Venc del cementeri amb una bona notícia

Com a bon dia de Tots Sants, venc del cementeri. Ha fet un dia assolellat i de temperatura suau, la qual cosa ha convidat a fer la passejada fins als cementeris i ha enaltit l’ornamentació excel·lent que moltes famílies havien preparat durant els darrers dies sobre les sepultures dels seus familiars, cossiols d’estranys i rams de flors, sobretot.

Fetes les visites de rigor, un sempre s’entreté a fer una volta per un paratge que ja és prou familiar i amb el qual hi ha una relació d’amor-odi molt peculiar: m’agrada, però tampoc no m’agrada. Per allà, un conegut ho ha resumit molt bé: Que el puguem visitar moltes vegades, però que estiguem molt de temps a què ens hi duguin.

De forma quasi inconscient, la visita s’allarga perquè un tendeix a fer noves descobertes pel recinte mortuori, apreciar sepultures, escultures, ornamentacions, noves perspectives, canvis que no havia detectat abans. I, per damunt de tot, les fotografies de les làpides. Com més anys un té, més fàcil és localitzar-hi persones conegudes, conciutadans, saludats. Persones que m’havien desaparegut i que resulta que són allà. No us ha passat que durant aquella pausa de la Covid molta gent us va desaparèixer?

Un Facebook?

I mirant tots aquests recordatoris, avui acompanyats de plantoses flors, no deix de pensar que l’amo del Facebook, en Mark Zuckerberg, pogués inspirar-se en un recorregut per un cementeri a l’hora de crear el seu exitós invent, textualment un llibre de cares, i no en un anuari universitari. De fet, el Facebook s’està convertint darrerament en una espècie d’índex de persones que ja no hi són. Jo ja en tenc molts que, o bé no hi són, o bé mai no posen res.

Però veient les notícies d’aquesta setmana estic molt més tranquil. El director d’enginyeria de Google, Ray Kurzweil, acaba de fer un anunci molt interessat que ens farà veure els cementeris amb una cara molt diferent. Ha dit textualment que qui sigui viu d’aquí a cinc anys, podrà viure probablement fins als 500 anys d’edat.

Sí, sí, resulta que la mal anomenada intel·ligència artificial obrarà el miracle, provocarà avanços espectaculars en tecnologia i medicina, i entre 2029 i 2032 la ciència ja permetrà que les persones no envelleixin gens, sinó que, al contrari, rejoveniran i prolongaran la vida humana de manera radical.

Us imagineu? Els cementeris no tendran noves entrades en segles i en el Facebook no hi haurà més cares de coneguts que ja has anat al funeral.

Ara només es tracta d’aguantar aquests cinc anyets bé de salut.