Cançons populars mallorquines (1896): Una de les primeres contribucions en la història del folklore mallorquí
Cançons populars mallorquines (1896) és una de les obres fundacionals en l’estudi i la preservació del folklore musical de Mallorca. Impulsat per Antoni M. Penya, amb la col·laboració destacada de Josep Nicolau Perelló i publicada per l’editorial El Gall Editor. El llibre neix amb una voluntat clara: recollir, ordenar i conservar un conjunt de cançons tradicionals que fins aleshores havien circulat exclusivament per via oral.
L’obra s’inscriu dins el moviment cultural de finals del segle XIX que reivindicava la tradició popular com a part essencial del patrimoni col·lectiu. En un moment de transformació social accelerada, Penya i Perelló entengueren que moltes d’aquestes cançons corrien el risc de desaparèixer, i decidiren fixar-les per escrit sense deslligar-les del seu context original.
El llibre presenta un recull ampli de cançons mallorquines, transcrites tant en el seu text literari com en la partitura. Les peces recollides provenen de diferents àmbits de la vida quotidiana i reflecteixen la diversitat del poble mallorquí. Hi trobam cançons de feina, lligades al món rural i marítim; cançons amoroses, també composicions satíriques i burlesques, que fan ús de l’humor i la ironia; així com cançons religioses i festives, vinculades al calendari tradicional.
Pel que fa a l’estructura, el volum organitza les cançons segons criteris temàtics i formals, facilitant-ne la lectura i l’estudi. Aquesta ordenació respon en gran part a la tasca de Josep Nicolau Perelló, responsable de la transcripció musical i de donar coherència al conjunt. El seu treball permet que el lector no només llegeixi les cançons, sinó que pugui interpretar-les i escoltar-les, recuperant així la seva dimensió original.
El llibre també destaca pel seu respecte per la llengua popular. Les lletres conserven expressions col·loquials i formes pròpies del llenguatge de l’època, cosa que dota el recull d’un alt valor lingüístic. En aquest sentit, Cançons populars mallorquines és també una font de primer ordre per a l’estudi de la llengua viva de l’època.
Més enllà del seu contingut concret, l’obra destaca per la seva funció cultural. Aquest cançoner no idealitza el poble, sinó que el mostra en la seva complexitat: tendre i irònic, religiós i crític, íntim i col·lectiu alhora. Cada cançó és una petita escena de la vida quotidiana, un fragment de memòria que ajuda a comprendre com pensaven, sentien i s’expressaven les generacions que ens han precedit.