L’Alzinar: Llenties amb glifosat i el Divendres Negre

Si dissabte passat, per infinitat de motius, titulàvem així l’Alzinar: “Perquè hem de recolzar, per a sempre, l’agricultura ecològica?” avui a causa de la continuïtat d’abusos d’insecticides i glifosat, entre d’altres, retornem amb el mateix tema, i amb el mateix coratge, intentant defensar la nostra integritat i seguretat alimentària i, per descomptat, el fort i continuat impacte ambiental, que sol acabar amb terres improductives.

Les llenties cultivades al Canadà, i altres països productors, sovint, es tracten amb herbicides, i també amb dessecants com el glifosat.

Tot i que hi ha establerts límits legals de residus (MRL), aquests se salten contínuament a la torera, amb excuses tan estúpides com el control de les sempre mal anomenades “males herbes”, ja que l’ús d’aquests verins, poden ajudar a reduir la competència i millorar el rendiment, a més d’emprar-se el glifosat desenvolupat en principi per la companyia Monsanto Company, comercialitzat amb el nom de Roundup, fins l’any 2000, en què caducà la seva patent, comercialitzant-se ara, també amb altres noms per moltes companyies.

Per què empren el glifosat?

Teòricament per facilitar la collita d’aquests productes en zones amb clima fred i humit, poc abans de la collita per assecar uniformement la planta i evitar que les llavors germinin o es facin malbé, a pesar de les contínues normes, i debats pels residus que deixa, en aquest cas a les llenties.

Com suprimir els herbicides?

Indiscutiblement, un dels principals i més importants consells, practicat pels nostres avantpassats, és simplement la rotació de cultius, alternant les llenties amb cereals o altres lleguminoses, trencant, a més, d’aquesta forma, molts de cicles de plagues i malalties, millorant, a més, molt notablement, la fertilitat dels terrenys, gràcies a la fixació del seu nitrogen.
Augmentant la densitat de la sembra, incrementant la densitat de les llavors (inclòs fins a un 50 %), tècnica emprada habitualment dins l’agricultura ecològica i regenerativa (especialment dins els bancals), amb molt bons resultats, ja que així el cultiu competeix amb més garanties d’èxit amb les advenedisses, reduint la seva biomassa.

Alternativa: Productes locals, de proximitat o, inclòs estatals.

En el primer cas, per aquestes contrades, no en trobàrem, però indiscutiblement és millor emprar productes estatals, com “Llenties Luengo”, (Llenties de l’Armuña DOP, i la Pardina), cultivades a Salamanca i Lleó, que garanteixen autenticitat i control de qualitat, que a més, comparades amb les canadenques, redueixen l’impacte ambiental, evitant les seves destructives pràctiques, a més que redueix molt considerablement la petjada de carboni, en estalviar el seu transport des dels camps canadencs.

O també altres marques com Cal Valls, o Carlota Orgànic, entre d’altres.

No me’n penedeixo de les coses que he fet,

me’n penedeixo de les coses que no vaig fer,

quan vaig tenir oportunitat.

(Foners del C.C.D.S.)

Crec que no importa dir que fa fred, molt de fred.

Però el que, encara, és pitjor és que amb les baixes temperatures (o els canvis continuats entre fred i calor) proliferen els virus (grip, refredats…), i les vacunes, indiscutiblement, no funciones com haurien de funcionar teòricament…

Atenció a la setmana del Divendres Negre.

Novembre acaba carregat d’ofertes i un ritme frenètic marcat pel Divendres Negre (Black Friday, com l’anomenen als Estats Units) una època en què el consum es dispara, a causa de les ofertes, però també un moment perfecte, i molt millor, per recordar a tothom la importància de cuidar-nos de manera natural.

Aquesta festa d’autèntica arrel comercial implantada als Estats Units, des de la dècada del 1950, se celebrà oficialment ahir (a pesar que s’allargui més d’una setmana), dia 28 de novembre, data amb la qual teòricament comença la campanya de Nadal, amb “importants descomptes” (si no s’han apujat primer els preus), per atreure els compradors.

Aquest divendres coincideix amb l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies als EEUU, sent també l’inici oficial de la temporada de compres de Nadal i de les desfilades del Pare Noel.

A la fi del segle XIX i principis del XX, moltes desfilades del Pare Noel o del Dia d’Acció de Gràcies, van estar patrocinades pels grans magatzems americans, que empraren aquests actes per a llançar una gran ofensiva publicitària comercial, i es va convertir en el dia en què començava oficialment, per aquelles contrades, la temporada de compres.

És temps de daurades.

La daurada o Orada (Sparus aurata) és una de les peces més ben valorades que es comercialitzen a les peixateries.

La temporada s’inicia al novembre i arriba fins ben entrat el desembre. En aquest període és quan s’agafen els exemplars més grans i de més qualitat, coincidint amb l’època reproductora del peix.

El principal menjar de la daurada consisteix en allò que troba prop de la vorera, siguin cucs, crancs o altres petits crustacis.

A més del seu saborós gust, cal destacar la seva riquesa en: