Gabriel Vicens: “Sempre hem ignorat els boscs de l’interior de Mallorca”

El biòleg, professor i naturalista, Biel Vicens, acaba de publicar el seu darrer llibre titulat “Boscs a l’interior de Mallorca, natura i cultura”, la primera publicació sobre espais naturals, aprofitaments tradicionals i cultura en l’àmbit del Pla de Mallorca. El llibre, editat per Documenta Balear (Menjavents), serà presentat en societat el dimats, 16 de setembre, a pes 16:30 hores a Ca n’Alcover, de Palma, en un acte en el que hi intervendrà el propi autor i el geògraf i escriptor del Pla de Mallorca, Climent Picornell.

Pregunta.- Què et va empènyer a escriure un llibre sobre els boscs al Pla?

Resposta.- Fa uns anys vaig escriure dos llibres de guies botàniques de la Serra de Tramuntana. Un dia, explicant la importància d’aquells boscs, que és evident, me’n vaig adonar que ignoràvem els boscs i les garrigues de l’interior de Mallorca, sobretot al Pla. Mai havien tingut protagonisme, però en realitat han estat molt importants al llarg de la història i encara avui tenen funcions essencials. Això em va motivar molt a investigar.

P.- Per què creus que han estat ignorats?

R.- Per dues raons: primer, perquè Mallorca té zones emblemàtiques indiscutibles com la Serra de Tramuntana o els ecosistemes costaners, i això eclipsa altres espais. I segon, perquè el Pla de Mallorca ha estat sempre un territori agrícola i ramader. Això ha fet que aquests ecosistemes forestals no tenguessin el mateix reconeixement, tot i que són molt més freqüents del que pensam. Formen un mosaic molt ric.

P.- Quines diferències hi ha entre aquests boscs del Pla i els de la Serra o de Llevant?

R.- La vegetació és semblant: alzinars, garrigues i pinar. Però hi ha particularitats. Per exemple, els alzinars del Pla han estat molt explotats per la ramaderia: quasi tots estan tancats amb paret seca i s’hi feia pastura de porcs. Alguns pobles tenen més presència de garriga o de pinar, d’altres d’alzinar. Aquesta variació mai s’havia estudiat a fons fins ara.

P.- Quines funcions ecològiques consideres més importants?

R.- Els boscs tenen moltes funcions ecosistèmiques. Avui sabem clarament que són essencials: filtren i reserven l’aigua, afavoreixen la pol·linització, serveixen de refugi per a moltes espècies, mitiguen el canvi climàtic i eviten l’erosió. Aquests beneficis són fonamentals també dins el paisatge agrari actual.

P.- En el llibre parles de més de 60 espècies i de molts usos tradicionals. Quins t’han sorprès més?

R.- El més interessant és la varietat d’usos. Moltes plantes han servit d’aliment, les arboçes, els aranyons, els pol·lits… sobretot en temps d’escassetat. També per al bestiar: els carrasques eren la pastura dels cavalls, les mates per als porcs… Altres usos eren per fer graneres, coixins, perfums, olis, o fins i tot en rituals amb plantes com la sempreviva. Aquest patrimoni cultural és immens i en bona part oblidat.

Abans les plantes eren un recurs quotidià”

P.- Per què creus que s’ha perdut aquest coneixement popular?

R.- Perquè abans les plantes eren un recurs quotidià i el coneixement es transmetia de generació en generació. Però això es va interrompre sobretot a partir dels anys 60, per dues causes: l’arribada massiva del petroli i la indústria química, que van substituir molts usos tradicionals. Avui molta gent jove ja no coneix aquests usos.

P.- Creus que encara es pot recuperar?

R.- Sí, sempre serà parcial, però no hauríem de deixar perdre aquest patrimoni cultural i lingüístic. Els noms, els usos, les històries associades a les plantes ens identifiquen com a poble. Per això en el llibre hem dedicat molta atenció a la fitonímia.

Cada nom explica una relació entre la planta i la comunitat”

P.- Per què és tan important conservar els noms de les plantes?

R.- Perquè els noms populars es perden. té un significat, explica una relació entre la planta i la comunitat. Per exemple, una mateixa planta pot tenir molts noms segons el poble: xuclamel, mareseua, rotaboc… Tot això és patrimoni lingüístic i cultural. Si es perd, perdem una part de la nostra identitat. També n’hi ha d’altres com per exemple el romaní que el seu nom no varia en cap lloc dels països catalans.

P.- Hi ha algun nom que t’hagi resultat especialment revelador?

R.- Sí, n’hi ha molts. El cas del “matapoll”, per exemple: servia com a repel·lent de paràsits i també per a pescar, ja que s’emprava la seva pasta dins l’aigua per atordir els peixos. Això fins i tot tenia un nom propi: “matapollar”. Són coneixements que avui semblen exòtics, però que teníem a tocar de casa. Això per exemple, quan la gent mira un documental d’una tribu i veu que s’utilitza una tècnica de pesca així no és conscient que aquí també es feien servir les plantes per coses així.

P.- En ple segle XXI i amb el canvi climàtic, quin paper poden jugar aquests boscs?

R.- Un paper clau. Els boscs capturen CO₂, protegeixen el sòl fèrtil, eviten l’erosió i milloren la infiltració de l’aigua. Formen part d’un mosaic agroforestal que no vol dir cobrir-ho tot de bosc ni molt menys, sinó integrar natura i agricultura. Això és molt beneficiós per a la pagesia i per a la societat en general.

Aquests boscs pateixen degradació i manca de gestió”

P.- Quines propostes de gestió agroforestal creus que s’haurien de prioritzar?

R.- Hauríem de donar més atenció al Pla. Les normatives i els espais protegits s’han centrat sobretot en zones emblemàtiques, i el Pla ha quedat oblidat. Aquests boscs pateixen degradació i manca de gestió. Els ajuntaments haurien de mirar més enllà de les zones urbanes i tenir en compte la part rural, que és la major part del territori municipal, no dic que sigui tot culpa dels ajuntaments perquè tenen els recursos limitats però si de les administracions.

P.- Què esperes que s’enduguin els lectors després de llegir aquest llibre?

R.- Que quan surtin a passejar pel Pla puguin reconèixer la vegetació i valorar-la. Si coneixes una cosa, li dones valor. El llibre és una introducció que obre un camp d’estudi i de sensibilització que fins ara no s’havia fet al Pla.

P.- Tens cap altre projecte en marxa?

R.- Ara mateix no, tenc moltes idees. M’agradaria aprofundir més en la fitonímia i en els usos tradicionals de les plantes, sobretot en la seva relació amb la societat. És un camp riquíssim que encara es pot explorar molt més.