Bernat Montserrat: “El maneig holístic del ramat fa que les cobertes vegetals siguin millors”

En Bernat Monserrat és un jove pagès ecològic de Felanitx dedicat al cultiu de raïm i a la producció de carn de vedella. Aquesta combinació l’ha duit a aplicar el maneig holístic amb el seu ramat mentre coordina el treball a les vinyes.

P.- Com va començar en l’ofici?

R.- Vaig començar en el món de la vinya. Mon pare també tenia vaques. Al principi, per jo era gairebé un hobby: estudiava Geografia i, tot i que m’agradava, no m’imaginava dedicant-m’hi professionalment. Sempre havia tingut interès per la terra i ja havia participat en alguna verema. Finalment, vaig decidir apostar per la vinya: vaig començar amb una hectàrea i, a poc a poc, vaig anar assumint el relleu de mon pare, incorporant una altra hectàrea de vinya.

P.- Fa quants anys que s’hi dedica?

R.- Amb la vinya vaig començar fa uns 12 anys i amb la pastura de vaques en fa 9.

P.- Quines varietats de raïm produeix?

R.- A les vinyes tenc sembrat Callet, Mantonegro i Fogoneu, principalment el venc altres productors per fer vi.

P.- Com gestiona les vaques?

R.- Vaig començar exclusivament amb venda directa; ara també ho altern amb Terra Nostra, que em compren uns quants animals cada any.

P.- Com es compagina la vinya amb la pastura de vaques?

R.- Són dos negocis que no es solapen gaire. Quan acab la verema començ a sembrar, i després per Nadal comença la poda. Amb les vaques hi vaig sovint i hi estic a sobre, però no hi ha cap jornada intensiva de feina.

P.- Quants animals cria?

R.- És un ramat petit. Tenc quatre mares i els vedells els engreix durant dos anys. Això fa que se solapin dues ventrades i que tengui un ramat d’uns 13–14 animals.

P.- Com ha evolucionat des dels seus inicis?

R.- Han passat els anys i la principal diferència és que ara tenc dos infants. Amb el temps aprens a organitzar-te millor i l’ofici t’ensenya coses a mesura que passa. Amb el temps també vaig començar a fer maneig holístic amb les vaques, i és una cosa que m’ha ajudat molt per optimitzar pastures i optimitzar les feines.

P.- En què consisteix el maneig holístic?

R.- És una manera de gestionar el bestiar i les pastures tenint en compte el cicle natural de recuperació del sòl. En lloc de mantenir les vaques sempre al mateix lloc, es practica un sistema de pastura rotacional: els animals passen per una parcel·la durant un període curt i després se’n retiren perquè aquella zona pugui recuperar-se.

Aquest temps de descans varia segons l’època de l’any: a la tardor i a l’hivern sol ser d’uns 90 dies, mentre que a la primavera és d’uns 60, perquè el creixement de l’herba és més ràpid. D’aquesta manera, s’arriba a l’estiu amb més pastura disponible i es redueix la necessitat de suplementar amb farratge extern.

El sistema permet millorar la cobertura vegetal, afavorir la biodiversitat i evitar l’erosió. A més, ajuda a optimitzar recursos, reduint despeses i aprofitant millor l’aliment que produeix la finca, fet que contribueix a la sostenibilitat econòmica i ambiental de l’explotació. Intent també no comprar gaire farratge. Tenc unes 40 quarterades i, habitualment, m’abasten. Només algun any excepcional he hagut de suplementar més.

P.- Des de quan ho fa així? Com ho feia abans?

R.- Fa 4 anys. Abans tot era més intuïtiu: sembrar, segar i comprar farratge quan feia falta. Després vaig entendre que era molt més eficient gestionar la pastura de manera planificada. Quan vas a cegues, apures molt unes tanques, d’altres les reserves totalment, i això provoca que no tenguis la mateixa eficiència.

P.- Quines són les principals millores que ha notat?

R.- Les cobertes vegetals ara són bastant millors, són més denses i maduren millor. Tenc certes tanques que són de pastura natural i, amb el fet que no s’exploten tant, notes una successió ecològica. I també que, si tens aquesta cura, produeixes més menjar.

P.- Com veu el futur de la pagesia?

R.- Pens que, mentre altres activitats no agrícoles no ens mengin, anirà bé. Si mentrestant es fa aquest tipus d’agricultura ecològica, el futur està assegurat. Hi ha un gruix de consumidors conscienciats que valoren el producte local i de qualitat.

El que em preocupa són les terres: la majoria que gestion són arrendades, i si comencen a sortir opcions més goloses per als propietaris, això fa fer por.

P.- S’ha trobat amb dificultats per arrendar terres?

R.- A la meva zona no hi ha gaire pressió de construcció i l’activitat agrícola es manté, però tenc companys que han tengut problemes per trobar terres o que els hi “prenen”.
Una altra cosa que també passa amb el maneig holístic és que hi ha propietaris que, si veuen el camp amb herba alta a l’hivern, pensen que està deixat, quan en realitat és un procés natural de recuperació del sòl.

P.- Ha pensat ampliar la línia de negoci?

R.- De moment tenc el temps bastant just. No diré que no ho hagi pensat, però ara per ara em centr en trobar més terres per arrendar i fer pastura.

P.- Ha pensat introduir altres pràctiques ecològiques?

R.- Sí. Una cosa que trob urgent és el Keyline: una tècnica de maneig de l’aigua per evitar erosió i aprofitar millor la pluja. Consisteix a crear solcs o basses que retinguin i infiltrin l’aigua dins la finca, de manera que no s’endugui terra ni faci mal a les tanques. Això ajuda sobretot quan hi ha tempestes fortes.

P.- Quin consell donaria a algú que volgués dedicar-s’hi?

R.- Formar-se, per començar. Hi ha cursos molt útils a APAEMA que a mi m’han ajudat molt, i també ajuda parlar amb altres pagesos. Aprens molt, t’obre la ment i et permet veure com optimitzar recursos.