Les Marjaleres de sa Pobla reberen un entranyable homenantge dins el marc de la X Fira de l’Arròs pobler
Aquest darrer cap de setmana de novembre, dies 29 i 30, se celebra a sa Pobla la “X Fira de l’arròs pobler”, si bé el programa d’activitats programat per l’Ajuntament ha acollit una sèrie de nombrosos actes que s’han desenvolupat des del passat dissabte dia 15. Un d’aquests actes, que es poden considerar de significat entranyable, va tenir lloc el passat dimecres al Casal de Can Corró, a l’«Espai d’interpretació de sa Marjal» retent-se un homenatge a les dones marjaleres de sa Pobla.
Cal recordar que les dones marjaleres de sa Pobla, recentment varen rebre la distinció de la ‘Medalla d’Honor i Gratitud 2025’ atorgada pel Consell Insular de Mallorca. Així mateix, cal tenir en compte que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) declarà el 15 d’octubre «Dia Internacional de les Dones Rurals»
A l’acte del passat dimecres es va recordar, que sa Pobla ha estat durant segles terra de conreu i en algunes èpoques de la nostra història, èpoques recordades de fam i misèria, sa Pobla fou coneguda com el rebost de Mallorca. «I és que aquest paisatge tan nostrat, amb els terrenys fèrtils, treballats i dotats amb la seva sínia, molí, safareig o bomba de treure aigua han estat modelats amb el cor i la força de les mans dels homes i les dones, marjalers i marjaleres de sa Pobla.», com tantes vegades s’ha dit.
L’organització de l’acte coordinat per la regidora d’Igualtat Francesca Mir, que va considerar que, «és quasi d’obligada tasca, fer un especial reconeixement a les Marjaleres de sa Pobla. Dones valentes, treballadores, que, colze a colze, amb els homes, han fet créixer l’ànima d’un poble amb les seves pròpies mans i la seva suor.»
Les nines nascudes en el si de famílies marjaleres, sabien des de ben petites que els dies que el sol guaitava havien d’aidar a la seva família al camp, els dies que plovia, podien anar a escola i amb un poc de sort, es podien treure el certificat d’estudis, no sense la insistència dels i de les mestres de la primera meitat del segle passat i bona part de la segona. Treballaven des de trenc d’alba fins al sol post, al cànem o al lli, a l’arròs o a les fraules, sembrant hortalisses o recollint patates per l’exportació, i en moltes d’ocasions fent-se responsables dels seus fills i filles nadons al bell mig del sementer.
Aquelles llargues dietes sovint eren acompanyades per les tonades del camp i les gloses, les conegudes cançons dels treballs del camp, quin patrimoni cultural ens han deixat nombrosos glosadors i glosadores de sa Pobla destacant a madò Antònia Buades (Perendenga) i a madò Antònia Serra (Mussola) com a grans activistes culturals i divulgadores d’aquelles cançons que el progrés ha anat engolint.
La feina de les marjaleres, però, no acabava a marjal. Les tasques de casa i de cura de la llar i de la família continuaven fins ben entrada la fosca i el matí següent, arreglant senalles per passar tot el dia entre solc i solc. Les marjaleres han estat i són protagonistes de la història de sa Pobla. Valentes i feineres han traslladat el seu valor generació rere generació, des de la humilitat i sense voler destacar mostrant la seva estima cap a la terra. “Allà, a marjal, és on ens hi sentim bé”, deien orgulloses.
La història i els canvis socials i econòmics, que començaren els anys 70 amb el desenvolupament del turisme, propiciaren un canvi en el model laboral del nostre municipi. Dones marjaleres i jornaleres, canviaren la bata i el capell d’ala ampla per anar a treballar als hotels principalment com a cambreres de pisos. «Avui, just acabant el primer quart de segle XXI, ens alegram i reconeixem desenes de dones que mai no deixaren ses terres de Marjal i que les seves filles han tengut l’oportunitat de triar. Elles, les marjaleres d’avui en dia continuen amb el llegat i feinegen, juntament amb els seus marits o totes soles, el preuat art de transformar la terra de color de rovell de sa Pobla amb els aliments de temporada que omplen la taula de les nostres cases. És sabut que la feina al camp avui està molt mecanitzada, queden lluny les dietes de batre mongetes, baixar fins al pou, regar pel rec descalç, tapar formiguers o plegar patates i omplir sacs. Les feines d’avui en dia requereixen coneixements mecànics i no hi ha dona marjalera que defugi de saber manar un tractor, passar l’arada i enganxar la màquina per sembrar. Les dones, les Marjaleres, sovint invisibilitzades i menystingudes en la història, es mereixen adquirir el dia d’avui en la societat el seu espai de reconeixement i dignificació de la seva aportació a l’economia i a la societat pobleres.», es va comentar a un vídeo que es va projectar durant l’acte.
Prova d’això són els reportatges, estudis i reconeixements que s’han fet vers la dona poblera i marjalera per la Historiadora Isabel Peñarubia, Bàrbara Genovart, la periodista Tonina Crespí, la crònica amb el títol Marjaleres al butlletí Municipal de 2023 per en Pere Perelló i Joan Payeras, i el Consell de Mallorca. Com s’ha dit més amunt, concendint a les Marjaleres la Medalla d’Honor i Gratitud 2025 sense oblidar-nos que l’Organització de les Nacions unides (ONU) declarà el 15 d’octubre com a “Dia Internacional de les Dones Rurals”., va resaltar Francesca Mir.
A sa Pobla veim part de la nostra identitat en l’escultura al pagès i a la pagesa feta el 1971 per Remigia Caubet i ens recorda el que va significar sa plaça de sa Pobla, abans Plaça des Vaumar, amb una placa situada al casal de can Verdal el 2009 on podem llegir: Per a perpètua memòria dels milers i milers de dones pobleres, jornaleres del camp, treballadores anònimes, que «des dels inicis del segle XX en aquesta plaça des Vaumar, venien a llogar-se cada dia. (Ajuntament de sa Pobla. 2009)»
També, amb la recent creació de l’Espai d’Interpretació de sa Marjal, ubicat al Casal de Can Corró, l’Ajuntament de sa Pobla, i l’acte d’homenatge que va tenir lloc aquest passat dimecres, s’ha tingut en compte i s’ha valorat la inestimable tasca que el llarc de segles, ha vingut desenvolupant la dona dins el sector agrari de sa Pobla, a més d’oferir una exemplar mostra d’igualtat dins la societat poblera.
Va tancar l’acte, senzill i emotiu, el batle de sa Pobla Biel Ferragut, dient que «l’edició d’enguany de la Fira de l’arròs pobler, té un significat especial, amb aquest homenatge que hem volgut retre a les marjaleres de sa Pobla, les dones pageses que amb esforç, constància i estima per la terra, han mantingut viu aquest llegat.»