Xisco Salvà ASAJA-Balears: “No pot ser que els productes de fora juguin amb normes diferents a les nostres”

En el marc de la mobilització agrària celebrada a Brussel·les contra la nova proposta de la Política Agrària Comuna (PAC), ASAJA-Balears alerta de les greus conseqüències que poden tenir els retalls pressupostaris i els canvis estructurals plantejats per la Comissió Europea. En aquesta entrevista, Xisco Salvà, cap de serveis tècnics d’ASAJA-Balears, analitza l’impacte que aquestes mesures poden tenir sobre el sector agrari, especialment en territoris insulars com les Illes Balears, i defensa la necessitat d’una PAC forta, justa i adaptada a la realitat del camp.

Pregunta.- ASAJA-Balears va participar dijous en una gran mobilització a Brussel·les. Què s’hi reclamava exactament?

Rresposta.- A Brussel·les s’hi reclamaven bàsicament tres grans qüestions. La primera, i la més important per a nosaltres, és la defensa d’una Política Agrària Comuna forta i ben finançada. Parlam d’una PAC que tengui en compte la realitat del territori i que reconegui les particularitats de la insularitat. A les Illes Balears, fer agricultura és aproximadament un 30% més car que a la península, a causa de l’aïllament geogràfic, el transport, els costos energètics i altres dificultats afegides. Aquesta realitat no sempre es veu reflectida en les polítiques europees, i és imprescindible que es tengui en compte.

El segon gran punt és la necessitat d’un comerç just, especialment pel que fa als acords comercials amb tercers països. El que demanam és que els productes que venen de fora de la Unió Europea juguin amb les mateixes regles que els nostres. No és acceptable que aquí tenguem unes normes molt estrictes en matèria de fitosanitaris, medi ambient o seguretat alimentària, mentre que a altres països es poden utilitzar productes que fa anys que estan prohibits a Europa, i després aquests aliments entren al nostre mercat.

I el tercer punt fonamental és una simplificació real de la burocràcia. Cada vegada es demanen més tràmits administratius als agricultors, que han de dedicar més temps a papers i gestions que no a produir. Això s’ha de revertir perquè, si no, el sector es fa insostenible.

P.- Per què considerau que els canvis que demanau són urgents i ja no poden esperar més?

R.- Són urgents perquè la situació fa anys que s’arrossega i cada vegada és més complicada. La PAC actual es basa en dos grans pilars. El primer són les ajudes directes, que venen marcades des d’Europa i es calculen principalment en funció de les hectàrees, unes quantitats per hectàrea i una sèrie de pràctiques ambientals. Aquest pilar està molt regulat i deixa poc marge de decisió.

El segon pilar, en canvi, és clau per a territoris com les Illes Balears. Aquí els fons europeus es combinen amb fons estatals i autonòmics, i això permet a la comunitat autònoma dissenyar polítiques adaptades a les necessitats reals del sector agrari balear. Per exemple, ajudes per a maquinària, per a la gestió forestal, per a inversions concretes o per afrontar problemàtiques específiques del territori.

Amb la nova PAC prevista per al període 2028-2034, aquest segon pilar queda diluït dins altres fons destinats també a altres sectors. Això vol dir que les Balears tendran menys capacitat de decisió i menys marge per aplicar polítiques agràries adaptades a la insularitat. Aquest canvi és molt preocupant i per això consideram que no pot esperar.

P.- La Comissió Europea planteja retalls d’entre el 15% i el 20% en les ajudes. En termes reals, què suposa això per als agricultors i ramaders?

R.- En termes reals, a les Illes Balears parlam d’uns 50 milions d’euros anuals provinents de la PAC, si sumam les ajudes directes, les ajudes de mercat i el segon pilar. Si a aquesta quantitat li aplicam un retall del 15% o del 20%, estam parlant d’una pèrdua d’entre 10 i 15 milions d’euros cada any.

Aquests doblers no són una xifra abstracta, sinó que tenen un impacte directe sobre les explotacions. Són recursos que permeten compensar els elevats costos de producció i que ajuden a mantenir la viabilitat econòmica de moltes explotacions agràries. Sense aquestes ajudes, moltes explotacions tendran serioses dificultats per continuar.

Cal recordar que el principal problema del sector agrari no és produir, sinó ser rendible. Aquí produïm amb uns costos molt elevats i, en canvi, hem de vendre a preus baixos perquè el mercat no sempre està disposat a pagar més. Si a això li llevam part de les ajudes, la situació es complica encara més.

P.- Quin tipus d’explotacions serien les més perjudicades amb aquests retalls?

R.- Sobretot les explotacions de petits agricultors, jubilats i pensionistes. A les Illes Balears tenim un perfil molt clar: molts agricultors tenen més de 60 anys i explotacions petites. Amb la nova PAC hi ha limitacions de pagaments i requisits que poden deixar fora molta gent que fins ara cobrava ajudes, encara que continuï vinculada a l’activitat agrària i al manteniment del territori.

També quedaran perjudicades les explotacions que no es puguin adaptar a la nova normativa. No és una qüestió de si l’explotació és gran o petita, sinó de si és capaç d’adaptar-se. Hi ha explotacions petites que innoven, diversifiquen i cerquen noves vies de comercialització, i d’altres que no ho fan. El mateix passa amb explotacions més grans. Les que no s’adaptin a les noves regles del joc són les que tendran més dificultats.

P.- Per què aquesta situació és especialment greu en territoris insulars com les Illes Balears?

R.- És especialment greu perquè aquí tots els costos són més elevats. Produir a les Balears costa aproximadament un 30% més que a la península. A això s’hi suma la pressió d’altres sectors econòmics molt potents, com el turisme, que encareixen el sòl, els serveis i els recursos.

A més, les polítiques europees estan cada vegada més enfocades a una agricultura verda, ecològica i amb menys ús de fitosanitaris. Estam d’acord amb aquest objectiu, però fer aquest tipus d’agricultura és molt més car. No es pot fer agricultura sostenible amb números vermells. Si aquestes exigències no es compensen amb ajudes suficients o amb preus justos, el sistema no funciona.

Un altre problema important és la comercialització. Som un mercat finalista i tenim molta competència de producte que ve de fora, tant de la península com d’altres països. Per això és fonamental trobar estratègies per vendre el producte local a un preu just i posar en valor la qualitat del que produïm aquí.

P.- Des d’ASAJA també parlau de la destrucció de l’arquitectura de la PAC. A què us referiu exactament?

R.- Ens referim al fet que el model de la PAC, basat en dos pilars, ha funcionat durant més de 60 anys. El primer pilar són les ajudes directes, i el segon pilar són els fons destinats a polítiques de desenvolupament rural, gestionats amb participació de les comunitats autònomes.

Aquest segon pilar ha estat especialment important per a les Illes Balears, perquè ha permès dissenyar polítiques estratègiques adaptades a les necessitats del sector agrari insular. Amb la nova proposta de PAC, aquests fons queden diluïts dins altres fons de cohesió social, i l’agricultura haurà de competir amb altres sectors per accedir-hi. Això suposa una pèrdua de pes del sector agrari dins les polítiques europees.

P.- Una altra de les reivindicacions és la reducció de la burocràcia. En què es concreta aquest excés administratiu?

R.- Es concreta en molts aspectes del dia a dia dels agricultors. Per exemple, ara s’han de fer fotos georeferenciades, hi ha controls per satèl·lit, tràmits telemàtics constants i una gran quantitat de documentació a presentar. La digitalització pot ser una oportunitat per millorar la gestió, però també és una arma de doble tall.

Molts agricultors s’han de veure obligats a contractar tècnics per poder complir amb tots aquests requisits, i això suposa una despesa addicional. Al final, l’agricultor ha de fer de gestor administratiu, a més de productor, i això complica molt la seva feina. Des de les organitzacions agràries intentam donar suport, però cada vegada tot és més complex.

P.- El sector reclama l’aplicació real del principi de reciprocitat en els acords comercials amb tercers països. Què està fallant?

R.- El que falla és que els productes que venen de fora no compleixen les mateixes normes que els productes europeus. El que demanam és molt senzill: que juguin amb les mateixes regles. Si aquí tenim unes exigències molt estrictes en matèria sanitària, ambiental i laboral, els productes importats també les haurien de complir.

P.- Per acabar, quin futur li espera al camp si aquesta PAC tira endavant sense canvis?

R.- Si aquestes demandes que feim des de les organitzacions agràries no són escoltades, l’impacte sobre el sector serà negatiu. Ara bé, tampoc no vull transmetre un missatge catastrofista. Hi ha explotacions que, tot i aquestes dificultats, són viables econòmicament i s’estan adaptant.

El missatge als agricultors és que la situació és complicada, però cal adaptar-se a les noves lleis i polítiques europees. També és molt important la cooperació entre agricultors. El futur no serà fàcil, però encara hi ha marge si el sector sap adaptar-se i si les polítiques acompanyen aquest procés.