L’Alzinar: Nadal, salut mental, pressió, i castanyes torrades

Quan arriba el fred, quan arriba el dur hivern, quan ens atraquem ja, a marxes forçades, a les Festes de Nadal, que enguany sembla que seran bastant més  fredes, amb neu a les muntanyes (com pertoca), el nostre cos necessita una mica més de calor, una mica més de roba, de descans, d’activitats, i cures que acompanyin al dur canvi.

I les tisanes, les tasses, com  deien  els nostres padrins, són un dels remeis més antics i efectius per alleujar els petits malestars de l’hivern, o fins i tot les digestions pesades de la superabundància dels menjars festius, d’aquestes dades tan familiars i entranyables, lamentablement, quasi sempre, amb molts d’excessos.

Els virus, com van comentant diàriament els mitjans informatius (sembla que ens volen tenir sempre amargats i dominats!), pareix que ja són per tot arreu.

I, és precisament ara, al començament de les festes que, segons certs comentaristes (alguns contractats a cop de xecs), estem al moment crític, amb molts d’ells i les seves variants, que van formant una increïble “sopa vírica”, preparada per atacar-nos, i amargar-nos aquests dies tan especials, tan familiars.

Refredats, grip, covid, laringitis, bronquitis… sembla que ens persegueixen de nou, no ens volen donar treva, quan tots sabem, o almenys hauríem de saber, que la clau per evitar sucumbir al seu atac, moltes vegades preparat per mans expertes, és potenciant habitualment, dia a dia, la nostra pròpia immunitat.

Castanyes torrades.

Avui m’he tornat despertar amb ganes de menjar castanyes, ben calentones i torrades.

Amb l’arribada del fred, els castanyers (les persones que venen castanyes, no els arbres que les produeixen), que abans ens oferien castanyes a cada poble, surten a les fires i als mercadets tradicionals nadalencs a vendre els seus reconfortants, nutritius i saborosos productes, amb textures interessants i precioses, a punt per menjar-se.

Torrar castanyes, no té cap secret, ni molt menys, només les hem de fer un tall amb un ganivet esmolat, o algun d’aquests nous artefactes moderns, perquè no rebentin, i escampin el foc.

Els vespres, a l’olivar, davant l’escalfapanxes, al caliu de la cendra, i d’algunes brases, és tot un plaer torrar i menjar castanyes calentetes.

Si no teniu escalfapanxes, també es poden torrar sobre una planxa, dins un forn, o amb una paella foradada, que es pot trobar a qualssevol ferreteria, emprant llenya, carbó, gas butà, electricitat… tot remenant-les de tant en quan. Però jo penso, i n’estic completament convençut, que com millor queden, i són més bones, és al foc, al caliu directe.

Les castanyes són ideals per al trànsit intestinal, anèmia, estrès, depressió (les malalties de moda),.. entre moltes altres virtuts.

“La nostra salut mental està baix de molta pressió,

vivim en una societat híper nerviosa,

en què el rendiment, la rapidesa i l’individualisme

ja han anat massa lluny,

i amenacen el benestar de joves i majors.

És la nova esclavitud del tecno-feudalisme”.

(Yanis Varoufakis)

Prendre el magnesi amb el cafè no és l’ideal, de cap de les maneres.

Segons Laura Salud, la promotora i impulsora de “Triple Magnesi 320”, fórmula avançada de suplements, que combina tres sals de magnesi d’alta absorció (Bisglicinat, Malat i Taurinat):

“La interacció entre cafè i magnesi, així com alcohol, excés de sucre, i certs medicaments habituals, poden reduir notablement l’absorció o augmentar la pèrdua de magnesi per l’orina.

La cafeïna, pot també reduir l’eficiència d’absorció intestinal del magnesi, a més d’augmentar-ne l’eliminació urinària i lògicament disminuir-ne la retenció al cos, a l’ augmentar també el trànsit intestinal”.

“Sabràs qui ets quan eliminis tot el que els altres han volgut que siguis”.

(Alexandre Jodorkovski).

Queda poc per dir l’adeu definitiu al 2025.

Queda molt poc per dir l’adeu definitiu al 2025, i abans de què acabi, vull expressar, ben clarament, algunes de les coses que em ronden, aquests darrers dies, per la carabassa:

Gràcies a tots, per haver-me donat l’oportunitat de fer de coneguts amistats noves.

Gràcies per haver transformat amistats en coneguts que desconeixia.

Gràcies per tot el que he après en aquest any que està apunt d’acabar, però moltíssimes més gràcies pel què he desaprès.

A pesar de que no vos ho cregueu, al 2026 li demano només una cosa, que sigui una continuïtat del 2025, en que al final, algunes coses s’han començat a posar a l’ordre just i necessari.

No m’importa tenir més canes o més arrugues, el que em molestaria molt seria ser un menet més, sense principis ni moralitat, i dir sempre AMÉN a tot, incloses totes les injustícies que hem hagut de suportar, dins certa federació esportiva, al llarg d’aquesta ja finalitzada temporada.

No enterreu els somnis!

Esfondreu les barreres que vos impedeixen aconseguir-los!

Bona nit, amics lectors, bona nit familiars, amics i esportistes, i a construir muntanyes de somnis, per a la vinent temporada, pel vinent i esperançador any 2026.

Molt bon Nadal!

Joan Oliver i Ramon.

“Qui no s’ocupa de néixer cada dia,

s’està ocupant de morir”.

(Bob Dylan).