Lloseta es proclama capital de la poesia catalana amb dos nous títols de la col·lecció Balenguera

Lloseta es consolida com a capital de la poesia en llengua catalana amb la publicació simultània de dos nous volums de la mítica col·lecció Balenguera de Nova Editorial Moll, creada el 1961 i considerada la degana del gènere a les Illes. Es tracta d’Un abisme d’impossibles, d’Aina Coll, número 192 de la sèrie i guardonat amb la menció especial del Vila de Lloseta, i L’ésser i el llamp, de Damià Rotger, número 193 i premi del certamen literari de la vila. Ambdues edicions compten amb el suport del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Lloseta.

La primera presentació pública dels dos llibres tindrà lloc dijous 4 de desembre, a les 19 h, a la sala de plens de l’Ajuntament de Lloseta. Hi intervindran el tinent de batle Javier González, l’editor Tomeu Canyelles i els dos autors. Posteriorment, les obres es presentaran també a Palma, dijous 18 de desembre a les 19 h, a la llibreria Quart Creixent (carrer d’en Rubí, 5), en un acte que comptarà amb la participació del poeta Pere Perelló Nomdedéu.

Amb L’ésser i el llamp, Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) reafirma una trajectòria poètica consolidada i reconeguda amb premis com el Bernat Vidal i Tomàs, el Teodor Llorente o el Ciutat de Xàtiva. En aquest nou recull, el llamp —“instant, pessic, inspiració, intuïció, calfred”, en paraules de l’autor— actua com a fil conductor d’uns poemes que transiten per ensomnis d’aeroport, mudances i mites clàssics, per l’amor i el sexe, així com per referències literàries que van de Lautréamont a Dickinson. També hi emergeix amb força la menorquinitat, i destaca un homenatge a Ponç Pons, records del Nadal a Ferreries i la vivència íntima de l’agonia i mort de la mare.

Per la seva banda, Un abisme d’impossibles és el debut poètic d’Aina Coll (Lloseta, 1990), que, tal com subratlla l’escriptor Pere Joan Martorell al pròleg, sorprèn ja amb “la força d’una veu pròpia”. Martorell destaca la lucidesa i intensitat d’una poesia “carregada d’imatges que es mouen entre el cos i el pensament”, així com la maduresa amb què s’articula el jo líric. El llibre explora la salvació a través del llenguatge, la por, la fam, l’absurd —amb una referència explícita a Camus—, la fe, la veritat i les contradiccions del viure. Versos com “els fills que mai tendrem”, “tots els llibres que no he llegit” o “records de vides que no has viscut” obren la porta a universos imaginaris d’una poderosa capacitat suggeridora.