La festa de Sant Antoni 2026 atorga més protagonisme al dimonis
Per a aquest Sant Antoni 2026 sa Pobla ha volgut atorgar major protagonisme als dimonis que, des de l’any 1958 aporten la seva especial contribució a la festa. Així ho confirmen les paraules del batle de la localitat Biel Ferragut reflectides en la seva salutació en el programa d’actes que es celebren al llarg d’aquests dies. “Enguany, la revetlla i l’espectacle piromusical estan dedicades als dimonis, figura central i imprescindible de la festa, símbol d’aquest imaginari popular tan viu i tan nostre…”
Tal decisió convida a desempolsar i recordar la que podríem dir història de les distintes colles de dimonis de sa Pobla, la primera presència de les quals data de l’any 1958 i que des de llavors s’ha consolidat i adquirint un protagonisme tan important com imprescindible en les festes populars per antonomàsia en la vila poblera i que, segons està documentat se celebren des de l’any 1315.
El dimoni (diable), segons definició enciclopèdica, és “la personificació indeterminada de forces del mal de la naturalesa o de l’ànima humana, considerat un ésser intermedi entre els déus i els homes. Un ésser que ha renunciat al paradís, i que per enveja i odi, enganya l’home”. La seva imatge popular, a les festes dels pobles, temptant les figures de sant Antoni, santa Margalida, o sant Bartomeu, es presenta com una figura estereotipada; un home amb certs atributs bestials, figura humana lletja i peluda, amb banyes i cua llarga, ales de ratpenat i peus de mascle cabrum. Solen ser representats de color, negre, verd o vermell encès, i ulls negres.
Centrant-nos en el paper que juguen els nostres dimonis com a intèrprets protagonistes a l’espectacle festiu de la festa de Sant Antoni, sempre són provocadors, indòmits, terribles i dolents; amb l’únic objectiu de temptar el sant i burlar-se’n. Segons ens diu la Gran Enciclopèdia de Mallorca, “avui els dimonis són element imprescindible a les festes de Sant Antoni de Viana, patró de la pagesia insular, a qui acompanyen per temptar-lo”. D’altra banda, segons explica Joan Amades al volum de gener del Costumari Català, “el sant va cap ajupit damunt la somera, llegint un llibre; els diables li fan tantes impertinències com poden: l’insulten, el provoquen, l’enganxen i no paren (…) el sant treu una petita creu que porta i la hi ensenya. Els diables se’n van corrent, el sant amaga la creu (…) aquells apareixen de nou i tornen a importunar-lo. L’escena es repeteix nombroses vegades. El sant no diu mai res”. A Mallorca, cada poble té la seva manera particular de representar el rol dels seus dimonis, en els seus actes festius antonians respectius, si bé l’essència, el significat de l’espectacle no difereixen.
Els dimonis poblers
A sa Pobla, concretament, l’única constància escrita que s’ha trobat sobre la presència del dimoni a la festa de Sant Antoni, anterior al segle XX, ha estat un document del Clavariat de l’any 1600 que diu que “la universitat pagarà sis lliures a un home anomenat Sebastià Cladera, per fer de dimoni durant la nit de Sant Antoni”.
A partir d’aquí no es té més constància sobre els dimonis fins a principis de l’any 1958, ja que tampoc la revista local Sa Marjal (1909-1928) fa cap referència sobre el tema, com tampoc recorden la presència de dimonis a la festa, fins al referit any, les diverses fonts orals consultades. Aquesta absència de diables a les festes religioses, bé pot certificar el comentari, que al respecte, trobam a la Gran Enciclopèdia Catalana on diu que “les representacions religioses populars de dimonis temptant sant Antoni, van ser, al principi, sacramentals –una mena de representació teatral– i que encara que durant el segle XIX arribés al seu màxim apogeu, es va perdre a principis d’aquest segle (XX)”. Això fa pensar que la repressió religiosa va ser un dels factors que feren desaparèixer els dimonis de les nostres festes.
Com queda dit, a sa Pobla, la incorporació d’una comparsa de dimonis a les festes de Sant Antoni, es va produir l’any 1958 i va constituir tot un esdeveniment, una novetat molt ben acollida per part dels veïnats en general. La decisió va ser presa per acord plenari de la corporació municipal, que presidia com a batle Pedro Ventayol Qués, el dia 3 de gener del referit any, “… contribuir amb les subvencions que es detallen, a l’organització de les festes de Sant Antoni d’aquest any: 1.000 pessetes per posar en marxa una comparsa de dimonis”. I al programa de les festes, s’anunciava, “Aquest any desfilaran, a més d’una colla de dimonis que donaran a conèixer al veïnat els seus populars balls acompanyats de cant i rondalla”. La colla estava formada per un dimoni gros i dos de petits; el primer, de color negre, exhibia un cap gran de cartó pedra, mentre els dos petits tapaven la cara amb una màscara vermella.
Tres anys després es varen afegir a la comparsa dues màscares més i el 1962, segons publicava la revista Vialfàs, ”Per a aquestes festes que s’estan aproximant el Magnífic Ajuntament, amb l’afany d’una constant superació, ha adquirit tres magnífics dimonis que augmentaran la comparsa que ja existia (…) obra de l’experta mà de l’artista D. Lluís Carbonell, d´Olot”. A la dècada dels anys vuitanta van ser incorporats dos diables més, els caps dels quals, de cartó pedra, són obra de l’escultor Pere Pujol, d’Artà.
En l’actualitat, el protagonisme dels dimonis a les festes de Sant Antoni de sa Pobla, va a càrrec de la comparsa de l’Obreria, integrada per catorze diables i sant Antoni i el grup de cantadores que els acompanyen. L’Obreria de Sant Antoni vetlla, custodia i gestiona aquests elements de la festa i en té cura del manteniment i la conservació. És l’Obreria, conjuntament amb l’Ajuntament, la que s’encarrega dels dimonis, segons un reglament intern que marca el protocol de funcionament de la colla, però sempre amb la col·laboració de l’Ajuntament.
Al llarg de les darreres dècades ha anat augmentant el nombre de dimonis. Actualment, tres són de l’Ajuntament i onze de l’Obreria, tots gestionats, com queda dit, per l’Obreria i exposats al Museu de Sant Antoni i el Dimoni durant tot l’any.
Des de l’any 2007, com a resultat d’un acord amb l’Ajuntament, a l’acte de la prohomenia per a l’elecció del clamater, l’Obreria de Sant Antoni, al mateix temple parroquial, fa el sorteig dels tres dimonis de l’Ajuntament que sortiran l’any vinent, entre tots els candidats i candidates inscrits, segons la preceptiva normativa.
Els dimonis de l’Ajuntament i de l’Obreria, juntament amb sant Antoni, surten a escena el dia 16 a les 14.30 h. Des de la plaça de l’Església comencen el llarg recorregut pels carrers i places de la població, acompanyats d’un grup de cantadores, vestides amb el típic vestit de pageses. A la cercavila espanten els nins i nines i corren darrere d’ells, tempten sant Antoni, fent salts i cabrioles, entren als bars i repeteixen les seves entremaliadures, alhora que calmen la seva set amb algun glopet d’herbes o aiguardent. Totes les comparses de dimonis acompanyen autoritats i convidats a completes, als acords de la Banda de Música, sense entrar al temple i, a la sortida de l’acte religiós –juntament amb els caparrots i caparrots minyons–, els pertanyents a l’Obreria, interpreten els seus balls a una plaça Major abarrotada de gent. La mateixa colla també participa en les beneïdes del dia 17 i, durant el matí del dia 16 de gener, quan els nins i nines de les escoles van a cercar llenya a la finca sa Llebre, fan una visita sorpresa als alumnes d’infantil.
Parlant dels balls o danses dels diables, als llibres i documents consultats per diferents historiadors sobre la matèria, no s’ha trobat cap referència al fet que els “dimonis” tinguin un ball coreografiat. En totes les referències es parla de: “actituds procaces, saltant, fent contorsions grotesques”, de “salts i passos desiguals”, “salts i cabrioles”, “passos grotescs i cabrioles”, “ballant fent salts i cabrioles” o altres definicions semblants. Però mai d’una rítmica ni coreografia determinades
Pel que fa a la seva vestimenta, per les fotografies observades, la primera aparició dels “dimonis” el 1958, exhibien un vestit de color negre, portant uns bastons de fusta –els dos petits– i una forca –el negre, o gros–, mentre que sant Antoni vesteix una túnica marró i sobre aquesta una franja vertical blava amb la creu de Tau al pectoral. Aquella primera indumentària, potser massa seriosa, es va canviar l’any 1962 i els “dimonis” van aparèixer abillats amb una ampla capa, ales de ratpenat, esquelles penjant de la seva cintura i mitges estretes estil “leggins”. Una vestimenta que els caracteritza com a originals de sa Pobla, diferents dels d’altres pobles de l’illa.
Dimonis d’Albopàs
La colla dels dimonis d’Albopàs de sa Pobla va ser creada l’any 1997 per un grup de joves per fer espectacles de foc. L’associació, fundada i presidida per l’activista cultural Antoni Torrens, aglutina diferents aspectes de la nostra cultura popular, com ara xeremies, ximbomba, dimonis i altres. Els correfocs més importants en què participa la colla de dimonis d’Albopàs són el gran correfoc de Sant Antoni a sa Pobla, dissabte a la nit a la festivitat del sant i el correfoc de Gràcia a Barcelona, el darrer cap de setmana de gener. Vesteixen casaca vermella amb punta, dissenyada per l’artista local Ferran Pizà. La colla té una trentena de membres, amb música pròpia. Les seves bèsties de foc són el Grif i en Janot.
Dimonis del Grif
Denominats dimonis paralímpics del Grif perquè van néixer per iniciativa de l’Associació per a la integració de persones amb minusvalidesa de sa Pobla. Van ser incorporats a la festa l’any 2007, un any després que fossin presentats els caparrots paralímpics de la mateixa associació. Ells formen part de la comitiva que acompanya les autoritats en l’assistència i sortida de completes, el 16 de gener, juntament amb les colles de dimonis de l’Obreria, d’Albopàs, caparrots grossos i petits, i gegants, acompanyats de la banda municipal de música. En totes aquestes iniciatives del Grif i en la confecció dels escapularis, ja tradicionals, hi ha les idees i la mà de l’artista local Ferran Pizà.