“Kilómetros de Plástico por Iris”: sis edicions d’educació ambiental

La iniciativa Kilómetros de Plástico por Iris arriba a la seva sisena edició consolidada com un dels projectes d’educació ambiental amb més impacte a les Illes Balears. Impulsada per les fundacions Menorca Preservation, Ibiza Preservation i Mallorca Preservation, la proposta combina recollides de residus amb formació, ciència ciutadana i empoderament juvenil. Alba Carbonell, coordinadora del projecte, explica l’origen, l’evolució i els objectius d’aquesta edició.

Un projecte nascut en memòria d’Iris

La iniciativa va néixer fa sis anys en memòria d’Iris Annabel Goldsmith, filla de Ben Goldsmith, fundador de les tres fundacions ambientals balears. Iris, que va morir el 2019 amb només 15 anys a causa d’un accident, era una jove profundament compromesa amb el medi ambient.

“Era una noia molt activista, li encantava la natura i els animals. Cada vegada que anava a una platja i veia plàstic, animava la gent del seu voltant a recollir-ne”, explica Alba Carbonell. La voluntat de la família va ser clara: impulsar un projecte d’àmbit balear que ajudés a formar “més Iris al món”, més joves preocupats per la conservació ambiental i amb iniciativa per actuar.

Així va néixer Kilómetros de Plástico por Iris, una proposta que des del primer moment va voler anar més enllà d’una simple neteja de platges.

Més de 2.000 joves

Després de cinc edicions, el balanç és significatiu. Més de 2.000 joves de les Illes Balears han participat en el projecte i s’han recorregut prop de 90.000 quilòmetres en accions de recollida. Al voltant de 40 centres educatius s’hi han implicat al llarg dels anys.

Cada edició ha incorporat premis i reconeixements, però un dels impactes més rellevants ha estat la figura dels estudiants ambaixadors. Molts dels guanyadors s’han convertit en referents dins els seus centres, explicant l’experiència als cursos més joves en sales d’actes i presentacions internes.

“El canvi social passa per la imitació”, afirma Carbonell. “Quan un centre veu que el del costat està fent iniciatives potents, també s’hi anima. I passa el mateix amb els joves: quan hi ha líders als quals se’ls dona veu, inspiren els altres”.

Els premis han anat evolucionant. Durant els primers anys, la recompensa era una setmana embarcats amb científics d’Alnitak, a Mallorca. L’any passat, els guanyadors van obtenir cursos d’iniciació al busseig. Enguany hi ha dues categories: per a 1r i 2n d’ESO, excursions en caiac i tallers; per a 3r i 4t d’ESO, un premi econòmic de 1.000 euros per contribuir al viatge de final de curs. En tots els casos, el premi és col·lectiu i el guanyador és el grup classe.

L’objectiu d’una tona

Aquesta sisena edició s’ha marcat un repte ambiciós: recollir una tona de plàstic entre totes les illes abans del 5 de maig. Però la xifra és només una part del propòsit.

“És superimportant que aquesta iniciativa es converteixi en un aprenentatge experiencial”, subratlla Alba Carbonell. Segons explica, els joves aprenen millor a través de l’experiència directa. Sortir al seu entorn natural, recollir residus i analitzar-los els permet visualitzar en primera persona la magnitud del problema.

Les Illes Balears, situades al centre del Mediterrani, són especialment vulnerables: generen residus propis però també reben plàstics provinents d’altres països. Aquesta realitat fa que el problema sigui molt tangible.

Quan els estudiants identifiquen quins tipus de residus es repeteixen, per exemple, ampolles de plàstic, prenen consciència que són productes que ells mateixos consumeixen. “Quan n’has recollit moltes, potser la pròxima vegada que vagis al supermercat et planteges si vols comprar aquella ampolla”, apunta.

Diagnòstic, acció i resultats

Més enllà de la recollida, el projecte vol transmetre un procés d’aprenentatge estructurat: diagnòstic, pla d’acció i resultats. Primer cal entendre el problema; després, pensar què pot fer cadascú per contribuir-hi; finalment, mesurar l’impacte.

A nivell pràctic, es promouen canvis d’hàbits quotidians: evitar embolicar aliments amb paper d’alumini, utilitzar cantimplores reutilitzables en lloc d’ampolles de plàstic, revisar el consum a la cuina i al bany, o reduir envasos innecessaris.

També es posa èmfasi en la salut. “Hi ha cada vegada més evidència científica que el plàstic té un impacte directe en la salut”, recorda Carbonell. Esmenta que en una sola ampolla d’aigua hi pot haver fins a 300.000 nanoplàstics que ingerim sense adonar-nos-en. El missatge és clar: reduir el plàstic no només beneficia el medi ambient, sinó també el benestar personal.

Un altre aprenentatge clau és la jerarquia de les tres erres. “La R més important és la de reduir. El millor residu és el que no es genera”. Abans de reciclar, que és l’últim pas, cal reduir, reparar i allargar el cicle de vida dels objectes.

L’app Universal Plastic

Una de les grans novetats d’aquesta edició és l’ús de l’aplicació Universal Plastic. L’eina permet crear una campanya conjunta de totes les Balears i agregar les dades de tots els centres participants: quilos recollits, quilòmetres recorreguts i tipologies de residus.

L’aplicació analitza les fotografies dels residus i identifica els percentatges de diferents tipus de plàstic, com polipropilè, poliestirè d’alta densitat, PET o PVC. Aquestes dades s’integren automàticament en una base de dades vinculada a la UNESCO.

“La neteja és una eina, no és el fi”, insisteix Alba Carbonell. L’objectiu no és només recollir residus, sinó generar coneixement útil i donar sentit educatiu a l’activitat.

La iniciativa, que s’estén durant tres mesos, té una elevada taxa de fidelització: aproximadament el 90% dels centres repeteixen. Sovint són els mateixos estudiants qui demanen tornar-hi a participar. A més, el projecte ofereix sessions formatives gratuïtes i dinàmiques a les classes inscrites.

Joves que inspiren joves (i adults)

El missatge final és una crida a la confiança en la joventut. Carbonell defensa que cal identificar els joves ja conscienciats i donar-los eines perquè inspirin els seus companys.

“És més fàcil que un jove inspiri una persona adulta que al revés”, afirma. Els estudiants no són els causants de la problemàtica actual, però sí que poden formar part activa de la solució.

“Ells són el present i són el futur. Confiem en ells i comptem amb ells per seguir sumant quilòmetres i quilos fins arribar a aquesta tona”.

Amb aquesta combinació de memòria, educació i acció col·lectiva, Kilómetros de Plástico por Iris continua consolidant-se com una aposta per formar una generació compromesa: la dels 0 Plastic Warriors.