Ignasi Cifre (Arrels Marines): “La comunitat local és clau per salvar els nostres ecosistemes marins”

Ignasi Cifre és membre d’Arrels Marines, on exerceix el paper de secretari i gestor de projectes comunitaris. Des del 2020, participa activament en la iniciativa, que va néixer amb la voluntat de regenerar i replantar a la Badia de Pollença i Alcúdia i que, amb el temps, s’ha convertit també en un projecte educatiu i social de gran abast.

La seva tasca combina gestió, sensibilització i treball comunitari, posant sempre èmfasi en la importància d’implicar la gent local en la conservació marina. Ignasi defensa una filosofia basada en tres pilars fonamentals: cuidar la mar i els seus ecosistemes, conscienciar la societat i engrescar la comunitat perquè passi de la queixa a l’acció.

Pregunta.- Com va néixer el projecte?
Resposta.- El projecte va començar el 2020, fruit de les motivacions personals dels seus integrants. Veníem de fer feina i voluntariats en temes marins en diferents parts del món i vàrem veure que la replantació marina era una pràctica que s’estava fent amb èxit fora. Ens vàrem demanar: “Per què no fer-ho aquí també?” La pandèmia de la Covid ens va donar temps i espai per posar en marxa la idea. Tot i que la intenció inicial era replantar posidònia, els primers anys no va ser possible per qüestions tècniques i de permisos, i per això el projecte es va anar reinventant, obrint-se sobretot a activitats educatives i comunitàries que han anat donant-li força i continuïtat.

Els tres pilars que guien la nostra feina són cuidar, conscienciar i engrescar”

P.- Quins són els pilars de la fundació?

R.- Els tres pilars que guien la nostra feina són cuidar, conscienciar i engrescar. Cuidar significa posar les mans a la feina i actuar directament sobre el territori i la mar, amb accions com la replantació marina, la cura dels ecosistemes i altres intervencions concretes que tenen un impacte real. Conscienciar vol dir fer entendre a la gent què feim i per què, explicar la importància de la biodiversitat marina i terrestre i fer visibles els reptes ecològics que tenim al davant, perquè sense coneixement no hi pot haver canvi. I finalment, engrescar és la part més comunitària i participativa, la que cerca que les persones deixin de banda la passivitat i passin de la queixa a l’acció, trobant motivació i il·lusió en fer coses junts; per això organitzam sortides, fòrums de debat, programes de ràdio i activitats que combinen l’activisme amb la diversió, perquè creim que la implicació neix quan la gent se sent part d’un projecte compartit.

P.- Quin paper hi juga la comunitat local

R.- La comunitat local és absolutament clau per al nostre projecte, perquè entenem que si la gent que viu aquí no coneix ni participa en el que feim, és molt difícil que la iniciativa tengui continuïtat i generi un impacte real. El canvi només és possible quan la comunitat entén els processos, s’hi implica i els fa seus, i per això per a nosaltres no té sentit treballar d’esquena a la gent del territori. Intentam que cada acció tingui un component participatiu i que la població pugui veure-hi un benefici directe, ja sigui en la millora dels espais naturals o en la creació d’activitats que connectin amb el seu dia a dia. Per això dedicam molts esforços a treballar estretament amb la gent, organitzant activitats que els facin sentir partícips, i també mantenim una relació constant amb els ajuntaments, que són actors importants per donar suport i facilitar que el projecte arreli de manera sòlida al municipi.

P.- Com ha estat la resposta de la gent des del 2020?

R.-  La resposta de la gent des que vàrem començar el 2020 ha estat molt positiva i encoratjadora. És cert que sempre voldríem arribar a més persones i ampliar l’abast del projecte, però socialment ens hem sentit molt ben acollits. Hem aconseguit organitzar esdeveniments amb una assistència d’entre 150 i 200 persones, fòrums participatius on la gent s’ha implicat activament en el debat i performances amb més de 200 assistents que han ajudat a donar visibilitat al nostre missatge. Tot això ens confirma que hi ha interès i sensibilitat per aquests temes, i ens anima a seguir treballant. A més, intentam que aquesta relació no quedi només en moments puntuals, sinó que tingui continuïtat, i per això mantenim una comunicació directa i constant amb els ajuntaments i amb la comunitat local, que són fonamentals perquè el projecte es consolidi i continuï creixent.

P.- Hi ha algun projecte que hagi tengut més rebuda o que vos hagi fet especial il·lusió?

R.- Sí, tot i que tots tenen la seva importància, sens dubte un dels projectes que ens ha fet més il·lusió és Racons Marins, que centra els seus esforços en la replantació de posidònia mitjançant diferents metodologies. És una iniciativa que té un gran valor científic, perquè ens permet experimentar i generar coneixement sobre com recuperar un dels ecosistemes més valuosos de la Mediterrània, però alhora també té una dimensió comunitària molt important. Encara que, per la seva complexitat tècnica, no sigui un projecte obert a un públic molt ampli, les persones que hi han pogut participar ho han viscut amb molta implicació i entusiasme. Aquest vincle proper fa que la gent senti el projecte com a propi i que entengui de manera directa la importància de cuidar la posidònia. Per nosaltres és especialment significatiu perquè combina recerca, acció directa i participació ciutadana, tres elements que reflecteixen molt bé l’esperit de Ranmarines i la manera com entenem la conservació marina.

P.- Com combinau la part social i la part científica?

R.- La combinació de la part social i la part científica depèn molt del projecte concret, però sempre intentam que ambdues dimensions estiguin presents i connectades. Per exemple, en el projecte U Nord Blau tenim un fòrum participatiu que permet implicar la comunitat i escoltar la seva opinió, mentre que al mateix temps desenvolupam investigació científica submarina per generar coneixement sobre els ecosistemes marins. A més, hi ha una tercera dimensió que consisteix en l’incidència en les administracions, buscant que la informació científica i les necessitats de la comunitat tinguin impacte real en la presa de decisions. En general, Ranmarines no es defineix com una entitat purament científica ni com una entitat només social; som una combinació de les dues coses, i creim que aquesta complementarietat és essencial per aconseguir un projecte sostenible, amb impacte real i amb la participació activa de la gent del territori, ja que la ciència només té sentit si es pot traduir en acció i en consciència comunitària.

El principal problema no és la manca de lleis ni de normatives”

P.- Com valoreu la situació actual de la mar i què cal fer perquè millori?

R.- La situació actual de la mar és preocupant, però no del tot desesperada. El principal problema no és la manca de lleis ni de normatives de protecció, sinó que moltes de les que ja existeixen no es compleixen de manera efectiva. Si es gestionassin millor les zones protegides, si s’apliquessin correctament les regulacions i si la gent i les administracions fossin conscients del seu paper en la preservació dels ecosistemes, la salut de la mar milloraria de manera significativa. Encara hi ha molta vida, molta biodiversitat i molta esperança, i això ens dona motius per continuar treballant. Però per aconseguir un canvi real cal un esforç coordinat: que la comunitat, les administracions i els projectes de conservació treballin conjuntament, que hi hagi vigilància efectiva i que es fomentin bones pràctiques, perquè només així podrem garantir que els nostres oceans i la vida que alberguen es mantinguin saludables a llarg termini.

P.- Com aconseguiu despertar curiositat i respecte dins una societat tan marcada pel turisme i la pressió urbanística?

R.- La percepció social sobre els efectes del turisme i la pressió urbanística està canviant progressivament. Cada vegada hi ha més persones que són conscients dels problemes que se’n deriven, com la dificultat d’accés a l’habitatge, la massificació de certs espais i la pressió ambiental que pateixen els ecosistemes marins i terrestres. Des de Ranmarines, adoptem una postura crítica amb aquest model, i això genera empatia i proximitat amb la gent que comparteix la preocupació per aquests temes. Tot i que a nivell polític no sempre trobam l’escolta i la comprensió que voldríem, el nostre discurs connecta amb la societat perquè reflecteix la realitat que la gent observa dia a dia i planteja alternatives concretes i positives. Això ens permet despertar curiositat, fomentar el respecte pel medi ambient i implicar la comunitat en accions concretes, ja que quan les persones entenen els problemes i les solucions possibles, s’involucren de manera més activa i conscient.

Els principals objectius són consolidar i ampliar el projecte”

P.- Quins projectes teniu de cara als propers anys?

R.- De cara als propers anys, els nostres projectes principals se centren en consolidar i ampliar el projecte d’Arrels Marines, portant-lo a nous espais on encara no es fa replantació ni custòdia activa, i establint mecanismes per poder observar i avaluar l’evolució d’aquests ecosistemes amb detall. Paral·lelament, estem treballant en un projecte de finançament social i empresarial, amb l’objectiu de professionalitzar l’entitat i assegurar la seva estabilitat econòmica, ja que creiem que per tenir un impacte real i sostenible a llarg termini és fonamental disposar dels recursos i l’organització necessaris per desenvolupar les activitats científiques, educatives i comunitàries de manera continuada. Aquests projectes reflecteixen la nostra visió de combinar conservació, ciència i participació ciutadana, garantint que la feina que feim avui pugui tenir efectes tangibles i duradors en el futur.

P.- Com pot involucrar-se la gent que vulgui participar en el vostre projecte?

R.- Hi ha moltes maneres en què les persones poden involucrar-se en el nostre projecte, segons el temps, les capacitats i l’interès de cadascú. Una de les opcions principals és participar als fòrums de participació que organitzem cada tres mesos, on la comunitat pot aportar opinions, proposar idees i debatre sobre les diferents activitats i iniciatives que duim a terme. També es pot implicar-se a través del voluntariat, col·laborant en activitats concretes com sortides, tallers, activitats de replantació o altres intervencions al territori. Una altra manera de donar suport és fer-se soci de l’associació, que és especialment important perquè ens dona força i legitimitat davant les administracions i altres entitats, facilitant que el projecte pugui tenir continuïtat i impacte. A més, oferim col·laboracions puntuals adaptades a les capacitats de cada persona, des d’ajudar en activitats i tallers fins a tasques de comunicació, suport tècnic o organització d’esdeveniments. En definitiva, qualsevol aportació, gran o petita, és valuosa i contribueix a que el projecte creixi i aconsegueixi els seus objectius de conservació, educació i participació comunitària.