Xavier Moratinos: “S’han perdut moltes baules de coneixement; és fonamental transmetre i conservar el saber sobre les varietats locals”

Xavier Moratinos és un productor de blat amb més de 25 anys d’experiència en l’agricultura ecològica i la conservació de varietats locals. Tot i no provenir d’una família pagesa, es va implicar en el cultiu del blat interessat per l’agroecologia i la preservació del patrimoni agrícola de l’illa. La seva producció principal és la varietat de blat xeixa, adaptada al clima i al sòl locals, de la qual elabora farina integral i morena

Pregunta.- Com vas començar amb la producció de blat?

Resposta.- Els meus pares no eren pagesos, però tenien un plegat de terres. Quan es varen fer grans, jo vaig començar a cuidar una mica aquells camps. Sempre m’havia interessat l’agroecologia, i al final m’hi vaig anar implicant més fins que ja fa uns 25 anys que em dedico a sembrar blat. Al principi ho feia més com un hobby, perquè comercialitzar era complicat, però amb el temps vaig anar consolidant la feina.

P.- Quines varietats de blat cultives?

R.- Vaig provar el blat mort, però no em va convèncer perquè era molt heterogeni i costava de gestionar. En canvi, vaig recuperar una varietat antiga, la barba, que havia mantingut tota la vida un pagès de la zona. Aquesta la vaig sembrant, però sobretot per conservar-la com a llavor. El que cultivo de manera regular és blat xeixa, que és del qual faig la farina.

La xeixa és un blat molt ben adaptat al nostre sòl i clima. Respon bé tant en anys secs com en anys plujosos”

P.- Has notat canvis importants en la producció al llarg dels anys?

R.- Sí. La xeixa és un blat molt ben adaptat al nostre sòl i clima. Respon bé tant en anys secs com en anys plujosos. Per exemple, fa dos anys, quan la temporada al Pla va ser catastròfica, la xeixa va donar millor resultat que el blat convencional, encara que la collita fos només un 50% de la normal.

P.- Com creus que afectarà el canvi climàtic al cultiu del blat?

R.- El canvi climàtic encara s’ha d’acabar de veure com es manifesta, però el que ja és ben tangible és que la temperatura del mar va pujant, i això té conseqüències directes. A més calor, més inestabilitat i més fenòmens extrems: pedregades, pluges molt fortes en poc temps o sequeres més llargues i intenses. Tots aquests canvis afecten directament els conreus, perquè poden malmetre la producció d’un any sencer.

En aquest sentit, les varietats locals com la xeixa tenen una adaptació natural al nostre clima i al nostre sòl, i això els dóna un cert avantatge respecte de varietats modernes més exigents. Responen millor a anys secs o irregulars, però això no vol dir que estiguin exemptes de problemes. El repte serà mantenir aquesta resiliència i, alhora, adaptar les pràctiques agràries per minimitzar els riscos que venen amb uns fenòmens cada vegada més extrems i difícils de preveure.

El més important és començar amb una bona preparació de la terra”

P.- Quines tècniques utilitzes per al cultiu?

R.- El més important és començar amb una bona preparació de la terra, perquè a Mallorca plou poc i la competència de les herbes pot afectar molt el desenvolupament del blat. Una de les pràctiques que faig és sembrar una “plaguda” a finals d’estiu, a l’agost o setembre, quan cauen les primeres pluges. Quan surt aquesta primera vegetació, la passo i netej el camp. Així, quan sembres el blat, ja no ha de competir amb les males herbes que haurien crescut de manera espontània.

També faig rotacions amb lleguminoses. Les deix créixer i, quan estan florides, les incorpor a la terra perquè aportin nitrogen i millorin la fertilitat del sòl. És una manera de descansar la finca un any i alhora regenerar-la de manera natural.

Pel que fa a l’adob, no faig servir fems orgànics de fora. Prefereixo aprofitar la pròpia palla del blat: la deix i després la incorpor a la terra. D’aquesta manera contribueix a generar matèria orgànica, que és la base de qualsevol agricultura ecològica. En resum, la idea és mantenir el sòl viu, equilibrat i capaç de sostenir el cultiu sense dependre de productes externs.

Fer la farina és un procés laboriós: netejar les llavors, separar impureses i moldre amb molí de pedra per obtenir farina”

P.- I el procés de fer la farina, com és?

R.- És un procés laboriós i que requereix molta cura. El primer pas és netejar el gra d’impureses i separar-lo d’altres llavors que poden haver crescut barrejades al camp. Aquesta tasca és feixuga i costosa, perquè s’ha de fer amb molta precisió. Afortunadament, darrerament l’Associació de Varietats Locals ha posat en marxa un projecte amb una màquina classificadora que facilita molt aquesta feina, tot i que encara cal revisar-ho bé.

Un cop el blat està net, el pas següent és la mòlta. En el meu cas, faig servir un molí de pedra, que conserva millor les propietats del gra i en respecta el sabor i l’aroma. El resultat és farina integral i farina morena —que no és blanca refinada—, pensada per mantenir la qualitat nutricional i la personalitat de la xeixa. És un procés que pot semblar senzill, però que té molta importància perquè en depèn la qualitat final del producte i la seva autenticitat.

P.- Creus que la gent sap valorar aquests productes i la feina dels productors?

R.- Cada vegada més, però encara hi ha feina a fer. S’ha de trobar un equilibri: d’una banda, mantenir uns preus justos per al productor i, de l’altra, fer que els productes siguin assequibles perquè tothom hi pugui accedir.

P.- Quins objectius tens de cara al futur?

R.- No vull créixer molt, sinó mantenir el que faig. El meu interès és conservar les varietats locals i transmetre el coneixement. No basta tenir un banc de germoplasma; la gent ha de consumir i conèixer aquests blats, saber com es fan servir per fer pa, quins plats formen part de la nostra cultura. És important que aquesta cadena de coneixements no es trenqui, perquè ja hem perdut molta informació.

Jo el que veig és que s’han perdut moltes “baules” de coneixement, és a dir, molts dels coneixements pràctics que es transmetien de generació en generació s’han anat perdent. Aquestes baules abans es passaven entre pagesos i agricultors, però avui moltes s’han trencat. Tot i que jo sóc només un aficionat, intento recollir i explicar tot el que puc.

Hi ha informació i experiència que encara es pot conservar, i hem de partir d’aquí per continuar endavant. Malauradament, amb el turisme i els canvis en l’agricultura moderna, molta informació s’ha perdut definitivament i no es podrà recuperar. Per això és fonamental transmetre el que encara queda, mantenir el coneixement de les varietats locals i conscienciar la gent sobre la importància de conservar-lo.