Arriba la llampuga, símbol que la tardor s’aproxima
Les peixateries dels mercats de Mallorca han tornat a omplir-se aquests dies d’un dels peixos més esperats de l’any: la llampuga (Coryphaena hippurus). L’arribada, aquesta setmana, dels primers exemplars marca cada any l’inici de la temporada de tardor a les illes i mobilitza tant els pescadors com els consumidors, que tenen en aquest peix un autèntic símbol gastronòmic i cultural.
Els primers exemplars capturats el passat dilluns, primer dia hàbil després de l’obertura de la veda, ja varen arribar ahir a les parades dels mercats. A Sóller, per exemple, la llampuga es va vendre ràpidament a un preu de 20 euros el quilo, tres euros més que l’any anterior, gràcies al bon tallatge dels primers exemplars. Tot el peix que hi arribà es va esgotar en poques hores.
Tradició illenca
La llampuga és un peix pelàgic oceànic, migrador i de creixement ràpid que visita les costes de la Mediterrània occidental entre finals d’agost i finals de novembre. La dita popular ja ho recorda: “la llampuga llampega”, en referència al fet que el seu pas coincideix amb les primeres tempestes de final d’estiu.
Tot i que en aigües tropicals pot arribar als dos metres i pesar més de trenta quilos, a les Illes Balears se sol pescar quan fa entre 30 centímetres i un metre de llargària i rarament supera els 15 quilos. La seva presència en aigües illenques és estacional: arriba en bancs nombrosos cercant ombra i aliment davall objectes flotants, hàbit que els pescadors aprofiten des de fa segles.
Els capcers: tècnica i cultura
La pesca de la llampuga a Mallorca té una tècnica pròpia i singular: els capcers, feixos de branques de palmera, mata o fasser que es col·loquen a la mar per generar ombra i atraure els bancs de peixos. Els capcers es distribueixen en tres torns (de fora, d’enmig i de terra) per sorteig entre les confraries, i sota ells les llampugues troben protecció i aliment.
Un cop concentrades, les embarcacions utilitzen arts tradicionals com la xarxa llampuguera, que encercla el banc al voltant del capser, o bé tècniques més modernes com les xarxes d’encerclament o els palangres de superfície. La tradició de pescar llampugues amb aquest sistema es documenta des del segle XIV.
Colors daurats
El nom de llampuga prové del llatí lampuca, derivat de lampas (llum o llàntia), en clara al·lusió als seus colors brillants: dors blau argentat amb taques fosques, ventre groc llimona i pigues blavoses. Quan és viva, la llampuga té una coloració espectacular que s’esvaeix ràpidament en morir.
La seva carn, ferma però tendra, és molt apreciada tant per la seva versatilitat culinària com pels seus valors nutricionals. Es tracta d’un peix blau ric en greixos insaturats, àcids grassos omega-3, vitamines (A, D, E i B12) i minerals. Les seves proteïnes tenen un alt valor biològic, comparables a les de la carn o els ous.
De temporada
Si hi ha un plat que simbolitza la tardor mallorquina és la llampuga amb pebres. Fregida i acompanyada de pebres vermells, és la recepta més popular i present tant a les llars com als restaurants durant els mesos de setembre, octubre i novembre. Però la seva carn permet també altres elaboracions: a la planxa, al forn, bullida o en sopes i brous.
Cada any, la Fira de la Llampuga de Cala Rajada dona encara més rellevància a aquest peix de temporada amb demostracions culinàries i degustacions que atreuen centenars de visitants.