L’Ovella Eivissenca: la lluita per salvar un patrimoni viu
Quan pensem en Eivissa, el primer que ens ve al cap és la seva imatge més coneguda: platges paradisíaques, discoteques internacionals i un turisme que no s’atura ni de dia ni de nit. Però, darrere aquesta postal contemporània, hi ha una illa que durant segles va viure de la terra i del camp, amb una pagesia resilient que va crear i conservar un patrimoni biològic únic. Entre els testimonis vius d’aquella Eivissa rural trobem l’Ovella Eivissenca, una raça autòctona que ha estat present a les cases pageses des de temps immemorials i que, avui, lluita per sobreviure.
Aquesta ovella no només era font de carn i llet per a les famílies, sinó que representava una peça clau de la seva autosuficiència i del sistema d’economia circular que caracteritzava les finques tradicionals. La seva presència assegurava la diversitat de la dieta i contribuïa a l’equilibri ecològic dels camps. No obstant això, el segle XX va marcar un punt d’inflexió amb l’arribada de races foranes més productives que van arraconar progressivament el bestiar local.
Avui, l’Ovella Eivissenca es troba en greu perill d’extinció. El canvi de model econòmic, la reducció del sector primari i la manca de relleu generacional han posat la raça al límit. Però, malgrat les dificultats, encara hi ha ramaders, investigadors i institucions que s’esforcen per conservar aquest patrimoni genètic i cultural. La seva lluita és també la lluita per mantenir viva una part de la identitat eivissenca, sovint eclipsada per l’ombra del turisme massiu.
Segons el Programa de Cria oficial, aprovat el 2019 i actualitzat el 2023, l’Ovella Eivissenca té un origen comú amb altres races mediterrànies occidentals, però presenta unes característiques úniques:
- Rusticitat i resistència a malalties.
- Animals de mida mitjana, de perfil convex i proporcions allargades.
- Pes mitjà de 45-55 kg en femelles i 58-78 kg en mascles.
- Capa blanca predominant, amb presència minoritària de negres i clapats.
- Llana de doble estrat: un de gruixut i llarg, i un altre de fi i curt
Un cens alarmant
El cens actual reflecteix una situació crítica: menys de 250 reproductors distribuïts en una vintena d’explotacions, moltes d’elles de caràcter familiar i sense dedicació ramadera exclusiva.
La demanda local de la seva carn i de la llana artesanal existeix, però la pressió del sector serveis i la manca de relleu generacional han convertit la seva explotació en una activitat gairebé testimonial.
Pla de cria
La gestió de l’Ovella Eivissenca no es limita al manteniment dels ramats. Des de 2004, la raça compta amb un programa de cria específic que té com a objectiu principal la conservació de la diversitat genètica i la rusticitat dels animals.
El pla es basa en quatre eixos:
- Control genealògic i de filiacions: tots els animals inscrits al Llibre Genealògic han de ser identificats i genotips per garantir-ne la puresa i evitar errors en la filiació.
- Avaluació genètica: cada any es calcula el coeficient de consanguinitat i el coeficient de conservació genètica dels reproductors, amb l’objectiu de seleccionar aquells individus que aportin més diversitat i representativitat.
- Planificació d’aparellaments: gràcies al càlcul del coeficient de condescendència, es dissenya una matriu que indica quines unions són més recomanables per reduir la consanguinitat i preservar la variabilitat.
- Conservació ex situ: extracció periòdica de semen i mostres d’ADN que s’emmagatzemen al Banc de Germoplasma de les Illes Balears i al Banc Nacional, per garantir la possibilitat de reconstituir la raça en cas d’emergència.
L’informe de 2024 mostra que el programa ha aconseguit frenar la davallada del cens i estabilitzar la consanguinitat. A més, s’ha detectat una correcció positiva en els coeficients de conservació genètica dels animals nascuts els últims anys, gràcies a un millor control de filiacions. Un element clau és la selecció dels sementals a conservar al banc de germoplasma, prioritzant aquells amb major diversitat i representativitat genètica. Aquest treball és fonamental per assegurar la viabilitat de la raça en el futur.
Reptes de futur
L’Ovella Eivissenca no només és ramaderia: és cultura, paisatge i identitat de l’illa. Manté viu un ecosistema tradicional que equilibra el medi, aporta productes diferenciats de qualitat i connecta l’Eivissa turística amb la seva memòria pagesa. La seva supervivència passa per tres eixos claus que són el reconeixement social i institucional, Impuls econòmic per part d’ajudes públiques i valorització gastronòmica i Continuïtat científica en els programes de conservació i millora genètica.