Rememorant els 90 anys de la història de La Unió Esportiva Poblense (XVI)
Xisco Serra i la seva etapa a la presidència del club
Com vàrem comentar a l’anterior capítol, amb l’accés de Francesc Serra Cladera a la presidència del Poblense, la temporada 1989-90, començava una nova etapa dins la història del club blaugrana. Una etapa que es significaria per una gestió encaminada, en primer lloc, a sanejar la situació econòmica del club, i traçar una línia de treball basada en la modèstia, però procurant mantenir l’equip esportivament com un dels punters del futbol balear.
Una política i una línia de treball que Serra i els seus companys de directiva varen mantenir amb més que notable èxit dins tots els aspectes, fins a la mort de Serra, el 22 de novembre de 1998, a l’edat de 50 anys, una dècada després d’aquell 12 de juliol de 1982, que Xisco Serra tingues la valentia de fer-se càrrec del club com a president de la junta gestora que es va constituir al final de l’assemblea que Pep Alorda i la seva directiva presentessin la seva dimissió.
Serra, es feia càrrec del Poblense com a president del club, després que l’equip, entrenat per Luís Cela baix la presidència de Jaume Fiol, descendís de Segona B a Tercera Divisió al final de la temporada 1988-89. Per tant, és clar que aleshores, el club pobler travessava una situació més aviat delicada i poc il·lusionant, que era necessari revertir en tots els sentits. I en aquest aspecte fou clau el caràcter ferm i emprenedor d’una persona com Xisco Serra, que ja havia demostrat la seva vàlua com empresari.
Al davant del club, Serra va dur a terme una tasca que es va caracteritzar, com ja s’ha dit, sobretot per la coherència i per l’exercici d’una gestió seriosa i responsable, que va permetre que el club afrontés una llarga etapa de nou anys sense els problemes propis d’una entitat esportiva modesta, però, al mateix temps, marcada per un brillant historial esportiu dins el panorama futbolístic balear i fins i tot nacional.
El sanejament de la malmesa economia del club, tornà a situar el primer equip entre els punters de la Tercera Divisió Balear. Fins al punt de diputar sota el mandat de Serra tres lliguetes d’ascens a Segona B, així com fer del Poblense un club model pel que fa a l’organització i seriositat, tant en el pla esportiu com social.
Una de les seves debilitats, a la que Serra hi dedicava tot el seu esment era la conservació en molt bon estat de les instal·lacions del recinte de l’estadi municipal, i de manera especial, la seva gespa natural.
L’exemplar i impecable estat de les instal·lacions esportives, va possibilitar que l’estadi municipal acollís com escenari la celebració d’uns quants partits de futbol internacional disputats per equips inferiors de la Selecció Espanyola.
En el seu càrrec de directiu amb la directiva de Pep Alorda, Serra era el responsable de la secció de futbol base de l’entitat, que va seguir potenciant des de la presidència, fent que els equips filials del Poblense es destaquessin com a punters dins les seves respectives competicions, arribant a crear un equip filial a les categories regionals, que de la mà de Chango Díaz va aconseguir tres ascensos consecutius.
La seva especial atenció a la pedrera, quedava reforçada per la presència d’entrenadors qualificats, com Miqul Crespí, Martí Munar, Chango Díaz, Andreu Mir o Pep Alomar, com a coordinador.
La creació de l’Escolta de futbol de la U.D. Poblense’, va ser una altra iniciativa de Serra, amb la intenció que els més petits aficionats al futbol s’exercitessin a les fases d’iniciació i formació. Així mateix, va recolzar i impulsar la idea exposada per Nico López, Martí Gost i Cinto Soberats d’organitzar un Campus de Futbol, que va obtenir un gran èxit dins i fora de sa Pobla, i que encara té continuació, batiat com a «Memorial Xisco Serra» en el seu honor i record.
Per tot el que hem comentat, i sobretot pels seus valors com a persona, la mort de Xisco Serra, a més de deixar un gran buit familiar i empresarial, també deixà orfe l’entitat blaugrana poblera, per la qual sempre va professar una gran estima i entregada dedicació.
Per tot el que hem dit, i altres coses bones que, segur, hem deixat de comentar, la mort de Frances Serra Cladera aquell 22 de novembre de 1998, va commocionar a sa Pobla en general i a l’extensa i fidel afició del Poblense i el futbol pobler en particular, com queda reflectit als retalls de premsa que acompanyen aquest reportatge.