Licors casolans amb fruites de temporada
A partir del llibre de receptes Llibre de vins, licors i per necessaris (1974), de Lluís Ripoll, hem redescobert una manera d’aprofitar les fruites silvestres i de temporada que ofereix el paisatge natural de la Serra de Tramuntana: l’elaboració de licors artesans. Aquests preparats, senzills d’obtenir i amb múltiples combinacions possibles, podrien convertir-se ben aviat en excel·lents companys de la sobretaula. El procediment és accessible: a partir d’alcohol de 75°, es mescla la fruita aixafada amb canyella i es deixa reposar durant quinze dies, tot remenant de tant en tant. Passat aquest temps, només cal rebaixar el licor amb la mateixa quantitat d’aigua i sucre per obtenir la beguda final.
Licor de Murta
La murta (Myrtus communis) és un arbust de fulla sempre verda que presenta flors blanques. Habitualment floreix entre el maig i el juny, i cap a finals de tardor o començaments d’hivern desenvolupa els seus fruits, coneguts com a murtons. Aquests fruits són baies de color blau fosc o negre, aromàtiques i aptes per al consum. És comú a la Serra de Tramuntana, on acostuma a desenvolupar-se en indrets frescals i humits. Es pot trobar tant de manera aïllada prop de marges i cursos d’aigua com agrupada en petits nuclis, coneguts com a murterars.
Licor de Magrada
Amb el nom científic Punica granatum, la magrana és el fruit característic del magraner, un arbre de creixement moderat del qual en consumim principalment les llavors, agrupades en petits compartiments i envoltades d’una polpa sucosa i brillant. La seva textura cruixent i el gust dolç amb tocs àcids la converteixen en un aliment molt apreciat tant per menjar fresca com per incorporar-la a receptes variades.
Aquest fruit és originari de l’antiga Pèrsia (l’actual Iran) i es tracta d’un dels cultius més antics de la humanitat. Des de fa mil·lennis es conrea a països com l’Índia, Afganistan, Rússia, Pakistan o l’Iraq, així com a nombroses regions de la conca mediterrània, on s’ha adaptat perfectament al clima temperar i sec. Al llarg de la història, la magrana ha tingut una forta presència simbòlica i cultural: ha estat associada amb la fertilitat, l’abundància i la vida eterna en civilitzacions com la persa, la grega i la romana.
La magrana és un fruit típicament tardorenc. A les Balears, la seva temporada s’estén de setembre a desembre, moment en què els magraners ofereixen els seus fruits madurs. A més de ser apreciada al mercat local, també s’utilitza en l’elaboració de sucs, melmelades, amanides i fins i tot licors, aprofitant el seu sabor intens i les seves potencials propietats beneficioses per a la salut.
Espinaler
Un dels altres fruits protagonistes de l’elaboració de licor ha estat l’espinaler (Pyracantha coccinea) és un arbust espinós i vigorós, habitual al sud-est d’Europa, que pot arribar fins als quatre metres d’alçada i destaca pel seu fullatge persistent, d’un verd llustrós. A finals de primavera, entre maig i juny, es vesteix de flors blanques agrupades en petits ramells. No obstant això, és a la tardor quan es mostra en tota la seva esplendor: produeix uns fruits diminuts, rodons i d’un color entre el taronja i el roig suau, que romanen a la planta fins ben entrat l’hivern i serveixen de menjar a nombroses aus.
Malgrat el seu aspecte delicat, es tracta d’una planta rústica i agraïda, capaç de suportar fortes gelades i poc exigent quant al tipus de sòl, sempre que estiga ben drenat. Tolera bé l’exposició combinada de sol i ombra i tan sols necessita regs moderats. A finals d’hivern requereix una lleu poda de manteniment, i cada quatre o cinc anys és recomanable una intervenció més decidida per rejovenir-la.
També Limoncello
Un dels licors més coneguts per la gran majoria és el limoncello, tradicional originari del sud d’Itàlia, especialment de la regió de la Campània i zones properes com la costa Amalfitana i l’illa de Capri. En aquest cas s’’elabora principalment a partir de la maceració de les pells de la llimona llimona.
Altres receptes
El llibre, redactat amb el llenguatge col·loquial propi de l’època, reuneix nombroses receptes de licors i cremes que es poden preparar al llarg de l’any; la nostra és tan sols una petita mostra de temporada tardorenca. Entre les fórmules més destacades hi trobam cremes de flor de taronger, de xocolata, de cafè i d’un ventall ampli de fruites.
L’obra també inclou els anomenats Per Necessaris, remeis casolans que avui ens semblarien insòlits, i que probablement farien arrufar el nas a més d’un. Alguns exemples són un suposat remei contra el mal de cap, a base de bullir aigua amb malves, verdagoles i plantatge per després barrejar-ho amb vi blanc; fórmules per aturar el vòmit i la diarrea; o fins i tot un tractament per combatre la ressaca, que segons Ripoll consistia a mesclar vi amb flor de blat.
Aquestes receptes, curioses i sovint extravagants, ens permeten conèixer de prop la saviesa popular d’un temps en què la farmaciola domèstica i la imaginació anaven de la mà.