Josep Antoni Alcover: “La mida dels animals està fortament condicionada per la presència de depredadors”

Josep Antoni Alcover és zoòleg i paleontòleg, especialitzat en l’estudi de la fauna fòssil de les Illes Balears i una de les veus de referència en l’anàlisi de l’evolució insular. Juntament amb Enric Torres-Roig, ens guia per un passat profund i sorprenent, quan les Balears eren escenaris d’ecosistemes avui desapareguts, a través del llibre Els mons perduts dels caprins singulars, una obra que reconstrueix com eren les illes abans de la presència humana i com l’aïllament va modelar espècies úniques.

Pregunta.- Per què les illes són tan bons laboratoris de l’evolució?
Resposta.- Les illes permeten observar l’evolució d’una manera molt més clara que els continents. Això passa perquè les espècies que hi arriben s’han d’adaptar a unes condicions ambientals molt diferents de les continentals, sovint més limitades i especials. Aquestes condicions obliguen els organismes a evolucionar en direccions molt concretes. Als continents, l’evolució és molt complexa: a partir d’una soca comuna es generen moltes branques i subbranques, i tot plegat és difícil d’interpretar. A les illes, en canvi, el procés sol ser més lineal, més comprensible, i permet llegir millor els mecanismes evolutius.

P.- Què fa que les Balears siguin un cas tan excepcional dins la Mediterrània?
R.- El que fa especials les Balears és la història geològica de la Mediterrània. No es tracta d’una mar que hagi existit sempre tal com la coneixem avui, sinó del que queda d’un gran oceà antic que, amb el pas del temps, es va anar reduint. Inicialment, la Mediterrània estava connectada amb l’oceà Atlàntic, però fa uns cinc milions d’anys aquesta connexió es va tancar. A partir d’aquell moment, el nivell de la mar va començar a baixar de manera molt acusada perquè l’entrada d’aigua no compensava l’evaporació.

P.- Quines conseqüències va tenir aquest descens del nivell de la mar?
R.- El nivell de la Mediterrània va arribar a baixar entre 1.200 i 1.500 metres per sota del nivell actual. Això va fer que molts territoris que avui són illes quedassin connectats als continents que els envolten. En aquell moment hi va arribar fauna continental, que es va establir en aquests espais. Però aquesta situació va durar poc en termes geològics. Fa 5,3 milions d’anys es va reobrir l’estret de Gibraltar i l’aigua de l’Atlàntic va tornar a entrar dins la Mediterrània.

P.- Com es va produir aquest reompliment de la Mediterrània?
R.- L’entrada de l’aigua va ser extremadament violenta. No va ser una entrada suau, sinó que es va produir en forma de ràpids, com els d’un riu de muntanya. Els càlculs biofísics indiquen que, en el moment de màxima entrada d’aigua, el nivell de la mar podia pujar fins a deu metres cada dia. En un període molt curt, possiblement de menys de dos anys, la Mediterrània va recuperar el nivell actual. Aquest procés va provocar que moltes espècies quedassin atrapades i desapareguessin, mentre que d’altres van quedar aïllades a les noves illes que s’anaven configurant.

P.- Quin impacte va tenir aquest aïllament sobre les espècies?
R.- Quan el nivell de la mar es va estabilitzar, les espècies que havien arribat durant la connexió amb els continents van quedar definitivament aïllades. A partir d’aquí es va iniciar un procés evolutiu en condicions d’aïllament que ha durat uns cinc milions d’anys. Aquest aïllament, combinat amb unes condicions ambientals molt particulars, va fer que aquestes espècies desenvolupassin característiques que no es troben als continents.

P.- Quines són aquestes condicions especials de les illes?
R.- Una de les més importants és la reducció de la pressió de depredació. A les illes no hi solen haver grans mamífers depredadors, perquè aquests necessiten territoris molt extensos per mantenir poblacions viables, cosa que les illes no poden oferir. En absència d’aquests depredadors, les espècies preses no estan sotmeses a una pressió constant, com passa als continents, i això permet que evolucionin de maneres molt diferents durant períodes molt llargs de temps.

P.- En aquest context s’explica el cas del Myotragus?
R.- Exactament. El Myotragus és un exemple molt clar d’evolució insular extrema. Va evolucionar en un entorn amb recursos limitats i sense depredadors, fet que va afavorir trets que reduïen el consum energètic. Tot el seu organisme estava adaptat a viure amb una despesa d’energia molt baixa, molt diferent de la que tenen els animals continentals sotmesos a la pressió constant dels depredadors.

P.- També destacau que a les illes les espècies grans tendeixen a fer-se petites i les petites, grans. Com s’explica aquest fenomen?
R.- Als continents, els mamífers depredadors condicionen molt l’evolució de la mida corporal de les espècies. Hi ha unes mides intermèdies que resulten més rendibles energèticament per als depredadors. Per evitar aquesta pressió, algunes espècies evolucionen cap a mides molt petites, mentre que d’altres ho fan cap a mides molt grans. A les illes, en canvi, sense aquesta pressió, les espècies tendeixen a ajustar la seva mida a valors més òptims des del punt de vista energètic i climàtic.

P.- Fins a quin punt l’arribada de l’ésser humà va ser decisiva en les extincions?
R.- Va ser decisiva. Les dades indiquen clarament que l’arribada dels humans va marcar l’extinció de gairebé tota la fauna endèmica que existia a les Balears. No és un cas aïllat: és un patró que es repeteix a moltes parts del món, on l’arribada de l’ésser humà coincideix amb la desaparició de moltes espècies animals.

P.- El ferreret és una excepció notable. Per què va sobreviure?
R.- El ferreret va sobreviure perquè va trobar refugi en ambients on els depredadors no hi podien arribar. L’extinció no va començar immediatament amb l’arribada dels humans, sinó més tard, quan es van introduir depredadors com els mostels. A Mallorca, el ferreret va quedar reclòs en torrents de muntanya molt abruptes, on aquests depredadors no poden prosperar. Aquests refugis naturals han estat clau per a la seva supervivència fins als nostres dies.

P.- Com a investigador, quin descobriment de la fauna balear us ha sorprès més?
R.- N’hi ha hagut molts. Un dels més sorprenents ha estat el descobriment de les faunes més antigues posteriors a la gran reomplida de la Mediterrània, fa uns cinc milions d’anys. També han estat molt importants les recerques recents sobre aquestes faunes, com les desenvolupades per Enric Torres-Roig. La paleontologia és una disciplina que constantment et posa davant descobriments inesperats i t’ajuda a entendre millor com actua l’evolució.

P.- Com descriuríeu el llibre i què us agradaria que n’aprenguessin els lectors?
R.- És un llibre de divulgació destinat a persones interessades a saber què ha passat al passat de les Balears i d’altres illes de la Mediterrània. Està estructurat en 28 capítols que es poden llegir de manera independent i que s’agrupen en quatre grans blocs temàtics: el territori i el context evolutiu, les faunes de les diferents illes, l’evolució del Myotragus i, finalment, qüestions més generals. No és un llibre infantil, però sí pensat per a un públic preuniversitari o universitari, i recomanaria llegir-lo a poc a poc, amb calma.