El Govern demana a Madrid que les serps introduïdes siguin considerades espècies exòtiques
El Govern Balear ha demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que ampliï la catalogació de les serps introduïdes com a espècies exòtiques invasores a tot l’arxipèlag. L’objectiu és reforçar tècnicament i jurídicament les actuacions de control que ja es duen a terme a Mallorca, de manera que aquestes puguin integrar-se en els plans estatals de control i erradicació, com ja passa a Eivissa i Formentera.
La proposta planteja que totes les serps introduïdes de la família dels colúbrids siguin considerades invasores a totes les illes, excepte les espècies autòctones ja reconegudes: la serp de garriga i la d’aigua, a Mallorca i Menorca, i la serp blanca, a Menorca.
Actualment, el Reial decret 630/2013 només preveu aquesta catalogació per a Eivissa i Formentera, on les serps invasores van arribar a principis de segle a través d’importacions d’oliveres i altres arbres ornamentals. Des de llavors, han provocat un fort impacte sobre la fauna local, especialment sobre la sargantana pitiüsa, una espècie endèmica i vulnerable.
També a Mallorca
A Mallorca, encara que la densitat d’exemplars és menor, s’ha detectat un augment de la presència d’espècies com la serp de ferradura, la serp blanca, la serp verda i la serp verda i groga. Aquestes poden afectar la fauna autòctona, com la sargantana balear, el ferreret o la noneta. Davant aquesta situació, la Conselleria ha instal·lat 375 trampes a zones d’especial valor natural i als illots per reforçar el control.
El Ministeri ha obert el període de consulta pública prèvia sobre el projecte d’Ordre Ministerial que modificarà el Catàleg, que finalitzarà el 20 d’octubre. Després s’iniciarà el procés d’informació pública abans de l’aprovació definitiva.
La lluita
La lluita contra les serps invasores forma part d’una estratègia integral del Govern que combina el control dels ofidis amb mesures de conservació de les sargantanes. En aquest marc, s’han destinat 2,5 milions d’euros a Eivissa i Formentera, gairebé el triple que en el període 2020-2023. Aquesta inversió ha permès instal·lar més de 2.600 gàbies, incrementar el personal tècnic i crear 18 reserves urbanes de sargantana pitiüsa. També s’ha impulsat un projecte conjunt amb la Fundació Barcelona Zoo per garantir la conservació d’aquestes espècies en captivitat i s’han planificat refugis segurs per a futures reintroduccions.
Per primera vegada, part de les trampes romandran actives durant tot l’any, tant a les illes principals com als illots. A més, s’han reforçat les prospeccions amb una embarcació pròpia de la Conselleria i s’han instal·lat més de 160 trampes de captura a les Pitiüses i a Mallorca.