelrich, Adrián Bono, Bernat Obrador, Nicolau Barceló o Sara Reus, entre d’altres, amb aportacions que combinen recerca històrica, anàlisi cultural i records personals, així com imatges cedides per arxius i col·leccions privades.
La paraula escollida per batejar aquesta nova celebració fou “verbena”, un castellanisme que no estava recollit als diccionaris catalans com a sinònim de “revetla”. Tot i així, la denominació va quallar i, amb el temps, va adquirir una càrrega identitària pròpia, fins al punt que avui ningú a Felanitx qüestiona que les Verbenes són, senzillament, les festes per excel·lència del municipi.
El Parc Municipal, escenari de memòria col·lectiva
El lloc on tot va començar és avui inseparable de la memòria de les Verbenes. El Parc Municipal de Sa Torre, al cor del poble, és un espai carregat de simbolisme. El que als anys vint era un camp de futbol es va anar transformant en un recinte festiu, capaç d’acollir grans multituds.
El 1927, només dos anys després de la primera Verbena, l’Ajuntament ja en patrocinava l’organització. Al cap de pocs anys, les Verbenes atreien visitants de tota Mallorca, i fins i tot de la Península, gràcies a la fama creixent i a la bona connexió ferroviària que permetia desplaçar-se fins a Felanitx.
Durant els anys trenta, el Parc va viure un procés de modernització. S’hi instal·là il·luminació elèctrica amb centenars de bombetes que feien brillar el recinte com si fos de dia. S’hi construí una pista de ball i s’hi muntaren atraccions de tota mena: carrusels, llocs de gelats i xurros, i fins i tot projeccions de cinema. La música, però, en fou sempre l’eix central: bandes locals i orquestres arribades de Barcelona o de Palma animaven les nits, mentre els felanitxers i els visitants ballaven fins a altes hores.
L’esclat de la Guerra Civil va interrompre momentàniament la festa. No hi ha constància de Verbenes durant els anys més durs del conflicte (1936-1938), però el 1939, just després de la fi de la guerra, es reprengueren amb força. Aquell any es diu que l’animació va durar fins a les cinc de la matinada i que mai s’havia vist tanta gent concentrada al Parc. Era un temps de dificultats econòmiques, però les Verbenes esdevingueren un bàlsam col·lectiu, una manera de recuperar la vida social i de retrobar-se amb la música i el ball.
Amb el pas de les dècades, el Parc Municipal es consolidà com l’escenari natural de les Verbenes. L’Ajuntament adquirí el recinte el 1947 i en fomentà les millores: noves pistes de ball, bars i serveis, ampliació dels terrenys i, ja als anys seixanta, una reforma integral que dotà el parc d’una imatge moderna. L’enderroc de la vella porta d’accés d’estil moresc el 1966 fou viscut amb nostàlgia per molts felanitxers, però també simbolitzava l’evolució d’una festa que, sense deixar d’arrelar-se en la tradició, mirava cap al futur.
Música i generacions
Les Verbenes no serien el que són sense la música. Des dels primers temps, les bandes locals i les orquestres convidades varen ser l’ànima de la festa. Les cròniques dels anys trenta i quaranta parlen d’orquestres arribades de Barcelona, que compartien escenari amb les formacions mallorquines. Els balls populars –jotes, boleros, copeos– convivien amb els ritmes de moda del moment, des del pasdoble fins al jazz.
Amb els anys, la cartellera musical de les Verbenes esdevingué cada vegada més variada. Als anys cinquanta i seixanta, hi actuaren artistes de renom com José Guardiola o grups de moda com Los Deltas. El recinte s’omplia fins a la bandera, amb un públic que barrejava felanitxers, veïns de tota l’illa i estiuejants peninsulars. Aquelles nits eren una finestra oberta al món i alhora un aparador del talent local.
Els músics felanitxers hi tingueren sempre un paper destacat. Figures com Francis Ramírez o Miguel de Villa marcaren època amb les seves veus. Més endavant, grups com Els Horris Kamoi es convertiren en clàssics de Sant Agustí, amb un estil propi que connectava amb el jovent. Cada generació hi ha trobat la seva música, des de les orquestres simfòniques fins als grups de rock i pop, passant per les bandes de versions que encara avui mantenen viu l’esperit festiu.
La música de les Verbenes és també una banda sonora de records personals. Molts felanitxers associen les cançons d’aquelles nits a moments d’adolescència, a primeres cites, a amistats i amors que van néixer sota els llums del Parc. El ball, la música i la festa són inseparables de la memòria emocional d’un poble.
Qüestió de llengua i identitat
La paraula “verbena” ha estat objecte de debat. Com recorda la filòloga Bàrbara Sagrera en el llibre, es tracta d’un castellanisme que, en principi, no tenia cap justificació lingüística per entrar al català. Els diccionaris normatius han mantingut sempre “revetla” o “revetlla” com a termes correctes, reservant “verbena” només per designar una planta (Verbena officinalis).
Tot i això, a Felanitx i a moltes altres zones de parla catalana, el mot es va consolidar per referir-se a les festes populars nocturnes.
Aquest fenomen lingüístic és revelador. Les paraules no només serveixen per comunicar: també construeixen identitat. En el cas de Felanitx, la paraula “Verbenes” ha arribat a ser una marca pròpia, inseparable de la festa. Encara que filològicament sigui un manlleu, en la pràctica és un símbol cultural que identifica el poble i la seva manera de celebrar. Avui ningú no parla de les “revetles de Felanitx”: són, senzillament, les Verbenes.
Aquest procés mostra fins a quin punt la llengua està vinculada a la cultura viva. Les Verbenes han fet seva una paraula forana i l’han convertida en un tret autòcton, un exemple de com les comunitats construeixen el seu propi relat col·lectiu. El debat lingüístic continua obert, però el pes de la tradició sembla incontestable.
Un mirall social
Al llarg d’un segle, les Verbenes han reflectit els canvis socials de Felanitx. A la dècada dels vint i trenta, eren un símbol de modernitat, un trencament amb les vetllades privades i elitistes del segle XIX. Durant la postguerra, varen ser un espai de retrobament i evasió, en un temps de restriccions i control social. Als anys cinquanta i seixanta, amb l’arribada del turisme i l’expansió econòmica, esdevingueren un punt de contacte amb les noves tendències musicals i culturals.
També han estat objecte de polèmica. Les monges de la Caritat, als anys seixanta, organitzaven romeries alternatives al puig de Sant Salvador per evitar que les joves assistissin a unes festes que consideraven pecaminoses i perilloses. Aquestes tensions revelen fins a quin punt les Verbenes eren percebudes com un espai de llibertat, en contraposició amb la moral restrictiva de l’època.
Les Verbenes també han estat escenari de reivindicació de classe. L’origen mateix de la festa, vinculada al club Es Cerol, ja mostrava un contrast amb l’elitisme de Sa Patena. Amb el temps, la festa es democratitzà i esdevingué patrimoni de tot el poble, però sempre ha conservat aquest esperit d’igualtat i de comunitat.
Televisió, mitjans i records
Amb l’arribada de la televisió local i dels mitjans de comunicació moderns, les Verbenes es varen convertir també en un espectacle retransmès. La Televisió Felanitxera hi ha tingut un paper destacat, enregistrant actuacions, entrevistant músics i recollint el testimoni d’unes nits que, per la seva magnitud, han esdevingut notícia més enllà del municipi.
Els mitjans han contribuït a fixar una iconografia pròpia: cartells, programes, fotografies i enregistraments que documenten l’evolució de la festa. El centenari ha estat una ocasió per recuperar aquest arxiu visual i sonor, que és també una part essencial de la memòria col·lectiva de Felanitx.
El centenari: memòria i futur
El 2025, Felanitx celebra el centenari de les Verbenes. L’Ajuntament, entitats culturals i veïns han impulsat un llibre col·lectiu que recull articles, imatges i testimonis sobre la història i el significat d’aquesta festa. És un homenatge als qui la varen iniciar i mantenir viva, als músics, organitzadors i assistents que han fet possible que, cada final d’agost, Felanitx es converteixi en un escenari únic.
El centenari no és només una mirada al passat, sinó també una aposta pel futur. Les noves generacions de felanitxers hereten una festa que forma part de la seva identitat. La continuïtat de les Verbenes depèn de la capacitat d’adaptar-se als temps sense perdre l’essència: la música, el ball, l’alegria compartida i el sentiment de poble.
I és que parlar de les Verbenes de Felanitx és parlar de la vida mateixa. Amors i desamors, amistats i retrobaments, balls i rialles: tot això forma part de la memòria de milers de persones que han passat per les nits de Sant Agustí. Cada generació hi ha deixat la seva empremta, cada família hi té les seves anècdotes, cada felanitxer guarda dins seu alguna història lligada a les Verbenes.
Cent anys després de la primera música, les Verbenes continuen sent un símbol d’identitat i un motiu d’orgull. No són només una festa, sinó un relat col·lectiu que uneix passat i present, tradició i modernitat, llengua i cultura, música i emoció. I sobretot, són la prova viva que Felanitx sap celebrar la vida amb una intensitat única.