El Ministeri confina les gallines de 14 municipis balears dins corrals i gàbies pel risc de la grip aviària
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació aplicarà a partir del proper dilluns, 10 de novembre, noves mesures de reforç per prevenir la propagació del virus de la influença aviària. La decisió arriba després de constatar-se un augment del risc a escala europea, especialment a causa de la proliferació de casos en aus silvestres, dels moviments migratoris i del descens de les temperatures.
A les Illes Balears, la resolució afecta 14 municipis, dividits entre zones d’especial risc —Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia— i zones d’especial vigilància —Felanitx, Campos, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal i ses Salines. En aquests municipis les gallines hauran d’estar dins corrals o gàbies, sense possibilitat de contacte amb altres aus potencialment transmissores.
Restriccions principals
Entre les mesures adoptades, destaca el confinament de les aus de corral en aquestes zones, així com diverses prohibicions:
- Es prohibeix la cria conjunta d’ànneres i galls o altres aus de corral.
- No es podran criar aus de corral a l’aire lliure, llevat que es garanteixi la protecció mitjançant teles o dispositius que impedeixin el contacte amb aus silvestres.
- L’aigua per a les aus no podrà provenir de dipòsits accessibles a aus salvatges, tret que hagi estat tractada per eliminar possibles virus.
- Queda prohibida la presència d’aus de corral o aus captives en certàmens ramaders, fires, mostres, exhibicions o celebracions culturals.
El Ministeri recorda que, fora d’aquestes zones, s’han d’extremar les mesures de bioseguretat a totes les explotacions avícoles i comunicar qualsevol sospita de malaltia als serveis veterinaris oficials. Tot i això, no es descarta ampliar les restriccions a tot el territori en funció de l’evolució epidemiològica.
Mercats i certàmens ramaders
Pel que fa als mercats setmanals, es permetrà continuar l’activitat en aquells que venguin aus per a l’autoconsum i no concentrin animals de diferents explotacions o municipis. En canvi, aquests mercats quedaran suspesos a les zones d’especial risc i vigilància si s’hi agrupen aus de procedències diverses.
Els certàmens ramaders també quedaran prohibits en aquests municipis. A la resta, els organitzadors podran sol·licitar una autorització prèvia amb un mínim de 30 dies d’antelació, i la Direcció General valorarà cada cas segons el risc.
L’Ordre ministerial APA/2442/2006, que ara s’ha reactivat, estableix la prohibició general de criar aus de corral a l’exterior en zones de risc, però a les Balears es permetrà de forma excepcional sempre que el menjar i la beguda es facilitin en espais protegits i els dipòsits d’aigua estiguin degudament coberts.
Les unitats veterinàries locals reforçaran les visites a explotacions comercials per comprovar el compliment de les mesures i informar els productors sobre la detecció precoç de signes de la malaltia. Entre aquests, s’inclouen la caiguda del consum de pinso o aigua, la mortalitat inusual o la disminució de la posta d’ous.
Situació actual i missatge de tranquil·litat
El director general Fernando Fernández ha recordat que el 2024 no es va detectar cap focus de grip aviària a Espanya, però que enguany ja se n’han confirmat 14 en aviram i 69 en aus silvestres, fet que qualifica de “molt preocupant i crític”.
Tot i això, Fernández ha volgut transmetre un missatge de calma: “Continuam aplicant els programes de vigilància activa i passiva. Fins ara, totes les mostres recollides a les Illes Balears han donat resultat negatiu, i mantenim un control constant sobre les poblacions d’aus silvestres i les explotacions avícoles.”
El responsable ha subratllat que els aiguamolls i zones humides són els entorns amb més vigilància, ja que representen el principal punt de contacte amb les aus migratòries.
Amb aquestes noves mesures, el Govern central i les autoritats autonòmiques esperen contenir el risc de propagació del virus i protegir el sector avícola, un àmbit de gran importància econòmica i social per a les Illes.


