La ramaderia regenerativa reclama el seu espai al primer congrés internacional
Més de 200 persones procedents del món científic, ramader i institucional s’han reunit aquesta setmana a la Universitat de les Illes Balears (UIB) en el I Congrés Internacional de Ramaderia Regenerativa, una trobada que ha servit per confirmar la solidesa científica i pràctica d’aquest model de producció i els grans obstacles tan normatius com comercials que encara dificulten el seu desenvolupament.
Durant dues jornades intenses, el congrés organitzat per APAEMA i vinculat al projecte estatal PASTURE+ ha combinat dades científiques, relats de ramaders i debats amb l’administració. El resultat: un diagnòstic clar de les potencialitats de la ramaderia regenerativa i, també, de les barreres que n’impedeixen l’expansió.
Primera jornada: la ciència avala el model i el sector demana reconeixement
La inauguració del congrés ha mostrat de manera evident la determinació del sector per reivindicar un model productiu que, segons els seus defensors, ha demostrat ser més coherent amb la realitat ambiental de les Illes. En el seu discurs inicial, Miquel Coll, president d’APAEMA, ha posat l’accent en el fet que la ramaderia extensiva no és només una activitat econòmica, sinó un element profundament arrelat en la identitat de les Balears. Ha recordat que aquest model ha sostingut paisatges, biodiversitat i formes de vida durant generacions, però que actualment ha quedat en risc per la pressió econòmica, la burocràcia i la manca d’incentius.
Coll també ha remarcat que, si la societat es beneficia d’aquests serveis ecosistèmics, prevenció d’incendis, conservació del sòl, manteniment del mosaic agrari i millora de la biodiversitat, les polítiques públiques han d’assumir un paper actiu en compensar-los. Per això, ha reclamat que almenys el 50% de l’Impost de Turisme Sostenible es destini de forma estable a reconèixer i incentivar aquestes funcions ambientals que les explotacions ramaderes han aportat tradicionalment sense cap retorn econòmic directe.
En resposta, el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, ha explicat que esperaria les conclusions del congrés abans de valorar com es podrien incorporar les tècniques regeneratives dins el marc normatiu i pressupostari del Govern. Aquesta postura, que aposta per la prudència i l’anàlisi prèvia, ha condicionat els debats posteriors, especialment aquells en què els ponents han defensat que el temps per aplicar mesures és limitat i que el sector necessita senyals clares i compromisos ferms per avançar.
Segona jornada: El gran repte de la comercialització
La segona jornada s’ha centrat plenament en el desafiament comercial que afronta la ramaderia ecològica i regenerativa, un repte que molts productors han identificat com el principal fre al seu desenvolupament. Si el primer dia ha evidenciat la solidesa científica i ambiental del model, el segon ha posat sobre la taula la dificultat, igualment decisiva, de portar els productes al mercat amb condicions justes i viables.
En aquest context, la presentació de Mikel Komerzana, de l’associació Ramaders de Bedarbide (País Basc), ha tingut un impacte especial entre els assistents. Komerzana ha explicat detalladament el procés que els ha dut a impulsar Belardi, un escorxador multi espècie i centre de transformació col·lectiu que representa una fita per al sector basc. El projecte, que ha necessitat deu anys de negociacions, treball tècnic i lluita política, ha aconseguit una cosa excepcional: que l’administració sanitària hagi adaptat la normativa a la realitat d’un model de producció de petita i mitjana escala, orientat a la venda directa i a la transformació pròpia.
Belardi ha esdevingut un exemple de com la infraestructura col·lectiva pot donar autonomia als ramaders, però també de fins a quin punt el marc normatiu actual ha estat dissenyat pensant en la gran indústria i no en models més flexibles. Komerzana ha relatat com, abans de tenir aquest espai, molts productors no podien transformar els seus animals ni comercialitzar-los de manera directa, fet que els deixava completament dependents dels grans circuits industrials.
“El nostre problema no és la manca d’homogeneïtzació; és l’accés al mercat”, Amb aquesta frase, Komerzana ha sintetitzat una realitat compartida per molts ramaders del congrés: el producte, la qualitat i els valors ambientals hi són, però l’estructura comercial i normativa no ha facilitat fins ara que aquests esforços arribin a consumidors i establiments amb la força que mereixen.
A Mallorca, la cooperació ha obert camí
El projecte de promoció ME ecològic de Mallorca i la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM) han estat presentats com a casos d’èxit insulars. El president de PEM, Xisco Llompart, ha explicat que la cooperativa ha multiplicat per deu la comercialització fins a arribar als 21.000 kg anuals de carn ecològica, gràcies a la col·laboració estable de cadenes hoteleres com Garden Hotels i MacHotels.
Segons Llompart, “Els hotels s’han adaptat a les nostres necessitats, i això ens ha permès integrar nous pagesos i créixer”. Actualment, PEM ha reunit una cinquantena de socis, majoritàriament petits ramaders que, units, han aconseguit accedir a un mercat que individualment els seria inaccessible.
Una normativa que ha quedat enrere
La participació de Blanca Ortega, de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, ha despertat molt d’interès en exposar com la normativa europea ha previst mecanismes de flexibilització que les comunitats autònomes poden aplicar. Tot i això, des d’APAEMA s’ha lamentat que la Conselleria de Salut no hagi estat present, malgrat ser l’òrgan clau en la regulació sanitària.
Un Congrés que ha deixat deures polítics
El congrés ha conclòs amb la sensació d’haver oferit respostes clares sobre la viabilitat econòmica i ambiental de la ramaderia regenerativa. No obstant això, l’organització ha expressat decepció pel fet que alguns responsables polítics no s’hagin quedat a escoltar les dades que havien sol·licitat. Des d’APAEMA s’ha insistit: “Això no és una marca més. Són eines per a transformar i enfortir la ramaderia en conjunt”.
L’acte ha tancat amb la projecció del documental “10 anys de ME ecològic de Mallorca”, que pròximament estarà disponible en obert, i amb visites a les finques de Son Mesquida, Purgatori i Sa Cabreta, on els participants han pogut comprovar sobre el terreny l’impacte del maneig regeneratiu.