L’Alzinar: Sempre he estat un amant de les primaveres i l’estiu

Tanta calor ens sembla increïble. Pareix que enguany ens morirem torrats. Quines festes de Sant Bartomeu ens esperen als sollerics, aquests dies!

Des de sempre he estat un amant de les primaveres i l’estiu, ja que per problemes de salut (mala circulació i el cor un pot tocat), no puc sofrir els punyeteros hiverns.

Com tots sabem, la nostra mare Natura està tot el temps en constant canvi, en constant creació, amb diferents cicles i fases, que transformen el nostre entorn i, lògicament, a nosaltres mateixos, tot el temps, durant segles i més segles, mil·lennis i més mil·lennis.

Aquests cicles els podem observar seguit, seguit, tant a la Lluna, com a les plantes, com el creixement dels éssers humans…

Les diferents fases que travessen cadascun d’aquests, i altres fenòmens naturals, durant els seus cicles, són una de les evidències que estem en evolució constant, és a dir, en canvi constant.

Si podem arribar a entendre aquests cicles, podem arribar a comprendre el món que ens envolta, com un espai on tot reneix de nou cada cert temps, en principi fins a l’infinit (si reialment existeix l’infinit), si els humans no ens seguim entestant a rompre aquest ordre tan subtil i tan perfecte.

El clima de la nostra estimada Vall dels Tarongers, ara ja Vall dels Aparcaments, representa el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen els nostres quasi meravellosos voltants, si no fos per tots els desastres haguts, i especialment el que s’estan permetent darrerament per tot arreu; gràcies a la interacció global entre la terra emergida (la nostra estimada roqueta), la vegetació, el gel dels dos pols (nord i sud), l’atmosfera i, molt especialment la mar.

Hem parlat ja altres vegades, i hem estudiat quan érem més jovençans, que l’aigua ocupa el 75% de la superfície terrestre (com a curiositat també vull dir -ja en vàrem parlar en una altra ocasió, i per això no em vull estendre molt que: El cos humà també té un 75% d’aigua en nàixer, i prop del 60 % en l’edat adulta. El cervell és 75% aigua, la sang un 92%, els ossos un 22%, i els músculs un 75%), i lògicament, la influència que aquesta té sobre el clima és molt forta, i viceversa, els canvis en el clima influeixen fortament a la mar.

Els actuals moments que vivim, semblen el retorn d’una altra època interglacial, molt diferent de les anteriors, a causa dels perniciosos desastres dels humans -entre els que lògicament ens trobem-, que són els que amb la seva total caparrudesa i irresponsabilitat, ajuden molt als canvis dels cicles normals de la nostra estada damunt el planeta Terra, desgraciadament encara amb molt més forts, ràpids i desastrosos en un futur ja molt proper, a causa d’haver de forçar dràsticament el canvi de la Mare Natura i els seus cicles.

Els arbres grocs, i els tarongers perdent les fulles,

que deixen caure, a propòsit, quan no hi ha aigua.

Desgraciadament en aquests precisos moments,

per evitar transpirar,

per poder sobreviure.

Sí, per ventura, cremessin  els àtics de certs dirigents,

 invertirien més en prevenció.

(Joan Oliver)

Pesi a qui pesi.

El model del segle XXI és ja, realment, un model mort, un model antic i desfasat, un model acabat, un model inaguantable!

Ben aviat ja no tindrem recursos ni per continuar vivint, dins el planeta Terra.

Quin futur deixem als nostres hereus, les persones que encara ens creiem una mica normals?

A causa dels forts incendis, per tot arreu de l’estat espanyol i alguns ja per la nostra roqueta (acaben d’agafar, al moment de redactar aquestes desbarbades línies, un impresentable que n’ha fet, intencionadament VUIT), per poder-hi urbanitzar posteriorment, gràcies a una llei, d’una època que no vull recordar, com deia, ja fa més de sis segles, el Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, compost per l’insigne escriptor Miguel de Cervantes y Saavedra.

I, què us penseu, els recursos que quedin estaran col·lapsats, i molt ben custodiats, per les multinacionals, entre elles la insubstituïble i preciosa AIGUA, que certs governs i multinacionals estan privatitzant dia  a dia.

“L’obediència ha matat, sempre, més homes que la rebel·lia”

(Albert Camus).

Guiris.

Dos guiris, altre temps turistes, tombaren ahir, dins el centre de Sóller, a una de les meves més preuades amigues, na Maria, que passejava tranquil·lament amb la seva bicicleta per dins els carrers de Sóller, agradable persona que tinc el plaer de conèixer pràcticament d’ençà que va néixer, i que a més va ser la primera ciclista que vaig dirigir com a entrenador esportiu, per cert, amb molt bons resultats, inesperadament truncats per na Pilar Primo de Rivera, i en Lluís Puig (quins personatges), aleshores president de la Federació Espanyola de Ciclisme, i que, lamentablement, posteriorment es declarà públicament com un dels paladins del ciclisme femení (altres èxits si pot tenir, però aquest precisament NO).

Na Maria, a més  d’una carretada de cops i fregades, té dos dits romputs al peu esquerre, i lògicament necessita repòs.

Com puc descriure de manera més concisa la imprevisió, manca de sentit comú i poca responsabilitat de la majoria de turistes o “guiris”:

Imprevisió: “falta de planificació” o “improvisació constant”.

Manca de sentit comú: “decisions irracionals” o “comportament poc assenyat”.

Poca responsabilitat: “negligència” o “desconsideració”.

“La majoria, o molts, de guiris, mostren una falta de planificació, prenen decisions irracionals i actuen amb negligència. Desgraciadament, es pensen ser els amos del poble, o ciutat, que els acull, i creuen que poden fer sempre el que els passa pels nassos, com infringir les normes de circulació, anar per direcció prohibida, saltar-se els únics dos semàfors que hi ha a Sóller, estant en vermell, barallar-se per un lloc al tramvia o al bus.”

La vida és estranya.

Venim sense res i lluitem per tot,

i al final, ho deixem tot i marxem sense res.

(Anònim del segle XXI).