El cartell de Sant Antoni de Muro ha encès els foguerons abans d’hora
El cartell anunciador de les festes de Sant Antoni 2026 a Muro, millor dit el seu significat, ha encès una forta fogatera entre un gran nombre de poblers i pobleres, que s’han sentit ofesos i fins i tot humilitats, quan han vist que un dimoni de la colla de Muro, aixeca per una banya i mostra el cap d’en «Conguito», el dimoni més icònic i emblemàtic dels que conformen les distintes colles de sa Pobla, i especialment estimat pels infants de la població.
Les reaccions en contra de la «decapitació» d’en Conguito no es feren esperar d’ençà que es va fer pública la imatge del cartell guanyador del concurs convocat pels responsables de les festes santantonianes de la veïna localitat poblera, omplint les xarxes socials dels més variats comentaris de rebuig i disconformitat amb el que consideren una befa de mal gust. Així com tampoc han faltat les rèpliques fetes amb ironia de l’esmentat cartell, per part d’alguns poblers.
El cartell ha provocat, a més, manifestacions creuades entre els batles d’ambdues localitats, notícia de portada als distints mitjans de comunicació de l’illa. I, també, la opinió de l’autor del cartell explicant el significat i la intenció de la seva obra, que, tal volta sense ser la seva intenció ha adquirit una popularitat mai imaginada.
El batle de sa Pobla Biel Ferragut, s’ha manifestat públicament crític amb el contingut gràfic del cartell i la seva simbologia, dient que, «no m’ha agradat, ja que es tracta d’un disseny provocador, a més d’haver estat creat amb l’ajuda de la intel·ligència artificial. Per a mi, personalment, la paraula clau es respecti, perquè la festa és unió i convivència, i crec que en aquest cas s’han passat de la retxa.»
Per la seva banda, el primer edil de Muro Miquel Porquer, va voler relativitzar la polèmica generada pel cartell dient que «la festa està per damunt totes les polèmiques» al mateix temps que opina que «es tracta d’un conflicte artificial, ja que la polèmica existeix si se la cerca, i hi ha gent que ho treu tot de context.»
L’autor del polèmic cartell, Marc Mallafré Cazorla, doctor en Comunicació i professor de creativitat i direcció d’art a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, admet que intuïa que la seva obra «aixecaria una certa polèmica, però no tanta repercussió mediàtica. El cartell és una broma sana que al final fa que es parli de la festa.», va manifestar.
La veritat és que, amb intenció o sense ella, la polèmica està servida, i per les generacions més majors recorda aquelles antigues rivalitats existents entre poblers i murers, que en alguns casos passaven de les paraules a les mans.
Sa Pobla i Muro: veïnats, però no tant
Parlant de l’antiga rivalitat entre els pobles veïnats de Mallorca, en aquest cas entre sa Pobla i Muro, les rivalitats entre pobles veïnats formen part de la cultura popular més que no de la història “oficial”. Són picabaralles simbòliques, dites amb humor o mala bava segons les circumstàncies, que venen de segles enrere.
Particularitzant sobre les antigues rivalitats existents entre Muro i sa Pobla, s’ha de dir que són pobles molt propers, comparteixen territori de la marjal, manera de parlar semblant i una economia tradicionalment agrícola. Precisament això és el que sol generar rivalitat, també provocada per l’enveja: quan dos pobles són massa semblants, la necessitat de diferenciar-se és més forta.
Alguns factors clàssics de la rivalitat entre els habitants de sa Pobla i Muro podrien ser causats per la terra i l’aigua: la marjal ha estat font de riquesa, però també de conflictes per l’ús de l’aigua, límits de finques i drets de cultiu. L’orgull local: “els de sa Pobla són així”, “els de Muro són aixà”, amb tòpics que passen de padrins a nets. Festes i tradicions: cada poble defensa les seves com les millors (Sant Antoni a sa Pobla, Sant Joan o Sant Antoni a Muro), i qualsevol comparació és combustible. Malnoms i glosses: històricament, la burla oral en forma de gloses, dites, o sobrenoms ha estat una manera d’insultar o menys preuar, sense arribar a res greu.
O sia que es tractaria, en molts de casos d’una rivalitat més verbal que real. És important dir que no ha estat una rivalitat violenta, sinó sobretot: bromes, competència esportiva (especialment futbol), comentaris irònics, i una mica de teatralització de les diferències.
Avui en dia, amb famílies barrejades, gent que fa feina a un poble i viu a l’altre, i escoles compartides, la rivalitat és sobretot folklòrica i humorística. Molta gent la manté viva més per tradició que per convicció.
El tema de la rivalitat entre pobles propers es una cosa molt mallorquina, no exclusiu de sa Pobla i Muro. Passa amb: Inca i Binissalem, Pollença i Alcúdia, Manacor i Felanitx, i molts d’altres municipis. Es podria dir que és una manera mallorquina de dir: som diferents, encara que ens assemblem molt.
Actualment, i des de fa temps, són freqüents els matrimonis mixtos entre poblers i mureres i murers i pobleres, joves que surten junts, natius dels dos pobles que fan feina compartida. Per tant, la rivalitat ha quedat com a bromes a xarxes, memes locals, comentaris de bar de broma, o picades durant les festes.
Per tot el que s’ha comentat anteriorment, el tema del cartell de les festes de Sant Antoni a Muro, amb el temps quedarà recordat com una simple anècdota sense cap mala intenció, si bé, ben segur que serà motiu de gloses picants i iròniques a les properes revetles santantonianes tant un poble com l’altre, al so de la ximbomba i al voltant dels foguerons.